Sense groc a la nostra vida?

“Haurem d’arribar a l’extrem de salvaguardar la llibertat de poder posar el color groc a les nostres vides.” Entre el malestar i la ironia, és la denúncia que realitzava una de les representants de l’assemblea de treballadors i treballadores per a la defensa de les institucions catalanes (ADIC). Ahir al migdia, uns 200 membres del col·lectiu van fer un minut de silenci, a Girona, per protestar contra els requeriments de la Junta Electoral Central (JEC), que obliga a eliminar “simbologia no neutral” dels edificis públics. Dijous, els empleats de la seu de la Generalitat de la capital gironina van treure els llaços grocs de la façana, d’on també va ser retirada una pancarta a favor de la llibertat dels presos polítics i dels exiliats. Ho van substituir per un cartell amb un llaç blanc i un traç vermell al damunt i per dos llaços negres que es van penjar en balcons. El personal mateix, però, va optar finalment ahir per treure aquest nou material, després que es rebés el requeriment de la JEC. L’ADIC va argumentar que, “tal com s’estan posant les coses”, també es va decidir anul·lar una acció simbòlica que havien previst, coincidint amb la concentració dels divendres. Hauria consistit a tallar una cadena “per trencar l’opressió” i, des de dalt de l’edifici, es volien llançar símbols grocs (com ara papallones, estrelles, sols o flors), juntament amb les paraules que al desembre van guarnir l’arbre de Nadal: unitat, justícia, llibertat, independència i República.

La intenció era que els treballadors haguessin agafat els símbols per posar-los als seus espais, a la feina. Els llaços grocs, però, s’han tret dels llocs a la vista del públic, com ara de l’OAC. En finestrals sí que s’hi mantenen frases com per exemple “Els jutgen a ells, ens jutgen a tots”; i es va cloure l’acte amb les següents paraules: “Visca la República i la llibertat d’expressió! No defallirem per moltes traves que ens posin.”

Paral·lelament, la junta electoral de zona va desestimar la petició de l’Ajuntament de Girona, que havia presentat un recurs per intentar mantenir la pancarta a favor de la llibertat dels presos que hi havia a la façana. En la resposta que va enviar ahir la junta electoral donava de termini fins a la mitjanit perquè es despengés. El consistori la va treure a la tarda i, al seu lloc, n’hi va posar una a favor de la llibertat d’expressió, ja coneguda a la ciutat. L’Ajuntament havia sol·licitat que es deixés sense efecte l’ordre que obligava a retirar la pancarta amb el lema “Llibertat presos polítics” i dos llaços grocs a banda i banda, perquè entenia que el text s’emmarcava dins la llibertat d’expressió i no interferia en el debat polític.