En campanya permanent

Encara que no va ser fins ahir que el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar la convocatòria d’eleccions generals per al 28 d’abril, l’anunci del trencament del diàleg amb ERC i el PDeCAT fa una setmana i l’evidència que no hi hauria pressupost estatal donaven el tret de sortida a una campanya electoral que, de fet, el PP, Ciutadans i Vox ja havien començat amb les eleccions andaluses.

Pel fet d’avançar-se a l’abril trencant els plans inicials de Sánchez d’allargar la legislatura, com a mínim, fins a la tardor, la convocatòria convertirà la primavera en una llarga campanya electoral perquè, un mes després, el 26 de maig, tenen lloc les eleccions municipals i les europees però també les autonòmiques a la majoria de comunitats –excepte Catalunya, el País Basc, Galícia i Andalusia–, unes autonòmiques en què el PSOE també es jugarà el poder territorial davant la tríada de dreta i extrema dreta que ja li ha pres el govern de la Junta d’Andalusia. Tenint en compte que el PP, Ciutadans i Vox van plantejar la victòria a Andalusia com l’inici de la campanya per treure Sánchez de La Moncloa, aquests tres partits ja estan en campanya des del 2 de desembre i ho estaran durant tres mesos més, fins al 26 de maig. Ahir la resta de formacions es veien forçades a afegir-se a la cursa. Aquesta setmana el líder del PSC, Miquel Iceta, assegurava que, si no s’aprovava el pressupost, tant se valia que Sánchez convoqués eleccions a l’abril o a la tardor: la campanya electoral ja hauria començat. Una campanya excepcional, sobretot, perquè coincidirà amb el judici als presos polítics catalans, la vista oral del qual podria haver acabat el 26 de maig, però difícilment el 28 d’abril, amb el risc evident de contaminació d’una i l’altra –com a mínim, perquè Vox és acusació particular.

Tenint en compte que la dissolució de la cambra parlamentària s’ha de produir 54 dies abans dels comicis, el govern espanyol l’haurà de decretar el 5 de març, de manera que el divendres 1 de març Pedro Sánchez presidirà l’últim Consell de Ministres. La campanya començarà oficialment el divendres 12 d’abril i finalitzarà la mitjanit del 26 d’abril, de manera que coincidirà amb les vacances escolars de Setmana Santa i, a Catalunya, també amb la diada de Sant Jordi. La constitució del Congrés i el Senat s’ha de produir en el termini màxim de 25 dies després dels comicis, de manera que la data límit és el 23 de maig, tres dies abans que els ciutadans tornin a les urnes per triar regidors, diputats europeus i, fora de Catalunya, diputats autonòmics.

La campanya de les municipals i les europees, que començarà oficialment el 10 de maig, doncs, coincidirà amb la constitució de les cambres alta i baixa espanyoles i caldrà veure si la vista oral del judici al Suprem ja haurà finalitzat. Les eleccions municipals i les europees tindran lloc el 26 de maig, sense que s’hagi investit encara el president espanyol. En el cas probable que no hi hagi hagut majoria absoluta i depenent dels resultats, podria ser que ni tan sols hi hagués encara acord d’investidura. Vint dies després, el 15 de juny, s’haurien de constituir els ajuntaments.