Trapero defensa que el dispositiu de l’1-O era “conjunt” i que “no tenia altra finalitat” que complir l’ordre judicial

L’excap dels Mossos, el major Josep Lluís Trapero, ha defensat –a preguntes de la fiscalia- que l’operatiu dissenyat pel cos per a l’1-O no tenia “altra finalitat” que complir les instruccions de la fiscalia i del TSJC. Ara bé, en tot moment ha remarcat que l’ordre s’adreçava conjuntament a Mossos, policia espanyola i Guàrdia Civil. “Ens hauria encantat més resultats, hi havia els que vam poder entre tots”, ha dit Trapero, per remarcar que entenia que la responsabilitat era compartida. A més, ha explicat que ens les reunions de coordinació amb la resta de cossos –a les que anava el seu segon, el comissari Ferran López- van “pactar” que els dies previs l’actuació seria de Mossos i que l’1-O “el gruix de l’ordre públic” requeia en Guàrdia Civil i CNP, perquè tenien 6.000 agents vinguts d’arreu i els Mossos només entre 800 i 1.000 (d’ordre públic).

A preguntes de la fiscalia, Trapero ha remarcat que tots tres cossos estaven ordenats per la interlocutòria de la magistrada Mercedes de Armas del dia 27 de setembre a actuar com a policia judicial “de manera indistinta”. De fet, ha explicat que la magistrada els va comunicar només de paraula que Pérez de los Cobos seria “el supervisor” i que Trapero va fer-li veure que això no estava escrit a la interlocutòria. “Va anar al despatx i va venir amb un nou escrit, va trencar l’anterior i va dir que el vigent era aquest”, ha relatat. Llavors, segons Trapero, “quedava clar” que els tres cossos actuaven com a policia judicial i que podien fer “qualsevol funció” que se’ls atorgués, sota la “supervisió” del coronel Pérez de los Cobos. “Hem diu que és un únic dispositiu, no tres”, ha puntualitzat el major.

Trapero ha reconegut que la seva actuació amb Pérez de los Cobos “no havia estat encertada” i que hi havia moments de “tensió dialèctica” i que, per tant, va veure com un “alliberament” que el comissari Ferran López li proposés anar ell a les reunions de coordinació.

El major del Mossos també ha explicat que va comunicar directament al fiscal en cap que no compartia la designació del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a coordinador de l’operatiu de l’1-O. Segons ha dit, veia que era un càrrec “de tipus polític” i que no tenia experiència “operativa”. Per això, ha dit que va enviar un comunicat intern a tot el cos el 23 de setembre per dir que no es compartia el criteri del fiscal José María Romero de Tejada perquè hi havia “intranquil·litat” al cos perquè es pensaven que estaven sota ordres d’un coronel que no era “un comandament natural”. Tanmateix, ha afirmat que es va “respectar” des del primer moment la designació de Pérez de los Cobos. “Una cosa és considerar que no venia del món operatiu i creure que hi havia milers de persones entre els tres cossos amb més experiència i una altra diferent és no acceptar l’ordre de la fiscalia”, ha assenyalat.

A preguntes del fiscal Javier Zaragoza, ha explicat que en una reunió el dia 23 a la fiscalia va fer una defensa del cos davant de la designació de Pérez de los Cobos. “Probablement la defensa va ser poc encertada i amb paraules que no eren les correctes”, ha reconegut. Però Trapero ha volgut explicar el context de la reunió. “Se m’està dient com haig de fer les coses des d’un òrgan que em trobo allà sense previ avís i hi ha confusió al cos sobre si ens està dirigint algú extern”, ha detallat. Per això, Trapero ha reconegut que no va estar “encertat” però que “l’esperit” era el de defensar el cos i explicar que es volia fer “el millor possible”.

En aquesta línia, ha reconegut que aquella reunió va tenir “moments de certa tensió dialèctica” i que van estar discutint també sobre l’ús e la força. Llavors, valoren aquesta situació amb el seu número 2, Ferran López, i ell se li ofereix per anar a partir de llavors a les reunions de coordinació amb Pérez de los Cobos. “Crec que és la millor opció perquè no estic fent un bon paper amb De los Cobos i ho vaig viure com un alliberament”, ha explicat. A més, ha afegit que tenia “total confiança” del criteri de López i no li dona cap indicació.

Trapero ha relatat com, el dia 21 de setembre en una reunió a la fiscalia, en el moment que arriba Pérez de los Cobos el porta a un despatx, on li comença a fer “indicacions” i ha dir el que posteriorment li transmetrien els fiscal. “Li vaig dir que m’havien convocat els fiscals amb els tres caps de la policia, que ningú m’havia dit que hi seria ell i que m’estava donant indicacions”, ha explicat. Li va demanar, ha afegit, que tot el que li hagués de dir ho fes davant dels fiscals. En la reunió, el ministeri públic va verbalitzar que el coronel de la Guàrdia Civil faria “les funcions de coordinació”.

A preguntes del fiscal, també ha dit que ni el secretari general d’Interior ni el seu cap de gabinet van corregir informes que els havien enviat sobre el compliment de les instruccions de fiscalia sobre l’1-O. “Els informes se’ls enviaven tancats i no hi havia possibilitat, igualment no ho hauria admès”, ha dit.

Trapero ha acusat l’exconseller d’Interior Joaquim Forn d’actuar amb “un punt d’irresponsabilitat” quan va declarar el 19 de juliol que els Mossos permetrien que els ciutadans votessin “amb normalitat” l’1-O. “Són unes manifestacions que encaixen molt malament, especialment quan els dies avancen i arriben ordres judicials concretes”, ha manifestat. Trapero ha recordat que aquelles declaracions van desembocar amb un comunicat a iniciativa del cos per dir que “no estaven d’acord” amb el conseller. “Al final és un polític i fa el que creu però penso que hi havia un punt d’irresponsabilitat, però el cos té la força que té”, ha manifestat. També creu que l’antecessor de Forn, Jordi Jané, va dimitir al juliol del 2017 perquè no volia “córrer cap risc” per la “deriva política”. “Estàvem incòmodes els dos i en parlàvem feia temps”, ha reconegut. També creu que aquest motiu va forçar la sortida del director de la policia, Albert Batlle.