La fermesa de Macron frena els ‘armilles grogues’

Emmanuel Macron intenta acabar amb el moviment de les armilles grogues. Ahir, va tenir lloc a l’Estat francès el dinovè cap de setmana de mobilitzacions d’aquest singular moviment, però no van ser unes protestes qualssevol. Després de les nombroses destrosses del 16 de març als Camps Elisis de París, les manifestacions d’ahir van celebrar-se sota un dispositiu de seguretat excepcional: prohibició de manifestar-se en àmplies zones de nombroses ciutats franceses, un augment de les multes per a les persones que participin en manifestacions no declarades (de 38 a 135 euros) i fins i tot la presència de l’exèrcit per protegir edificis oficials. Malgrat aquestes mesures lliberticides, milers d’armilles grogues –entre 8.300 persones, segons el Ministeri de l’Interior, i més de 100.000, segons els manifestants– van continuar ahir manifestant-se arreu de l’Estat.

A París, uns quants milers de persones van creuar bona part de la ciutat, del sud fins al nord, a la zona de la famosa basílica del Sagrat Cor. “Ara, tenim por de sortir a manifestar-nos”, lamentava Elsa L., de 25 anys, una estudiant de belles arts, present ahir en la marxa en la capital francesa. A diferència del que havia succeït els caps de setmana anteriors, els Camps Elisis estaven deserts de manifestants. La majoria de les protestes van resultar pacífiques, tot i que, durant la tarda, van reproduir-se alguns enfrontaments entre manifestants i policies. Unes setanta persones van ser detingudes a la capital francesa.

“El govern intenta acabar amb el ritual de les manifestacions de cada dissabte, un conflicte que dura des de fa més de quatre mesos i que sembla haver-se perpetuat com un ritual”, analitza en declaracions a El Punt Avui el politòleg Xavier Crettiez, professor universitari a l’Institut d’Estudis Polítics de Saint-Germain-en Laye i especialista en els moviments radicals i la violència política. “Durant aquests quatre mesos, no hem obtingut res. Si els armilles grogues fracassen, serà el final dels drets socials a França”, afirmava Didier C., de 54 anys, funcionari i manifestant a París.

Tot i que Macron va concedir el passat 10 de desembre una sèrie de mesures socials, valorades en un total de 10.000 milions d’euros, els armilles grogues s’han convertit en una pedra a la sabata per al jove president. El passat 15 de març va acabar el “gran debat nacional” impulsat pel govern francès per calmar la indignació al país. Més de 10.000 reunions han tingut lloc els dos últims mesos, una xifra notable. En canvi, només 475.000 persones han participat en el qüestionari a internet, és a dir, l’1% dels electors. “No ha estat un debat públic, sinó una operació de comunicació política”, lamentava, aquesta setmana, Chantal Jouanno, presidenta de la Commission Nationale du Débat Public.

Segons les previsions, Macron anunciarà a mitjan abril les mesures resultants d’aquesta controvertida iniciativa. Després d’haver assegurat que no renunciarà a les seves reformes neoliberals i que no augmentarà els impostos als més rics, hi ha nombrosos interrogants sobre aquests anuncis. “França és un país que disposa de molt pocs mecanismes de democràcia directa i de participació ciutadana”, explica Crettiez, que considera que l’executiu podria anunciar una sèrie de reformes institucionals per calmar el malestar. De fet, una de les reivindicacions dels armilles grogues és la creació d’un referèndum d’iniciativa ciutadana. La satisfarà Macron?