Un pas cap a la sobirania financera
La millora econòmica facilita que el govern es pugui deixar d’acollir al FLA després de set exercicis, amb un deute pendent final de 58.567 milions
El 2019 acudirà a un altre fons, de facilitat financera, amb controls molt més laxos
Adeu al FLA. Tal com va anunciar els últims dies del 2018 el vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, el govern deixarà de nodrir-se enguany del fons de liquiditat autonòmic –el mecanisme de finançament que va posar en marxa el Ministeri d’Hisenda el 2012 ateses les creixents dificultats de les comunitats per fer front als seus venciments de deute arran de la baixada d’ingressos per la crisi–, i farà un pas més per relaxar la seva dependència de l’Estat. O el que és el mateix: per reforçar la pròpia sobirania financera, gràcies a la millora de l’economia els últims anys i a la reducció dels indicadors de deute i dèficit. “La independència implica la sobirania econòmica; la sobirania econòmica, poder-nos finançar als mercats, i finançar-nos als mercats comença per abandonar el FLA. I res és possible sense una gestió rigorosa dels comptes públics”, sintetitzava en un tuit, el mateix dia de l’anunci, el secretari general del departament, Albert Castellanos.
La Generalitat tanca el període de set anys en què s’ha acollit al FLA (vegeu taula) amb un deute encara pendent d’amortitzar que al desembre sumava en total 58.567 milions d’euros, una quantitat que al setembre –l’últim mes del qual es tenen dades homogeneïtzades del Banc d’Espanya– era de 57.513 milions, que ja suposaven el 73,3% del deute total del sector públic català, que aquell mes pujava a 78.506 milions. Aquest percentatge no ha parat de créixer en els últims anys, a mesura que el govern ha derivat cap al FLA tots els seus venciments, sobretot amb bancs i mètodes de finançament diferit d’infraestructures, als quals es van afegir, a partir del 2015, els dels primers anys del mateix FLA, que avui ja suposen la majoria del deute viu. Tret dels 7.748 milions corresponents al 2017, que haurà de tornar a un interès del 0,5%, el tipus que haurà de seguir pagant per a la resta del capital prestat se situarà al voltant del 0,84%.
L’amortització de deute ha estat sempre el destí del gros dels fons que han arribat a Catalunya, juntament amb el finançament del dèficit, tant dins dels límits permesos cada exercici com la part que se n’ha excedit alguns anys, amb el que es va anomenar FLA extraordinari. També s’han acabat computant dins del FLA altres fons més específics de provisió de liquiditat creats en els anys més durs per poder fer front a altres pagaments urgents, sobretot els deutes amb proveïdors o els venciments de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO).
Hola al FFF
La retirada del FLA, que ja ha estat autoritzada expressament per una resolució del ministeri de fa unes setmanes, no vol dir, això sí, que la Generalitat deixi de dependre absolutament dels mecanismes extraordinaris de finançament disposats per l’Estat. Per pagar les amortitzacions de deute, la majoria deixades pel mateix FLA, s’acollirà enguany a un altre fons també creat pel ministeri el 2015, el de facilitat financera (FFF), una modalitat paral·lela que premiava les comunitats que, com ara ja fa la Generalitat, complien els límits de dèficit i de deute públic. També han de complir el període màxim de pagament a proveïdors, que en els últims dos anys s’ha rebaixat notablement fins a situar-se per sota del límit dels 30 dies, per bé que un canvi de criteri en el mètode de càlcul imposat per la UE al conjunt de l’Estat l’ha tornat a situar circumstancialment per sobre en els últims mesos, sense efecte a la pràctica.
En el seu origen, el FFF tenia un tipus d’interès zero, millor que el FLA, un avantatge, tanmateix, que el 2017 va perdre, ja que es van igualar. Però en manté d’altres que el govern valora especialment, com sobretot la fi de la necessitat de presentar un pla d’ajust anual i d’haver d’enviar mensualment informació actualitzada sobre l’esmentat pla. “El control del FLA és gairebé polític, i ara serà molt més tècnic”, subratllen fonts d’Economia. Això sí, les comunitats adherides al FFF sí que han de remetre informació trimestral sobre el seu escenari economicofinancer. I, és clar, han de complir totes les obligacions d’informació fixades en la llei d’estabilitat pressupostària.
També les obligacions macroeconòmiques, com ara no sobrepassar el límit de dèficit. El 2017 ja es va tancar al 0,56%, per sota del 0,6% màxim, i tot i que fins al març no es coneixeran les dades finals del 2018, es confia que s’ha respectat el 0,4% del límit, per a la qual cosa, de fet, Economia ja va dictar a l’octubre una ordre de tancament comptable per evitar incórrer en més despeses de les ja compromeses, tret que els departaments les justifiquessin. Entre els indicadors a complir, també hi ha la regla de la despesa, que en principi no deixa que creixi més d’un 2,7% el 2019.
La petició per al 2019
El govern ja ha dit que enguany demanarà 8.071 milions al FFF. D’aquests diners (vegeu taula), la immensa majoria (7.703 milions) aniran destinats a amortitzar venciments pendents, molts dels quals precisament del FLA (6.713 milions). De la resta, 125 milions corresponen a la part que es va pactar de retornar sempre que les bestretes del sistema de finançament del 2008 i el 2009, cobrades el 2010 i el 2011, fossin més elevades del que tocava. Els 243 milions restants seran per finançar el dèficit del 2019, que, si el govern espanyol no troba una fórmula perquè es relaxi, com vol, fins al 0,3% –la majoria al Senat del PP ho veta–, serà del 0,1%. Si ho aconseguís, la petició al FFF s’elevaria 486 milions més, que el govern destinaria a despesa social.
