L’aplicació del 155 va desestabilitzar les entitats socials catalanes i va posar en greu risc tant els seus treballadors com els serveis que oferien, malgrat que no es van arribar a aturar mai. Són les conclusions de la compareixença davant la comissió del 155 al Parlament, ahir només amb diputats de JxCat i d’ERC, de la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, i del president de la seva confederació empresarial, Joan Segarra. Segons ells, la burocratització de les tasques, l’aturada o alentiment dels ajuts i subvencions del 2017 i per al 2018, i la manca d’interlocutors, malgrat les queixes per carta al govern espanyol, van posar en risc la viabilitat de les organitzacions, i fins i tot les nòmines d’uns 1.300 treballadors. “Era inviable un model propi i diferencial desenvolupat a Catalunya governat d’aquella manera, a 600 quilòmetres”, va resumir Segarra, que, això sí, ho atribuïa més al “greu desconeixement” que a un “component ideològic”.

Yolanda Hernández, de l’associació Servidors Públics de Catalunya, que es va dedicar a inventariar els efectes del 155 en tres informes fins al febrer del 2018, va comptar fins a “319 decisions polítiques” del govern espanyol sense un motiu clar. A més, a banda dels fets constatats, com ara la destitució de desenes de càrrecs, la dissolució del Diplocat o del Parlament o l’aturada de l’acció de govern i de la iniciativa legislativa, hi afegia les “afectacions morals i danys intangibles”, pròpies d’algú “a qui li han entrat a casa”, com ara la “por” entre els funcionaris o l’ombra de dubte imbuïda sobre les institucions. “Van pretendre minvar totalment l’acció de govern, dient que qualsevol actuació tenia caire secessionista”, indicava Fernández, que creu que es poden demanar “responsabilitats patrimonials” als tribunals però que els altres danys són complicats “de quantificar i de revertir”.