Macron suma ja catorze dimissions de ministres i alts càrrecs en dos anys
Tres noves renúncies converteixen el govern del líder centrista en un dels més inestables de la V República
Comença la pugna per l’alcaldia de París
Fins a 14 ministres i secretaris d’estat han dimitit o estat destituïts del govern d’Emmanuel Macron en menys de dos anys de mandat. Els ministres Nathalie Loiseau (Afers Europeus), Benjamin Griveaux (portaveu del govern) i Mounir Mahjoubi (del sector Digital) van abandonar el seu càrrec abans-d’ahir a la nit per presentar-se a les futures eleccions europees o municipals del 2020.
Les renúncies, aquesta vegada, es van produir sense la controvèrsia ni el soroll mediàtic que van tenir les dimissions en la tardor passada de Christophe Colomb, exresponsable d’Interior, i del reputat activista Nicolas Hulot, titular del Ministeri de Transició Ecològica. La seva marxa, però, converteix l’executiu de Macron en un dels més inestables en la història de la Cinquena República.
Motius electorals
Per una banda, la renúncia de Loiseau estava cantada, ja que liderarà la candidatura de La República en Marxa (el partit del president) en les europees. L’exministra d’Afers Europeus no té un gran carisma, però aconseguiria un bon resultat amb un 23% dels vots i quedaria empatada amb el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen, segons els últims sondejos. D’altra banda, la dimissió de Griveaux tampoc va ser una gran sorpresa. Segons el diari conservador Le Figaro, Macron l’hauria escollit per intentar obtenir l’alcaldia de París. Els noms dels seus substituts seran anunciats avui o bé durant la setmana que ve.
Tot i que té poques possibilitats de ser designat candidat, Mahjoubi també aspira a liderar la candidatura per a les municipals a la capital francesa. L’actual alcaldessa, la socialista Anne Hidalgo, parteix com a favorita per a uns comicis que s’auguren molt disputats.
Amb les renúncies de Griveaux i Mahjoubi, culmina la marxa de gairebé tots aquells joves dirigents que van formar el pinyol del macronisme. La seva dimissió ha coincidit amb la sortida, dilluns, d’Ismaël Emelien, l’exconseller especial del president, de 32 anys.
Malgrat la marxa de bona part dels seus consellers, que encara no han estat substituïts, el dirigent centrista va participar ahir en un altre acte del seu “gran debat nacional” a Angers, a l’oest del país. Aquesta iniciativa no ha estat un exercici exemplar de democràcia participava, però sí que li ha permès remuntar en els sondejos. Ha demostrat que és tot un animal polític.
Macron, però, no sembla aprendre dels errors del passat. A la tardor, un exercici massa solitari del poder i la inestabilitat governamental van contribuir a l’esclat de la crisi dels armilles grogues.