Ruiz-Mateos, buscat i electe
El fiscal general va reconèixer-li la condició com a eurodiputat abans que tingués l’acta i el jutge el va deixar en llibertat
Alonso-Cuevillas anuncia recursos a Estrasburg i a Luxemburg si no es garantís la de l’expresident
José María Ruiz-Mateos, l’empresari caigut amb el seu hòlding de Nueva Rumasa, tenia una ordre de crida i cerca de la justícia espanyola quan va ser elegit eurodiputat i no va perdre la immunitat que el càrrec li concedia fins que el Parlament Europeu li va retirar aquesta condició en votació al ple.
El 23 de febrer del 1983, el grup d’empreses Rumasa li va ser expropiat pel govern de Felipe González per haver defraudat Hisenda i en considerar que estava en fallida tècnica tot i que velada per una comptabilitat manipulada, de manera que se li calculava un deute amb la Seguretat Social d’11.977 milions de les antigues pessetes. En sortir de la presó després de ser condemnat per evasió de divises, frau i apropiació indeguda, el maig del 1989, a la sortida del jutjat d’instrucció número 7 de Madrid, Ruiz-Mateos va donar un cop de puny al cap a l’exministre d’Economia i Hisenda que havia executat l’expropiació, Miguel Boyer. En paral·lel a l’ordre de crida i cerca que va emetre la justícia contra ell per aquesta agressió, l’empresari va presentar a les eleccions europees el seu partit Agrupación Ruiz-Mateos, amb el qual va obtenir dos eurodiputats. La seva elecció a la cambra europea li va garantir la immunitat.
Pel que fa al paral·lelisme amb el cas de Puigdemont, aquí és on comença la divergència de versions entre els seus advocats i les fonts judicials i electorals espanyoles que ahir s’afanyaven a allunyar un cas de l’altre.
Acta presencial
Mentre que els advocats de Puigdemont consideren que l’elecció li concedeix la immunitat parlamentària europea per poder venir a Catalunya sense ser detingut, la Junta Electoral Central posa com a condició prèvia per ser electe que acati presencialment la Constitució a la seu central de l’organisme situada al Congrés. Així, Jaume Alonso-Cuevillas, un dels juristes que assessoren Puigdemont, reconeix que, en no tenir llei electoral pròpia, la UE s’até als procediments dels estats membres, però hi afegeix: “Tenint en compte que seria elegit pel Parlament Europeu, haurà de ser aquest qui haurà de dirimir si l’acatament de la Constitució Espanyola és un requisit imprescindible i que s’ha de fer presencialment per obtenir l’acta.”
Ara bé, donant per fet que la Junta Electoral farà “una altra interpretació” amb l’objectiu d’impossibilitar la immunitat de l’electe, Alonso-Cuevillas ja avança que recorreran en primera instància a l’Eurocambra i, si cal, al Tribunal de Justícia de Luxemburg.
Més enllà del procediment concret per assolir el càrrec, el cas de Ruiz-Mateos suposa un precedent a la justícia espanyola perquè l’aleshores fiscal general de l’Estat, Javier Moscoso, va reconèixer-li la immunitat pel fet d’haver estat escollit, fins i tot abans d’acatar la Constitució i obtenir l’acta. Per això, el 21 de juny del 1989, l’empresari en crida i cerca es va presentar al jutjat número 27 de Madrid i el jutge Adrián Varillas el va deixar en llibertat en aixecar-li l’ordre d’empresonament arran de l’agressió a Boyer. El fiscal general Moscoso anunciava que, tan bon punt Ruiz-Mateos fos confirmat electe per la Junta Electoral, els fiscals que tenien oberts procediments contra ell a l’Audiencia Nacional i altres jutjats demanarien la suspensió dels tràmits i el seu enviament a la sala segona del Tribunal Suprem, l’única competent per jutjar-lo.
Un cop l’alt tribunal es va fer càrrec del cas, el mateix fiscal general va instar la sala penal que demanés el suplicatori a l’Eurocambra per poder continuar els procediments contra l’empresari. No va ser fins al 19 de febrer del 1991, dos anys després, que l’Eurocambra va aixecar-li la immunitat. Alonso-Cuevillas defensa que la petició per part del Suprem del suplicatori a Estrasburg és la via ajustada a dret també en el cas de Puigdemont.