Manifestació pels presos en la visita a Cotlliure de Sánchez

Uns centenars de manifestants van reclamar ahir la llibertat dels presos polítics catalans al president espanyol, Pedro Sánchez, durant l’homenatge d’aquest a l’exili republicà del 1939 amb la visita a la tomba del poeta Antonio Machado, enterrat a Cotlliure, a la Catalunya del Nord. Amb pancartes de “Catalunya Nord per la independència”, “República és llibertat” o de la campanya de l’ANC que reivindica l’autodeterminació com un dret i no com un delicte, la protesta es va fer a prop del cementiri de Cotlliure davant d’un cordó de la gendarmeria francesa, que va impedir als concentrats que s’acostessin al cementiri en el moment de la visita del president espanyol.

“Machado és el poble” van cridar els independentistes entre altres lemes aprofitant la primera visita d’un president espanyol a la tomba de Machado, però també a la del president republicà espanyol Manuel Azaña, mort també a l’exili de Montalban. Segons recollien les agències, el president espanyol va demanar perdó a l’exili en nom d’Espanya: “És tard, molt tard. Han passat molts anys des que van haver de marxar. Espanya hauria hagut de demanar-los perdó molt abans per la infàmia”, lamentava el president, ja a Argelers, on l’administració francesa va instal·lar el primer camp de refugiats espanyol, on es van arribar a concentrar 100.000 exiliats en condicions pèssimes.

Amb el record a tots els exiliats, Sánchez va fer a Argelers el discurs de cloenda de la visita i va voler “retre homenatge a aquella democràcia espanyola que va ser derrotada per la tirania”. Nebots d’Azaña i Machado van acompanyar el president espanyol en l’homenatge a les tombes junt amb Carmen Díaz, presidenta de l’Amical Mauthausen; Luis García Montero, director de l’Institut Cervantes; l’escriptora Almudena Grandes; l’hispanista Ian Gibson, o el cantautor Paco Ibáñez.

El president espanyol també va voler recordar des d’Argelers el fotògraf català Francesc Boix, que ja a l’exili va integrar-se a la resistència francesa per lluitar contra els nazis i va acabar al camp d’extermini de Mauthausen, on la seva càmera va documentar els crims nazis i les seves fotografies van ser usades en els judicis de Nuremberg per jutjar alts càrrecs del govern de Hitler.