L’ONU condemna la violència policial contra els ‘armilles grogues’

Les condemnes internacionals a la violència policial contra els armilles grogues es multipliquen. Després del Parlament Europeu i del Consell d’Europa, ahir va ser l’ONU qui va criticar “l’ús excessiu de la força” contra els manifestants d’aquest singular moviment d’indignació.

L’alta comissària de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, va instar les autoritats franceses a iniciar una “profunda investigació” sobre els nombrosos casos d’abusos policials.

Durant la seva intervenció en el Consell de Drets Humans a Ginebra, l’expresidenta xilena també va advertir de “les desigualtats que afecten tots els països”. A més dels abusos policials a França, va denunciar la repressió contra els manifestants al Sudan, Zimbàbue i Haití. Una comparació que segurament devia satisfer el president francès, Emmanuel Macron. De fet, el portaveu de l’executiu centrista, Benjamin Griveaux, va reaccionar poques hores després i es va mostrar sorprès pel fet de veure França “citada en la mateixa llista que Veneçuela i Haití”.

Des de l’inici del moviment dels armilles grogues a mitjan novembre, han resultat ferits 2.100 manifestants i 1.400 agents de les forces de seguretat, segons dades del Ministeri de l’Interior de finals de febrer.

El periodista francès David Dufresne, expert en temes policials, realitza des del desembre un exhaustiu recopilatori de casos evidents d’abusos de les forces de seguretat. Aquest recull, publicat en el diari digital Mediapart, va assolir ahir la xifra de 500. Entre aquests exemples, hi ha 206 ferits al cap, 22 persones que han perdut un ull, cinc que s’han quedat sense una mà i la mort de l’anciana Zineb Redouane, de 81 anys, que va perdre la vida a principis de desembre després de l’explosió d’una granada policial al balcó de casa seva, a Marsella.

El Parlament Europeu ja va condemnar a mitjan febrer l’ús excessiu de la força policial a França. El Consell d’Europa va demanar la setmana passada la suspensió de l’ús de les bales de goma. De fet, el rol de la policia francesa es veu qüestionat pel recurs sistemàtic a les bales de goma, els gasos lacrimògens i l’ús habitual de les granades de dispersió GLI F4, compostes bàsicament per TNT (dinamita).

“La millor manera d’evitar l’ús de bales de goma és evitar que hi hagi persones que consideren que cada dissabte a la tarda es poden dedicar a trencar aparadors”, va dir fa poc Macron, tot defensant així l’acció de la policia francesa, una de les més armades d’Europa. Davant dels múltiples avisos internacionals, el president sembla que sent ploure.