Dels escons als barrots

Un ple convocat a correcuita al Parlament el 22 de març del 2018 per contrarestar les “ingerències” del jutge Pablo Llarena, que va accelerar els processaments per rebel·lió quan JxCat i ERC van activar el pla C per investir el diputat Jordi Turull com a 131è president de la Generalitat –primer hi va renunciar Carles Puigdemont i, després, Jordi Sànchez, que estava a la presó de Soto del Real–, va acabar com el rosari de l’aurora, amb l’aleshores conseller de la Presidència l’endemà de nou a la presó i sense ser investit. Els 64 vots favorables no van ser suficients per contrarestar els 65 vots negatius de Cs, el PSC, Catalunya en Comú Podem i el PP, i les quatre abstencions de la CUP, que va censurar el discurs “autonomista” del candidat i es va situar a l’oposició. El van acompanyar Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva i Josep Rull, que es van presentar l’endemà al Suprem amb l’esperança, tot i que remota, que la citació del magistrat per revisar la presó provisional com a investigats per rebel·lió els fos favorable.

En un dia gris i plujós a Madrid es van confirmar els pitjors presagis i van tornar a ingressar a Estremera, en el cas de Turull, Rull i Romeva, on ja havien fet vida del 2 de novembre al 4 de desembre, i a Alcalá-Meco, en el cas de Forcadell i Bassa, que havien renunciat al seu escó per ERC. Marta Rovira, per la seva banda, va optar per no presentar-s’hi i anar-se’n a l’exili a Suïssa per “fer sentir la seva veu”. El mateix Turull ho recordava ahir en una piulada: “Enmig del ple, el jutge em va empresonar perquè no «garantiza un acertado retorno del autogobierno en Catalunya». Un any després, el compromís i les conviccions segueixen intactes.” La imatge potent d’un president electe entrant a la presó no es va produir, i la sensació, tot i que el carrer bullia amb manifestacions d’indignació per reclamar l’alliberament dels presos polítics, era que s’encetava una nova etapa d’incertesa, amb la cúpula del govern empresonada i un processament amb 25 investigats. Al quart intent, el 14 de maig, la Generalitat tenia nou president en segona votació per majoria simple, Quim Torra.

L’entrada a la presó per segona vegada s’afegia a les de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, que hi eren des del 16 d’octubre del 2017 per voluntat de la magistrada de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela, en aquest cas a Soto del Real, acusats de sedició, i que posteriorment el Suprem ha processat també per rebel·lió. El 2 de novembre també va fer un any que el vicepresident Oriol Junqueras i el conseller d’Interior, Joaquim Forn, estaven a la presó, ja que no van tenir el període de gràcia de tres mesos i mig que van donar als seus companys de govern fins que Llarena, en derivar-se la causa de l’Audiencia Nacional al Suprem, els va tornar a engarjolar.

Durant tot aquest temps, les mostres de suport i concentracions a les presons han estat constants i encara se’n van produir més quan se’ls va traslladar per fases el juliol passat des de Madrid fins a les presons de Lledoners, en el cas dels homes, i d’Alcalá-Meco a Puig de les Basses, a Figueres, en el cas de les dones. Forcadell, per estar més a prop de la família, va ser traslladada el 20 de juliol a la de Mas d’Enric, al Catllar. Des d’aleshores, i amb un govern afeblit i qüestionat, les relacions amb La Moncloa trencades i la convocatòria de diversos comicis, molts d’ells, i els seus familiars, s’han convertit en caps de cartell per a les espanyoles, les europees i municipals.