Torra rumia l’alternativa al llaç groc
L’informe del Síndic, que ell havia fet vinculant, li recomana que els retiri en període electoral
La JEC decideix avui si el sanciona
Cs galleja al Parlament i topa amb el govern, que estudia com substituir-los
El president, Quim Torra, ja té des d’ahir a la tarda la resposta del Síndic de Greuges a la seva consulta sobre els llaços grocs i les estelades penjats en edificis públics del govern i, en conseqüència, podria ordenar retirar-los com va anunciar dimarts la portaveu, Elsa Artadi, en assegurar que l’informe de Rafael Ribó seria vinculant –tot i que legalment no ho sigui– a petició del mateix president. Però el cap del govern, en una nota enviada al vespre, assegurava que “no dona ni donarà cap ordre” com li havia exigit la Junta Electoral Central (JEC), tot i que hi afegia que “se seguiran les recomanacions de la Sindicatura de Greuges, i es mantindrà un respecte ple a la llibertat d’expressió”. Per Torra, els llaços grocs no són un símbol partidista i refermava el seu “compromís amb la llibertat d’expressió en l’espai públic, que no ha de ser neutral, sinó lliure”. El síndic l’instava a “retirar de manera excepcional els llaços grocs i les estelades durant el període electoral”. Per tant, és una incògnita saber qui donarà l’ordre de treure’ls, com es farà i quan. Al vespre, la cadena SER indicava que llaços blancs amb un traç vermell, com a símbol de la democràcia, substituiran els grocs, i fonts consultades properes a Torra només indicaven que “hi ha diverses opcions sobre la taula”.
La JEC es reuneix aquesta tarda a les cinc al Congrés per adoptar una decisió final sobre l’episodi, després que dimarts expirés de fet el segon termini que va donar a Torra perquè acatés, i li rebutgés les al·legacions en què el president els demanava aclariments. Avui caldrà veure, així, si el sancionen igualment d’alguna manera. Abans, dimarts a la tarda, només s’havia retirat un llaç groc de l’entrada del Departament d’Empresa, tot i que la consellera Àngels Chacón negués ahir que mai hagués donat ordres de treure o posar res.
“Temporalment”
Ribó subratlla en l’informe presentat ahir a la tarda que han de treure la simbologia només “temporalment” perquè manté el criteri d’una resolució del 17 de setembre del 2018 en què es mostra contrari a limitar l’exercici de la llibertat d’expressió en l’espai públic, també en les seus i dependències de les administracions, però aquest cop accepta part de l’argumentari de la JEC de l’11 de març en apel·lar a la “necessitat excepcional de preservar escrupolosament la neutralitat ideològica dels poders públics” en el període electoral. El llaç groc i l’estelada, segons la JEC, són símbols partidistes que fan servir formacions que es presenten a les eleccions.
Ribó va deixar clar que divendres passat ja s’havia adreçat a Torra mitjançant una altra resolució amb les mateixes conclusions, on li recomanava que adoptés les mesures que li ordenaven. A més, hi va mantenir una conversa telefònica i una breu trobada personal per explicar-li el contingut que, segons va reiterar, es resumeix en “plena llibertat d’expressió” als edificis públics durant l’any, però no des de la convocatòria dels comicis i fins al final de les votacions.
Ribó assegurava que en cap moment s’havia sentit “utilitzat”, però que tampoc li preocupava que algú pogués “escudar-se” en la seva figura. De fet va explicar que va ser el president qui li va demanar un seguit d’aclariments que li va fer arribar dilluns –Torra, en el comunicat, diu que va ser dimarts–, entre els quals hi havia el de la limitació temporal de l’ordre de la JEC. Altres qüestions feien referència a l’abast de l’acord als edificis de la Generalitat i sobre la utilització de símbols entre funcionaris i personal de l’administració. En aquest cas especifica que com a dret fonamental tenen garantit “el dret a la llibertat d’expressió”, però que l’administració pot restringir-lo a certs espais en dependències públiques per “garantir la coexistència amb el dret de la ciutadania a gaudir d’una administració neutral”. Ribó va fer una crida a fugir de la “temptació de portar la política al Codi Penal” per resoldre la relació entre Catalunya i l’Estat.
Menyspreu de Cs
L’enèsima polèmica pels llaços ja havia estat objecte de picabaralla en la sessió de control del Parlament al matí, amb Inés Arrimadas com a animadora. La cap de l’oposició, amb to fatxenda –“aquí són molt gallets i no vegis davant dels jutges com s’enfonsen”, va etzibar, una expressió foteta que, arran de la queixa de la CUP, el president Roger Torrent va assegurar que es tractarà a la mesa– va retreure a Torra “quina part de «retiri la propaganda separatista»” no havia entès de la resolució de la JEC. “Les eleccions han de ser neutrals, no s’amagui darrere dels consellers ni del processista major del regne”, exigia, en al·lusió al Síndic. “Si vostès consideren que són símbols polítics estan acceptant que tenim presos polítics”, li contestava el president, que assegurava que ja prendria les decisions que calgués, i tornava a denunciar la falta d’independència judicial, també de la JEC, de la qual formen part dos dels integrants del tribunal que jutja els líders del procés al Suprem.
Abans, el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, ja havia xocat per la mateixa raó amb el conseller de Relacions Institucionals, Alfred Bosch, a qui va exigir que “garanteixi que les eleccions seran netes”. “El frau sou vosaltres”, el va placar el conseller, en al·lusió a la tupinada denunciada a Castella o a una entrevista a Arrimadas a l’Abc publicada en dia de reflexió del 21-D. En una piulada al vespre, Carrizosa hi insistia: “No és que ho digui el defensor del procés, és que en democràcia cal respectar la neutralitat de les institucions públiques tal com recull la llei”, quelcom que creu que s’ha de fer “els 365 dies de l’any, i no sols en època electoral”.
Ningú més de l’oposició va dur la polèmica al ple, però després de la resposta del Síndic, la portaveu del PSC-Units, Eva Granados, celebrava la decisió de fer cas a la JEC, si bé lamentava que s’hagi hagut de demanar “un informe a qui no hi té competències, per acabar fent el que ja hauria d’haver fet des del primer moment: garantir un procés electoral net amb unes institucions que siguin neutrals”. Granados demanava, com el seu líder, Miquel Iceta, va fer al ple, que Torra convoqui eleccions “i es deixi de simbolismes i declaracions”. “Estem davant un debat estèril”, sentenciava.
Mentrestant, la comissió de la Presidència de l’Ajuntament de Barcelona va aprovar tornar a penjar a la façana el llaç groc retirat dijous a instàncies de la junta electoral de zona. La proposició del PDeCAT es va aprovar amb els vots d’ERC, la CUP i l’abstenció de BComú, però el govern d’Ada Colau va rebutjar fer-ne cas per no entrar en una “guerra de símbols” en període electoral, segons el tinent d’alcaldia Jaume Asens.
Casado apel·la al 155 i als Mossos
El president del PP, Pablo Casado, va instar el president espanyol, Pedro Sánchez, a prendre el comandament dels Mossos per retirar els llaços grocs si Torra no compleix l’ordre de la Junta Electoral Central (JEC). Ho va dir en l’acte de la tarda de presentació de la candidata al 28-A per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo, afegint-hi que “no podem veure com es passen la pilota o fan el joc del gat i la rata quan el que han de fer és complir la llei”. Al matí el líder del PP ja havia demanat a Antena 3 que s’apliqués de nou l’article 155 a Catalunya si es mantenia la “rebel·lia” de Torra. La resposta de la vicepresidenta, Carmen Calvo, va ser recordar-li que “no és constitucional” la seva aplicació “permanent, no revisable, contundent i sostinguda”. Calvo també va censurar la decisió de Torra de recórrer al Síndic perquè “no té cap competència” sobre les decisions de la JEC; apreciacions que compartia la portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá, que insistia a Torra que acatés l’ordre i que deixava en mans de la JEC la decisió sobre les conseqüències de no fer-ho.