Política

la crònica

David Portabella

Fairy i arts marcials

Millo vol convèncer la sala de la trampa del sabó, i Zaragoza, tapar-li la cara com si fos ‘Fariña’
L’exdelegat no diu quin nom té la clau de judo o karate d’alçar els braços i dir “som gent de pau!”

Qualsevol que hagi donat la mà almenys una vegada a la vida a Enric Millo sap que el veterà polític, abans d’Unió i ara del PP, no té unes mans pròpies de qui habitualment renta els plats. Així que, quan després de veure les imatges de càrregues policials de l’1 d’octubre, l’empatia com a delegat del govern espanyol a Catalunya li va dictar que havia de visitar els agents de la Guàrdia Civil i de la policia, Millo no comprenia el que li relatava un agent. “Hem caigut a la trampa del Fairy...”, va dir un agent a un Millo ja consternat. Millo tenia al davant uns cossos que han patit amb vides la lluita contra ETA i que han entrenat tropes sobre el terreny a l’Afganistan durant quinze anys en missions internacionals, però el delegat del govern de Mariano Rajoy a Catalunya va necessitar una explicació sobre l’abast del que li relataven els agents –els únics amb qui es va voler reunir–, perquè no entenia la fusió de l’argot policial amb el sabó per rentar plats produït per Procter & Gamble. “Un agent em va explicar que havien vessat Fairy a l’entrada de les escoles perquè [els agents] caiguessin a terra i així se’ls pogués clavar puntades de peu al cap”, va exposar Millo al saló de plens del Tribunal Suprem. Comprava així la versió d’un agent, al qual no va identificar en cap moment, sobre el que feien els votants de l’1-O als col·legis electorals.

L’anunci de Fairy que Millo va emetre en horari protegit va ser el punt àlgid del seu interrogatori –a mans del fiscal Javier Zaragoza i de les defenses, sobretot la de Joaquim Forn, Xavier Melero–, que va transcórrer durant gairebé quatre hores i amb el seu rostre televisat. I així no era com ho volia el fiscal Zaragoza, que perseguia que la sala ocultés precisament ahir l’arxiconegut rostre de Millo. Com si visqués encara al llibre o a la sèrie de Fariña, que retraten els seus inicis professionals com a fiscal perseguint el narcotràfic gallec, i al davant hi tingués el penedit Manuel Fernández Padín com a testimoni protegit en l’operació Nècora, Zaragoza esgrimia que Millo necessitava l’ocultació del seu rostre “perquè viu a Catalunya”. Millo no va explicar a la sala si ha llegit o vist Fariña ni si coneix la decepció dels narcotraficants penedits –com ara Padín– amb les garanties que el jutge Garzón i el fiscal Zaragoza els van prometre, però va notificar al tribunal que no volia ser ocultat. El fiscal, però, ja es va conformar amb l’efímer encanteri d’haver suggerit una violència que obliga a camuflar les identitats i va acceptar a contracor l’interrogatori a cara descoberta.

Per sort per a Procter & Gamble, i sobretot per a la seva àrea de publicitat a l’Estat espanyol, Millo va voler convèncer el tribunal que presideix Manuel Marchena que “la trampa del Fairy” no és una anècdota, sinó una categoria de la personalitat catalana, així com l’ensinistrament en les “tàctiques d’arts marcials per colpejar els clatells” i l’enginyeria superior en “formació de muralles”. “Formant autèntiques muralles”, va insistir Millo al fiscal Zaragoza, com si l’expressió no l’hagués patentat el també fiscal Fidel Cadena i ell volgués subratllar que les muralles que ell calca ara del vocabulari dels fiscals no són metafòriques. Pel que fa a la clau de judo o de karate en què l’agressor alça els braços i crida “som gent de pau!” deixant la cara i el cos al descobert per a les càrregues policials, Millo no en va aportar el nom ni va concretar quin color de cinturó cal tenir per executar-la amb precisió tècnica. L’exdelegat del govern, això sí, va tenir unes paraules per als que no van anar a exhibir arts marcials l’1-O. “Eren gent de bona fe enganyada”, els va concedir com si fos un elogi.

La vida a Catalunya, però, és per a Millo com el videojoc de Grand Theft Auto, no apte per a menors de 18 anys: “artefactes incendiaris”, “puntades de peu al cap i al clatell”, “un agent ferit per un quad que se li llança a sobre per atropellar-lo”, “una armilla antibales estripada de dalt a baix” –“i això no es fa amb una ungla”, remarcava–... Hi havia tanta violència per a Millo, que les dates i els protagonistes eren secundaris. “Com pot parlar dels CDR el 20 de setembre si no existien els CDR aleshores?”, li va fer notar el lletrat Jordi Pina. “Ah, no? No? Doncs aleshores serien les associacions que després donarien lloc als CDR i a les cèl·lules autònomes”, rebatia Millo com si no entengués per què calia rigor en la tercera setmana de judici. “Quants ferits o morts hi va haver el 20 de setembre?”, li va preguntar Andreu van den Eynde, advocat d’Oriol Junqueras i de Raül Romeva. I Marchena va esclatar: “És un fet notori que no hi va haver cap mort...” “Ni cap ferit tampoc!”, va etzibar Van den Eynde. La sinuosa inferència, però, havia estat servida: Marchena no va dir que fos notori que no hi va haver artefactes incendiaris, que no hi va haver cap quad que atropellés agents, que no hi va haver cap armilla estripada, que no hi va haver experts en arts marcials i que no hi va haver Fairy...

Conscient de l’equívoc servit a la sala, el lletrat Benet Salellas, advocat de l’equip de Jordi Cuixart, va desacreditar l’afició als plurals de Millo. “Pot ser que els artefactes incendiaris en plural fossin un de sol i que fos un tros de tela a Igualada?”, exigia Salellas abans que Marchena rescatés Millo i precisés que aquest punt no formaria part de la deliberació del tribunal. “Si els artefactes incendiaris i el que ha dit Millo no són part del procés, em quedo molt tranquil...”, ironitzava Salellas.

Al final de l’interrogatori, que va arribar amb un dia de retard, Millo va rebre les disculpes de Marchena pel seu confinament preventiu en una sala del Tribunal Suprem durant tot el dilluns. Si el Fairy deixa de ser “el miracle antigreix” i en un futur judicial passa a ser la trampa penal de les tietes independentistes perquè així ho va dir Millo sent un testimoni que va jurar dir la veritat i només la veritat, el temps, i sobretot Marchena, ho diran.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.