12.000 no són pas pocs
La plaça Universitat reuneix una gernació de gent, convocada pels estudiants, hores abans de la manifestació de la tarda
“Falta més lluita estudiantil”, es queixa una jove de secundària
Comptar una manifestació és una operació relativament fàcil, creure’s els números d’aquesta suma ja és una cosa diferent, encara més en un país on de seguida que s’ajunten quatre persones que protesten es parla de centenars de milers. Els Universitaris per la República que havien convocat una concentració ahir al migdia a la plaça Universitat de Barcelona van aconseguir reunir 12.000 persones, segons els càlculs d’aquest diari, 13.000 segons la Guàrdia Urbana, que en el moment àlgid de la protesta ocupaven tot l’espai disponible i una petita part del carrer Pelai. Es tracta d’una xifra important, molt superior al que aparentava la concentració a peu de plaça on la densitat humana era laxa i molts dels participants tenien la sensació que havia punxat.
“Falta gent”, deia la Maria, una estudiant de primària de la UAB i veïna de Breda, mentre esperava que arranquessin els parlaments. Amb els mateixos ulls s’ho mirava l’Aina, una estudiant de quart d’ESO d’Arenys de Mar, que ho resumia de la manera següent: “Falta lluita estudiantil, quan hi ha una vaga la majoria de gent es queda a casa i això no pot ser.” De la mateixa opinió era l’Andrea, una noia castellanoparlant –cada cop se sent parlar més castellà a les manifestacions independentistes– una mica decebuda pel volum de gent congregada. “Hauríem de ser-ne més”, es lamentava.
En el parlament d’una de les persones que van intervenir des de l’escenari hi ha, potser, l’explicació al fet que la concentració d’ahir al matí no fos la que alguns esperaven. “No tenim por de la repressió”, va dir l’oradora i potser, el que passa, en algunes persones és que sí, que la brutalitat de la resposta de l’Estat ha acabat per fer que alguns es quedin a casa. I contra aquesta realitat va clamar un altre dels oradors, representant dels docents ahir en vaga: “La nostra por és el seu poder!”
A la concentració hi eren cridats estudiants, però molts CDR de Barcelona hi van acabar fent cap després de recórrer la ciutat amb marxes a peu. L’últim a arribar va ser el del barri de Gràcia, que va fer entrada a la plaça pel carrer Pelai arrossegant unes dues mil persones que van acabar d’omplir el manifestòdrom. A aquella hora, quarts d’una del migdia, el centre de Barcelona estava capgirat, amb la Gran Via, Pelai i altres carrers tallats per la gent que s’hi manifestava. Eren 12.000, algú potser pensava que eren pocs, però n’eren molts i en semblaven molts més.