Expectatives sota mínims en la segona cimera de Trump i Kim, avui a Hanoi
S’esperen poques passes cap a la desnuclearització de la península coreana
Els EUA i Corea del Nord podrien signar una treva oficial de la guerra de 1953
Després de Singapur, Vietnam. De nou un país del sud-est asiàtic serà la seu d’una trobada històrica: el segon cara a cara entre el president dels EUA, Donald Trump, i el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un. La seqüela de la cimera de fa gairebé un any arriba amb la mateixa pompositat que la primera, però amb expectatives baixíssimes sobre resultats reals, especialment en el tema que hauria de ser central: la desnuclearització de la península coreana.
Les expectatives són tan baixes que, per Trump, l’èxit ja és real perquè fa mesos que no hi ha proves balístiques. “No hi ha pressa. El que vull és que no hi hagi proves nuclears. Mentre no hi hagi proves, jo estic bé”, va dir Trump abans de volar a Hanoi.
En els vuit mesos que han passat des de la primera cimera, no hi ha hagut cap avenç cap a la desnuclearització de la península coreana, en part per la vaguetat de la declaració signada a Singapur, en part pel desacord en el significat real del procés.
Amb resultats tangibles impossibles d’assolir en aquesta cimera, com a mínim en aquesta fase del diàleg, només els queda intentar avançar en el significat de la tan desitjada desnuclearització “completa, verificable i irreversible”. No serà fàcil trobar aquesta “definició compartida”: els EUA volen que Kim destrueixi tots els caps nuclears que té i es desfaci del programa atòmic, mentre que Pyongyang vol incloure en el paquet l’armament nuclear dels veïns de Seül.
Relaxar sancions
Tot i que l’objectiu substancial queda fora de l’abast d’aquesta trobada, és possible que hi hagi anuncis importants que els dos líders puguin vendre com a grans èxits, reforçant la idea que les cimeres són més una projecció d’imatge mundial que un diàleg de resultats tangibles.
Diversos experts, analistes i informacions indiquen que demà es podria signar una treva o un tractat de pau que posi fi de forma oficial a la guerra entre els EUA i Corea del Nord, en armistici des del 1953.
Washington també buscarà convèncer Kim de mutar cap a un estat com Vietnam, que va deixar enrere el socialisme per obrir-se als mercats. És probable que hi hagi algun acord d’instal·lació d’oficines a les capitals, i els nord-coreans podrien comprometre’s a inhabilitar un dels centres d’investigació nuclear.
A canvi, esperen que els EUA relaxin les sancions contra Pyongyang. La gran incògnita és si Trump acceptarà el tracte per poder vendre un èxit –i creure’s més a prop del Nobel de la pau–, i fins a quin punt estarà disposat a cedir.
