La sorpresa de Sánchez

En Pedro Sánchez passarà a la història com l’home capaç de desequilibrar sobtadament els partits polítics, inclòs el seu mateix Partit Socialista Obrer Espanyol. No es preveia que Sánchez fos capaç, després d’haver perdut unes eleccions, d’organitzar i guanyar una moció de censura per retirar políticament Mariano Rajoy.

Tampoc es preveia, davant l’actual calendari judicial i electoral, que Pedro Sánchez avancés unes eleccions al 28 d’abril. Tampoc es preveu que les pugui perdre per les seves sorpreses ben controlades pel Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Una altra cosa és que pugui governar enfront del tripartit del PP, Cs i Vox. Llavors serà tota una sorpresa que, per primer cop, guanyi unes eleccions i no pugui governar. Sánchez esdevé el polític de les sorpreses, fins al punt que va sorprendre que, a través de la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, trenqués relacions amb els independentistes abans de saber les votacions pressupostàries i abans d’avisar que ho faria.

Sovint, en política, l’efecte sorpresa és una estratègia que serveix per despistar l’adversari. En el cas de Sánchez, el factor sorpresa despista i està servint per remoure els seus i els contrincants. En el mateix PSOE hi haurà una sacsejada a les llistes electorals –s’està veient en les municipals i les autonòmiques–, un fet que deixarà amb poca veu l’anomenada generació de Felipe González i Alfonso Guerra.

Pel que fa als contrincants, aquestes eleccions els agafen a contrapeu a l’hora de compondre les llistes electorals, que, ara mateix, han passat a ser el principal maldecap de les formacions polítiques, que no acaben de tenir prou clar el perfil de diputat per a la pròxima legislatura.