“No posem les sigles a davant sinó els projectes”

No puc clarificar quantes perquè estem en procés de tancar-les. La majoria d’assemblees locals estan fent la doble feina. D’una banda, treballen per desenvolupar els programes adequats a cada municipi, a la vegada que van parlant de mecanismes de confecció de la llista. El 2015, en el conjunt de la circumscripció de Girona vam presentar 34 llistes. Enguany ens podríem moure entorn d’una forquilla de les 36 i les 40 candidatures. La CUP aposta per ser al costat, impulsar i treballar, amb totes aquelles candidatures municipalistes que aposten pels principis polítics de la CUP o que estan en sintonia. I també per aquelles candidatures que aposten per un municipalisme arrelat a les persones i al territori. Són candidatures que es poden conformar sota sigles CUP o hi ha altres casos que per raons purament locals poden ser-hi com a agrupació de lectors. Per exemple, és el cas del 2015 a Vilajuïga, a l’Alt Empordà. Hi tenim una assemblea local que va apostar per un projecte més ampli, en què s’integraven altres sectors de gent del municipi. En principi, repetirem l’aposta.

L’únic que és públic és Lluc Salellas (Guanyem Girona) i per a la resta hi ha noms consolidats però ho han de fer públic les assemblees respectives.

Són processos similars però no són iguals. S’ha treballat amb la idea de construir una alternativa amb vocació de ser govern, i de no ser govern, ser element decisiu per treballar un model completament de ciutat. Així, s’ha apostat per candidatures obertes, conformades per persones; en cap cas són coalicions de partits. Això no vol dir que no hi puguin participar persones d’altres partits; són propostes àmplies. En el cas de Figueres, era una proposta que primer naixia en un entorn més limitat i s’ha anat obrint i s’hi ha sumant més gent. Es presenta el 8 de febrer als Caputxins. La idea és repetir, tal com es va fer el 2015, el procés de primàries obert a la ciutadania; és a dir, que siguin els figuerencs els qui proposin candidats i hi hagi un procés de votació.

Com a organització feminista que som apostem clarament per treballar per la paritat. Evidentment hi ha el que marca la legislació, però independentment s’hi està treballant. Hi ha una realitat, però, que és difícil fer-ho en municipis extremadament petits. Però no descartaria alguna candidatura de la CUP en què el nombre de dones fos bastant considerable.

Potser som poc ambiciosos, volem obtenir resultats similars i si és possible amb un cert augment de nombre de regidors.

A banda del límits de mandats, no et puc respondre perquè la CUP de Celrà està en un procés de confecció de la candidatura.

No tenim por del relleu. Sí que és cert que en municipis petits els relleus són més complexos. Però torno al que deia a l’inici: treballem i prioritzem els projectes. És cert que en municipis petits el nom de la persona o les persones que conformen una llista és important. Però no entenem el municipalisme emmarcat en figures i en persones concretes sinó en projectes col·lectius. Independentment de com l’assemblea de Celrà acabi configurant la llista, no vol dir, per posar un exemple amb algun dels alcaldes de la CUP –tant pot ser Dani Cornellà, com Robert Sabater, alcalde de Viladamat, pot ser qualsevol–, encara que es pogués donar el cas que, per la raó que fos, no repetissin en la llista actual, no vol dir que no deixessin d’estar treballant en el projecte.

Partim de projectes col·lectes en què hi ha gent que hi participa. No tothom que forma part de l’assemblea es presentarà a la llista. Lliga amb el nostre plantejament que la política no es fa només des de les institucions sinó també, i sobretot, a escala municipal, es fa molt de treball al carrer. I aquí no només ho fan les assemblees de la CUP sinó diferents col·lectius i moviments socials del municipi.

Verges és un municipi on no tenim assemblea local constituïda i la candidatura neix a partir d’un conjunt de persones vinculades al teixit associatiu i cultural del poble que decideixen tirar endavant una proposta que encaixa amb els principis de la CUP. Arribem a l’acord i els facilitem l’eina perquè puguin tirar endavant el seu projecte. A Verges, pel que sé fins ara, no hi ha sobre la taula el plantejament de qui anirà a la llista. A priori, s’aposta per una proposta similar, ja veurem en quin format i com es conforma la llista. La majoria de les assemblees locals ara estan treballant el plantejament de programa, com ho tirem endavant, més que els noms. Sempre dic que si hi ha un lloc on no hi ha baralles per anar a les llistes és a la CUP.

És cert que són eleccions municipals però el context polític del país, com tots aquests darrers anys, fa que no siguin unes municipals amb el mateix context que les del 2015. Poden condicionar? Crec que són la mostra que l’acció municipal de les regidores i regidors de la CUP al municipi, amb una aposta clara cap al dret a l’autodeterminació i cap a construir la República, arrelada al territori, des de baix, i des dels municipis, fa que els nostres càrrecs estiguin al punt de mira de l’Estat. En Dani i l’Ignasi són les cares visibles d’uns projectes col·lectius; hi han jugat un paper. Però el missatge és: perquè ens empresoneu i perseguiu els nostres alcaldes no deixarem de fer política. I d’apostar per treballar des dels ajuntaments el que des d’altres institucions no s’ha fet i es podria fer, que és treballar en el mandat popular per defensar el dret a l’autodeterminació i treballar per construir.

Primer per la voluntat de la nostra gent als dos llocs, però no només això. També per altres actors polítics i agents socials, gent implicada en la vida política del carrer. A Girona és una aposta claríssima per oferir una alternativa clara i factible de fer un gir totalment a l’esquerra a la ciutat. I, en el cas de Figueres, exactament el mateix. Per què es prenen aquestes apostes? La prioritat de la CUP no és presentar com més llistes millor que siguin estrictament CUP, sinó que la idea és sumar, bastir projectes polítics col·lectius. Evidentment, que tinguin un denominador comú. Com ara apostar per fer polítiques completament al servei dels ciutadans, per exemple que apostin per una gestió pública de tots els serveis públics. Hi ha Figueres, Girona, però arreu del país hi ha molts altres exemples de candidatures similars. Som oberts i serem allà on sigui possible construir subjectes polítics nous. És evident que a vegades fructifica i a vegades, no.

T’ho podrien respondre millor els companys de Guanyem Girona que jo directament. S’ha fet una aposta crec que molt ben rebuda i el nombre de persones implicades són més o menys conegudes o més o menys anònimes; no es tracta d’omplir de patums les llistes, sinó de gent amb un bagatge activista en algun àmbit. I, per què no, persones que s’apropin per primer cop a bastir un projecte col·lectiu.

No posem les sigles a davant sinó els projectes. El fet que s’acabin presentant en una forma o una altra és indistint.

Crec que serà al revés. En el context de país hi ha el treball per bastir una república, però els problemes reals de les ciutats i pobles són uns altres. I Girona és un exemple amb alguns problemes en matèria d’habitatge fins i tot d’oferta cultural i de participació activa en molts àmbits. No és una lluita d’hegemonia independentista, sinó que és una proposta de projectes, de municipis i de país; evidentment, hi ha aquest component nacional. Però no és l’únic.

Figueres necessita una alternativa de model. Ja no només de persones que integren l’Ajuntament sinó un replantejament de model de ciutat. Té molts problemes d’habitatges, del que se’n diu seguretat, però nosaltres ho enfoquem a la realitat social de la ciutat. Potser cal atacar l’arrel dels problemes. I no centrar-ho només en mesures repressives.

És veure que hi ha diferents models d’apostes. Ni a les ciutats ni als pobles ens hem tancat mai a bastir projectes col·lectius. És evident que el context d’un poble petit, Viladamat, per exemple, és diferent a Girona. Per la diversitat, també per nombre d’habitants i d’actors socials és més gran. I en aquests emplaçaments el que cal fer és la tasca de bastir per sumar. Però són candidatures que demostren que es poden treballar projectes municipalistes per posar en pràctica uns models diferents, tant polítics com de funcionament. Tant és aplicable a les ciutats com als pobles.

Crec que ho hem de fer i és una necessitat. L’extrema dreta sempre hi ha estat, ha actuat igual i ha estat emparada per determinats poders de l’Estat de la mateixa manera. No han aparegut de cop molts votants de Vox. Hi ha molts altres factors. I creiem que precisament l’aposta de candidatures clarament d’esquerres i independentistes i compromeses amb els drets polítics i socials ha de bastir-se com a mur de contenció de l’extrema dreta, que no deixa de representar el que ha representat tota la vida.

També eren les comarques on proporcionalment presentàvem menys candidatures. Tant a la Selva com a la Garrotxa parlem enguany d’un nombre similar de candidatures. Però pot haver-hi algun canvi.

A Palafrugell hi ha assemblea local de la CUP però no hi haurà, en principi, candidatura. L’assemblea local, per la seva dinàmica, context i treball, valora si presentar-se o no. A més de Fornells, Llagostera i Bescanó, també hi haurà candidatura a Arbúcies, on no ens vam presentar el 2015.

No està tancat. A Llagostera s’ha fet un acord per a les municipals bàsicament integrat per la CUP Llagostera, Alternativa Llagostera , però també més persones del municipi que s’han sumat al projecte.

En el cas concret de Llagostera, hi ha hagut una sèrie de factors que no són d’ara. No era en perspectiva de presentar una candidatura a l’Ajuntament, sinó que hi ha hagut gent de la CUP que s’ha constituït en assemblea.