Crida a forçar la unitat
La Crida de Puigdemont i Torra vol arrelar arreu del territori per obligar l’independentisme a la unitat electoral
La direcció liderada per Sànchez i Morral afronta el repte de començar atraient el PDeCAT sense generar cap fractura
La direcció de la Crida Nacional per la República de Jordi Sànchez i Toni Morral, avalada gairebé unànimement pel congrés constituent ahir a Barcelona, haurà d’afrontar el difícil repte polític que s’ha imposat: aconseguir la unitat electoral independentista amb ERC, la CUP i part del PDeCAT en detriment de cedir temporalment el protagonisme a la nova sigla. Per aconseguir-ho, a pesar de la negativa dels partits, la Crida es proposa arrelar arreu del país per fer-se espai, un espai que haurà de ser ampli si vol, ni que sigui, pressionar ERC i la CUP cap a les seves posicions.
Toni Morral, el secretari general i conductor obligat de la Crida per l’empresonament de Sànchez, qualificava ahir en el congrés barceloní d’“enorme repte” implantar-se al territori i “estendre pel país el clam imprescindible de la unitat”. Morral haurà de conduir una “intensa agenda política” amb el suport dels membres de la direcció, que, en paraules de Sànchez, llegides en el congrés, ha volgut que siguin “ideològicament plurals per escoltar, sumar i fer créixer la Crida”. Amb aquest objectiu, un dels membres de la direcció, l’alcalde de Montblanc, Pep Andreu, militant d’ERC, va ser el candidat més aplaudit en la presentació de noms del matí. Andreu ha dit i manté que no deixarà ERC, però que l’independentisme ha d’anar unit fins a aconseguir l’objectiu, també electoralment quan sigui necessari. Andreu fa seva la diagnosi de la ponència política de la Crida, que considera un error repetir el 21-D, quan Ciutadans va guanyar les eleccions catalanes –tot i que l’independentisme va mantenir la majoria parlamentària–. “Avui l’eficàcia del sobiranisme polític és menor” per la pèrdua d’unitat d’acció i estratègica, segons la ponència aprovada àmpliament en el congrés, que rebla que “es va regalar a l’unionisme” la imatge de guanyador de les eleccions.
Model Junts pel Sí
Un text que no amaga que el model ha de ser una nova candidatura com Junts pel Sí, sense la qual considera que no hauria estat possible el referèndum de l’1-O, perquè les divergències entre els partits l’haurien frustrat. L’objectiu és que les sigles dels partits tornin a fer un pas al costat per a l’èxit d’una nova “confluència conjuntural” que guanyi eleccions, majories i legitimitat internacional; que atregui “nous sectors socials”, i que sigui un interlocutor “més fort amb l’Estat espanyol”. En aquest sentit, la ponència adverteix del risc que les divergències dels partits en un diàleg amb l’Estat debilitin l’objectiu prioritari d’un referèndum efectiu.
La Crida aspira a un referèndum “vinculant, efectiu i acordat” a través d’un procés de diàleg amb l’Estat, però estableix un límit temporal que no defineix. “Si la via del diàleg amb l’Estat no es produeix, o simplement no avança, en cap cas renunciarem a l’exercici efectiu de la sobirania”, estableix la ponència política. Però posa com a condició per fer efectiva la independència unilateral que es creïn “les condicions polítiques i socials del país que ho permetin”, matís que seria un reconeixement implícit al fet que avui no existeixen. Per fer-ho possible, la formació, que es reivindica com un moviment obert a presentar-se a les eleccions –però no com a partit–, reivindica la utilització de l’autonomia i la mobilització ciutadana.
“No es pot perdre cap plataforma d’acció política” al Parlament, al Congrés, a la Unió Europea ni als ajuntaments, assenyala el text, i considera que, tot i les limitacions de l’autonomia, “la Generalitat ha convertit l’Estat en residual a Catalunya”. I conclou que seria una “irresponsabilitat” renunciar a l’autogovern, que considera “la primera línia de contenció” contra les ofensives de l’Estat.
La ponència preveu que, en un futur proper, probablement el govern i la majoria parlamentària hauran de tornar a desobeir, però s’allunya de la crida a la “desobediència continuada” de la CUP, ja que considera que desobeir no és un objectiu. En canvi, sí que parla d’una ciutadania mobilitzada, que haurà d’assumir “camins de desobediència” cívica i pacífica. Mobilitzacions que, conclou, han de continuar “marcant el temps”, no pas el ritme, dels passos cap a la sobirania.
El primer objectiu és convèncer el PDeCAT sense provocar cap escissió, però al mateix temps la Crida ja llança els primers gestos a ERC per a les municipals i les europees.
LES FRASES
Petició a Maragall, Forn i Graupera
El president de la Generalitat, Quim Torra, va ser qui va concretar més el primer pas d’urgència de la nova Crida. “Si us plau, junts a l’Ajuntament de Barcelona”, va implorar Torra de manera directa a l’alcaldable d’ERC, Ernest Maragall, i als candidats encara sense sigla Joaquim Forn i Neus Munté, així com a l’independent Jordi Graupera. Torra defensa que l’independentisme ha de ser la primera força a Barcelona i en les eleccions europees. En aquest sentit, Morral va aclarir que la Crida no es presentarà a les municipals perquè no té encara “organització territorial ni temps”, però va prometre que, a partir d’avui, sí que intentarà “influir i pressionar” perquè hi hagi llistes unitàries. Pensant en el judici i de cara a les relacions internacionals, el president Torra va demanar a tot l’independentisme que li garanteixi compromís amb el diàleg, els drets civils i la no-violència. Per la seva banda, per videoconferència, Carles Puigdemont va fer una crida contra el conformisme i l’acomodament davant la situació actual.
Ratifiquen els pesos pesants a la direcció
El congrés avala la tria de Sànchez amb dos canvis
L’alternativa demana el vot per ell i Morral
Xavier Miró
Les poques sorpreses d’un congrés embastat en què ja no es votaven esmenes ni canvis en les ponències van permetre que el president electe de la Crida, Jordi Sànchez, s’assegurés en la direcció els noms de pes que va triar: els consellers Laura Borràs –la més votada–, Elsa Artadi i Damià Calvet, els diputats de JxCat Gemma Geis i Albert Batet, l’alcalde d’ERC Pep Andreu i els exconsellers Ferran Mascarell i Marina Geli, així com els membres del PDeCAT Miquel Àngel Escobar i Montserrat Morante. Els congressistes també van avalar els companys de Sànchez a l’ANC Jordi Pairó, Irene Negre i Assumpció Castellví, però ha quedat fora Marcel Padrós junt amb Quim Jubert. El fet que, excepte president i secretari general, es votessin en llista oberta la resta de dinou dirigents va fer que el congrés elegís dues persones de la candidatura alternativa: Rosario Palomino i Gerard Sesé. De la tria de Sànchez, en la direcció també hi haurà Àngels Cabasés, Josep Ferrer, Pilar Calvo i Maria do Carmo Marques-Pinto.
La principal sorpresa, però, va ser que els candidats alternatius a la presidència, Jordi Ferrés, i a la secretaria general, Oriol Izquierdo, van demanar el vot pels oficials: Jordi Sànchez i Antoni Morral. Més de cent congressistes van ignorar la petició i els van votar a ells, però Sànchez i Morral van ser enlairats al lideratge amb el suport majoritari de 2.417 vots.