Els veïns de Verges, “d’ensurt en ensurt”

La calma que habitualment es respira a Verges, de dia, s’ha trastocat des de ja fa més d’un any de matinada. Primer va ser la punxada de rodes clandestina a un centenar de vehicles; més tard, diverses irrupcions de grups ultres per arrencar estelades, llaços grocs i fer pintades de manera indiscriminada, i ahir, novament i quan tot just clarejava amb el cel mig emboirat, quatre agents encaputxats de la Policía Nacional que s’enduien l’alcalde a comissaria. La incertesa sobre la detenció va trigar a dissipar-se, com la boirina, mentre la notícia corria pels carrers del poble accelerada pels grups de Whatsapp, que treien fum. Al bar del Centre, diversos veïns la comentaven a primera hora, mentre feien el cafè, però en un poble on tothom es coneix, malfiaven d’un foraster assegut a la barra i ningú alçava la veu gaire més del compte. No fos cas. I pels carrers molts veïns restaven atents a la pantalla del mòbil, i s’escoltaven els testimonis enregistrats en les xarxes socials amb les ràdios i televisors de fons.

Al migdia, les treballadores de l’Ajuntament no sabien res més del que es tramava a Twitter, en espera d’esdeveniments. I els edils del consistori, que ja van haver d’anar a declararen en bloc –govern (CUP) i oposició (ERC i PDeCAT)– al desembre davant la Guàrdia Civil, se’n feien creus. Des d’ERC, Susagna Mustera es declarava “en estat de xoc”, i amb Cosme Hugas, del PDeCAT, refermaven que, davant la repressió: “No hi ha diferències polítiques”, “Anem tots a l’una”, coincidien.

Al migdia, quan va saltar la notícia que Sabater havia estat alliberat, en Xavi, amic de l’alcalde, no perdonava les formes: “Encaputxats i sense ordre judicial, encara encendran més la gent”, mentre comentava les novetats amb en Lluís, un altre veí que mai havia votat la CUP, però sí Sabater, “una persona raonable, pacífica i un bon alcalde”. Rememorava que ell havia estat un dels damnificats per les punxades de rodes –totes quatre– i la feina que van fer plegats, amb l’alcalde, perquè diversos tallers les reparessin a preu de cost.

Sabater i la seva llista van vorejar el 46,7% dels vots el 2015. I sigla al marge, se’n valora la seva implicació en el teixit associatiu del poble, com explicava el president de la processó de Verges, Tono Casabò, que, a banda de dirigir el muntatge en què Sabater ha fet de Jesucrist una bona colla d’anys –i espera relleu per al 18 d’abril, dijous sant–, va ser mestre seu i li reconeix la implicació en diferents vessants. La nit abans, dimarts, s’havien acomiadat a Girona després d’anar a visitar la consellera de Cultura, Laura Borràs, amb Sabater i Lluís Llach, per parlar de la nova edició de la festa, d’interès nacional per la seva dansa de la mort.

Una altra veïna, en canvi, s’estimava més no donar el nom perquè durant el franquisme a casa li havien recomanat que no parlés de política, i en veure tot el que passa, “ja se sap...”, diu. Coneix “l’Ignasi” des de petit. Van anar a escola amb la seva mare, i la seva filla també va anar a escola amb ell, i el defineix com a “bon jan”, mentre una coneguda travessa apressada, però, s’afegeix a la conversa, “indignada” i “amb l’estómac regirat” de tot el que li ha anat arribant. Com a àvia polivalent, ve de recollir la mainada a l’escola i deixar-la a casa dels fills. i lamenta que ha vist els avis del fill de l’alcalde amb el net després de classe. Tot i això, totes dues, a través del mòbil, ja estaven al cas que l’acabaven de deixar en llibertat, i esperaven que sigui el darrer malson: “Només que anem d’ensurt en ensurt”, ironitzaven.

Al capvespre, el veïnat i molts conveïns dels pobles de la rodalia van tornar-se a citar a la placeta, uns 300 en total, per donar suport a Sabater. L’alcalde els va desitjar “que ningú més hagi de passar” un tràngol que va inscriure en l’“estratègia de la por davant el que ve”, primer el judici de l’1-O i, més tard, les eleccions. La regidora Susagna Ribas va garantir que continuaran “defensant el dret a l’autodeterminació del poble català”, i va cridar la gent a mobilitzar-se davant qualsevol detenció arbitrària, no només d’un alcalde.