La mentida d’un guàrdia civil

Tots els demòcrates que vivim a Catalunya sabem que a Catalunya no hi va haver violència en què es puguin sustentar les acusacions que recauen sobre els acusats en el judici del procés. La ignominiosa situació de presó provisional que quasi tots ells pateixen, està només justificada per l’arbitrarietat d’un Tribunal Suprem parcial i per la irresponsabilitat inicial (fiscal Maza) i sobrevinguda d’una fiscalia que ja no només afina el que fa falta, sinó que és capaç de sustentar sense cap vergonya un relat basat en la mentida.

Aquesta irresponsabilitat ho és només dels quatre fiscals que estem veient cada dia a la sala de vistes del Tribunal Suprem, encapçalats per Zaragoza i Madrigal; són més aviat les irresponsabilitats dels fiscals generals de l’Estat que han ocupat els seus càrrecs d’ençà que la causa criminal del procés està en marxa. No sobta que Maza, Navajas i Sánchez Melgar, proposats pel Partit Popular i pel llavors ministre de Justícia Rafael Català, creessin i sostinguessin aquest fal·laç relat de la violència catalana; són els autors materials de la falsa acusació per la qual part del nostre govern legítim i els Jordis estan privats de llibertat, i crec francament que algun dia n’hauran de respondre penalment, ja que els delictes contra la Administració de Justícia estan degudament regulats al Codi Penal. Sobta una mica més la conducta de la fiscal general actual, la Sra. María José Segarra, nomenada pel rei Felip VI a proposta del govern socialista de Pedro Sánchez, conforme a l’article 124.4 de la Constitució Espanyola, i és així perquè, malgrat el principi jeràrquic que regeix a la fiscalia (a diferència del poder judicial), res no ha fet ella per reconduir aquest judici basat en una mentida rere una altra. Dijous passat, el guàrdia civil amb número de TIP S00885Q va afirmar en la seva condició de testimoni, i per tant obligat a dir veritat, que un polític de l’Ajuntament de Terrassa de nom Sàmper: “Intervino alentando, animando, cantando y provocando una actitud para nada pacífica”. Resulta que aquest polític soc jo i ni vaig encoratjar, ni vaig animar ningú i, per descomptat, no vaig provocar ni res ni ningú amb cap conducta que no fos pacífica en la seva màxima expressió.

Hem presenciat com el magistrat Marchena ha tingut diferents maneres d’interpretar el fals testimoni quan ha declarat, per exemple, el senyor Zoido que quan ho ha fet el senyor Mestre, tolerant al primer una impune amnèsia aguda i obrint per la mateixa conducta diligències penals al segon. El relat de la mentida creat en el seu moment per la querella del fiscal Maza, i instruït pel jutge Llarena, ha trobat en els testimonis de les acusacions o de la majoria d’ells, uns alumnes rigorosos, disciplinats i lleials a l’esperit de l’“A por ellos” i de la sacrosanta unitat de la nació espanyola. No és gens fàcil lluitar contra aquesta postveritat jurídica que res té a veure amb l’autèntica realitat dels fets, però estic convençut que l’excelsa feina feta per tots els advocats de les defenses, a Europa donarà el seu resultat. Dins d’aquesta mentida global del relat de l’Estat espanyol, una de petitíssima m’afecta a mi a títol personal, perquè el que diu el guàrdia civil amb número de TIP S00885Q no és cert, i m’obliga a interposar accions penals per esclarir la veritat. Tant de bo que pugui prosperar i col·laborar a demostrar l’ús abusiu de la manipulació d’aquest judici; tant de bo que ens ajudi a pair una mica millor tanta impotència.