Deu acusats d’arrencar estelades a Verges, a judici
L’acusació particular, de l’Assemblea Vergelitana per la Independència, vol que els multin per danys i que paguin 200 euros pels desperfectes
La fiscalia no els acusa
El jutjat d’instrucció número 2 va prendre declaració ahir a vuit dels deu acusats per haver arrencat una vuitantena d’estelades als carrers de Verges, el passat 31 de desembre a la matinada. Segons l’Agència ACN, els processats s’enfronten a pagar una multa de fins a 900 euros per un presumpte delicte lleu de danys o de coaccions, que és el que sol·licita l’acusació particular, representada per l’Assemblea Vergelitana per la Independència. A més, l’entitat també demana que paguin una indemnització de vora 200 euros pels danys.
Tots els acusats, cap dels quals, segons l’advocada de l’acusació, Montserrat Vinyets, amb domicili a les comarques gironines, van reconèixer els fets, però van defensar que tenien dret de fer-ho. La lletrada va destacar que, al final de la vista, la fiscalia no va demanar sentència condemnatòria perquè entén que no hi ha delicte. “La fiscalia ho planteja com un xoc de posicionaments ideològics però volem que el jutjat es pronunciï sobre si hi ha dret o no que un grup de persones, organitzats, es dediquin a anar fent malbé estelades i banderes”, explicava Vinyets.
Entre els arguments de l’advocada de l’assemblea, va esgrimir que l’entitat havia obtingut un permís municipal per penjar les banderes, mentre que la retirada es va fer sense cap mena de comunicació o autorització administrativa. I que tampoc van presentar recurs d’alçada o contenciós contra el permís, tràmits que no van seguir. El judici va quedar vist per a sentència.
LA DATA
La primera de les agressions que arriba al jutjat
La vista d’ahir és el primer dels reiterats episodis d’arrencada d’estelades, llaços i fins i tot pintades en les parets d’algunes propietats particulars del poble que arriba a la justícia. L’atac més sonat i onerós per als veïns, però, va ser la punxada massiva de centenars de rodes la nit del 3 al 4 d’octubre de 2017, que encara roman impune i sense cap presumpte autor identificat. L’alcalde, Ignasi Sabater, sí que va haver de declarar l’any passat per haver insinuat que hi havia cossos policials al darrere de l’acció.
