PER LLOGAR-HI CADIRES
Si et cou és que pica
La carta dels senadors francesos denunciant la repressió contra els líders del procés encara aixeca polseguera. Torpede d’El País a Borrell: “La Constitució espanyola i les seves institucions mereixen una millor defensa davant l’opinió pública internacional.” Ignacio Camacho, a l’ABC, mira de despatxar d’afer dient: “Hi ha gent que no se n’assabenta de res”, però admet: “Els separatistes manegen amb èxit la seva diplomàcia”. Pilar Cernuda, a El Correo Gallego, no fila prim. El “paper” ha estat “clarament redactat pels independentistes”, però també demostra, diu, que la marca España Global “no serveix per a res”.
Prohibir per ser lliures
Durant els anys del franquisme, la paraula “llibertat” només s’admetia si anava acompanyada de l’expressió “dins d’un ordre”. Una paraula comodí que ara utilitzen fins i tots aquells que, com en el cas de Vox, volen fonamentar la llibertat –la seva– en la prohibició, la censura i la il·legalització. Curiosa paradoxa.
Colau, el franquisme i la història del país
José María Prieto Serra aconsella a Ada Colau: “No sigui vostè tan dràstica quan parli sobre l’època de Franco i respecti una mica més la història del meu país que també és el seu. Tot anirà millor.”
L’honor de la pàtria, ferit
Miki Duarte, al Diario de Almería, veu així l’efecte de la carta del president de Mèxic. La reacció de la premsa pensada a Madrid, unànime: “López Obrador, indigne intoxicador”, acusa Libertad Digital; “L’independentisme celebra el crit de López Obrador”, denuncia El Confidencial; “No son mis pecados”, s’excusa Córdoba; “Provocación”, clama Hoy; “Concurs de demagogs”, denuncia El País. “L’estafa política de l’indigenisme”, revela El Mundo, i “El populisme no ha d’ofegar Mèxic”, contemporitza La Razón.
Prou de fer mal a Espanya
Miguel Varcárcel escriu sobre Quim Torra: “Ja ha fet prou mal als ciutadans de Catalunya i d’Espanya com a instrument del fugat Puigdemont. Convoqui eleccions perquè hi governi el seny.”
La raó independentista, per fi al descobert
Joaquín Rábago denuncia: “L’insofrible joc independentista li ha servit a la dreta catalana per amagar la seva corrupció. Les dues dretes es necessiten i retroalimenten utilitzant el patriotisme.”
