Política

la crònica

Vila al telèfon, atureu màquines!

Quan Catalunya despertava en vaga, el president Quim Torra i les conselleres Ester Capella (Justícia) i Laura Borràs (Cultura) ja eren al Tribunal Suprem. La prova que el públic que conqueria ahir el dret a entrar al saló de plens –gràcies a matinar– no era de Vox va ser l’ovació a Torra i les conselleres, un esclat que la policia espanyola va tolerar una vegada però no dues, ja que un agent de paisà sortia a alertar que allò no era un estadi, tot i ser televisat en directe. L’alineació de fiscals era la titular amb Fidel Cadena i Javier Zaragoza, que es repartien els marcatges amb la sintonia de dos defenses centrals que imposen la llei al camp propi.

“Don Santiago Vila”, anunciava el president del tribunal, Manuel Marchena, per obrir el sisè dia de judici a les deu del matí. “Vostè no va ser destituït pel 155, es va anticipar i va dimitir el 26 d’octubre del 2017”, li va concedir, a Vila, el fiscal Cadena. “La nit del 25 al 26 m’acompanyarà tota la vida perquè m’acaba costant la carrera política... De moment”, relatava l’exconseller d’Empresa en el govern de Carles Puigdemont.

Davant el tribunal, Vila va fer una oda al telèfon de la moderació, un aparell vermell que no vola a Moscou sinó que sovint sembla el telèfon de l’esperança, perquè la veu d’Ana Pastor es confon amb la veu d’Espanya i quan un interlocutor penja la trucada amb joia no sap si l’altre li diu als seus que la trucada era d’algú que s’ha equivocat. “Vaig fer tasques d’intermediació per ordre del president Puigdemont amb alts dirigents del govern espanyol i del PSOE, que també tenien interès a conciliar, és excessiu dir que va ser una negociació, però sí que va ser una aproximació”, va dir Vila. “Vaig intentar fins a l’últim minut transaccionar amb el govern d’Espanya un «aturin les màquines!»”, hi afegia sobre un telèfon que ell no veu fora de cobertura. “En contra del que es publica, hi havia molt més moderats i centristes als governs d’Espanya i de Catalunya”, va esgrimir en resposta al seu advocat, Pau Molins.

El segon i més exhaustiu torn va ser el de Jordi Sànchez, que tenia a la sala la parella, Susanna Barreda, i els seus fills, i que va iniciar les sis hores d’interrogatori denunciant que no es podia defensar “amb igualtat d’armes” pel rebuig al català amb traducció simultània. “Em considero un pres polític”, va proclamar l’expresident de l’ANC a punt de fer 500 dies a la presó. I aquí va ser el fiscal Javier Zaragoza qui va saltar al camp com a acusador i alhora advocat defensor dels Nissan Patrol que ell eleva a “set cotxes devastats”. Zaragoza creia tenir la pistola fumejant de la rebel·lió per la qual Sànchez afronta 17 anys de presó: “Uns Twitters” [sic] i un correu electrònic de Xabi Strubell. “Perdó, no vull ser impertinent. Hi ha whatsapps que s’han enviat i que han compromès la dignitat i el bon nom del president d’aquesta sala i és evident, pel que ell ha dit, que ell no sabia res dels whatsapps”, va dir Sànchez. L’al·lusió a Marchena i al “des del darrere” del senador del PP Ignacio Cosidó va fer un llarg silenci a la sala.

La rèplica del fiscal seria calcar amb el pretès lloc del crim l’afició a multiplicar exhibida amb els cotxes danyats el 20-S. “Davant l’edifici de la conselleria d’Economia o de Vicepresidència?”, va exigir Zaragoza mirant per sobre de les ulleres. “Economia i Vicepresidència és el mateix edifici...”, el corregia Sànchez. “Suposo que coneixen l’Eixample...”, aventurava l’acusat com si dubtés si el fiscal pot situar el centre de Barcelona sense Google Maps. “Quan vaig arribar ja hi havia una muralla humana”, va ironitzar com a colofó.

El recés permetia als acusats Oriol Junqueras –que seia al darrere del seu advocat, Andreu van den Eynde–, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva, Josep Rull, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart redescobrir que el president Torra i les conselleres Borràs i Capella eren ahir amb ells. “Què fas aquí, president?”, li va dir Rull abans d’abraçar-lo. Junqueras, al seu torn, es va fondre afectuosament en una abraçada amb Torra de deu segons que no es veurà en cap imatge perquè els recessos són privats. Conscient que la presó encareix cada abraçada, Cuixart es prenia la llicència d’abraçar la germana i Txell Bonet sense el plàcet policial. “Deixi’m abraçar-les!”, li deia el líder d’Òmnium al policia de la sala amb un imperatiu que no admetia un no. Bassa, alhora, preguntava als del públic com si tinguessin dret a estar més cansats que ella: “Que ja descanseu?”. I al final va parlar d’ella. “Fins ahir tenia molts nervis, passat el d’ahir ja... Cinc nits sense dormir i avui per fi he dormit”, deia Bassa l’endemà d’haver declarat. “L’única variable imprevisible del dia 1-O és l’actuació totalment equívoca d’alguns membres dels cossos de policia i de la Guàrdia Civil. Se m’ocorren mil maneres d’impedir un referèndum sense atacar la gent. Mai vaig pensar que veuria el que vaig veure”, havia dit Bassa la vigília.

En l’hora del comiat a la sala, Torra va poder dir a Sànchez a cau d’orella: “Tot desmuntat, Jordi!”. Com si en el fons li reconegués el mèrit d’haver aturat la màquina durant una estona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia