“Això acabarà bé”

Gràcies per venir. En finalitzar la concentració que cada dilluns convoca Girona Vota, una de les assistents va agrair a Lluís Llach la seva presència a la plaça per després afegir-hi: “El meu pare és de Porrera.” “De quina casa?”, va demanar el de Verges. Moltes fotos li requerien a qui ha estat referent de molts catalans. Centenars de persones s’havien aplegat com cada setmana en un acte breu, que no arriba a la mitja hora, i que té la seva pròpia litúrgia. El cant dels ocells, a càrrec del clarinetista Marc Blasco, forma part d’aquest ritual que amb el pas de les setmanes –ahir era el 73è dilluns– ha incorporat una lletra pròpia que el públic canta cerimoniosament. “Em meravella aquesta creativitat social que hi ha des de fa sis anys; és un miracle col·lectiu”, va assenyalar Llach.

En el seu parlament va recordar quina és la “causa profunda” de tot plegat: “Un dia vam decidir deixar de ser súbdits per ser ciutadans i això no ho suporta l’Estat.” En la memòria sempre els presos i exiliats –“ens han escapçat la classe política”–, però un missatge encoratjador final. “Si vosaltres continueu així, no hi ha malparits que ho puguin acabar perquè això acabarà bé”, va assenyalar Llach fent referència a la iniciativa ciutadana que ha impulsat tot el procés. De fet, la concentració dels dilluns és un exemple d’aquesta mobilització permanent al carrer que és criminalitzada als tribunals. Així, Carla Costa, una de les activistes de La Forja Gironès, va explicar la campanya 21raons que s’ha endegat per la citació dels encausats per l’aniversari de l’1-O. El 14 de març hi haurà una manifestació a les 19 h a la plaça del Vi i l’endemà al matí una concentració davant dels jutjats.

Accions individuals pensant en col·lectiu o com “convertir la feblesa en fortalesa per la República” és el “viatge reivindicatiu” que l’històric militant independentista Jordi Puig va iniciar al desembre. Amb cadira de rodes, arribarà a Girona el 20 de març, tal com va explicar Alba Puig als concentrats. Albert Parareda , “un dels savis de la plaça”, va reflexionar sobre els insults arran de les declaracions de Duran i Lleida: “La guerra la guanyarem amb arguments.”