“S’havia perdut la vergonya”

El mateix guàrdia civil ha explicat que a la caserna d’Igualada hi va haver concentracions diversos dies entre el 20 de setembre fins a principis d’octubre, un fet que “variable molt la vida quotidiana”. “Els familiars dels guàrdies civils que vivien a la caserna s’havien de plantejar com tornar a la feina, què es trobarien”, ha dit, “i els nens al tornar a l’escola havien de tenir una certa previsió de com arribar”. A més, ha afegit que, en una de les concentracions, també hi va haver bombers, que “van treure els camions i posaven les sirenes, i que alguns d’ells van fer “fotos” i “enfocaven amb el mòbil el que estava passant”.

Per al guàrdia civil, l’actitud de la gent que es concentrava davant de la caserna era de “falta de respectes”. “S’havia perdut la vergonya totalment, insultant i amenaçant”, ha reblat.

Marchena atura la defensa

Durant aquest interrogatori, Marchena ha tallat les preguntes de l’advocat Jordi Pina´, que ha demanat al testimoni “quin element li infereix” que el llançament d’aquest farcell incendiat tingués a veure “amb el procés o la independència”. Marchena ha demanat a Pina no demanar al testimoni “sobra raonaments”. “Els raonaments que la gent pugui expressar a la sala ni els vincula ni a vostès, ni a nosaltres ni a ningú”, ha argumentat. “El tribunal farà les seves pròpies inferències”, ha conclòs.

Marchena ja havia tallat l’advocat de Junqueras i Romeva, Andreu van den Eynde, quan aquest ha preguntat a un caporal de Gandesa si tenia “alguna dada” que pogués relacionar els autors d’una pintada al mur de la caserna amb la inscripció Votarem amb la ideologia independentista. Marchena li ha demanat que “no pregunti sobre la ideologia de la persona que feia la pintada” perquè “no té cap interès”.

“Tanquetes agrícoles”

A preguntes del fiscal, el caporal ha explicat que la pintada les vam fer el 24 de setembre a la tanca perimetral dues persones que anaven “encaputxades” i que “no es van poder identificar”. Sobre aquest fet, ha dit que “es van recollir imatges estàtiques, no de vídeo”, però que no les va donar a ningú perquè “ningú les hi va demanar”.

El mateix caporal ha rememorat que a la caserna de Gandesa hi va haver altres “actes de fustigament”, en al·lusió a concentracions a l’exterior. Segons ell, en algunes protestes els manifestant cridaven consignes com “Boti, boti, boti, espanyol qui no boti” o cantaven Els Segadors. També ha dit que es van sentir crits com “assassins o fills de puta”. El caporal ha indicat que a la caserna hi ha 10 habitatges i que “per a les famílies no és agradable escoltar que al pare o al marit els estan impedint el pas perquè hi ha una manifestació”. De fet, ha dit que durant les concentracions, alguna de les quals va durar uns 25 minuts, no era “ni possible ni aconsellable” sortir de la caserna.

En una de les protestes, ha explicat, amb la participació d’entre “15 o 20” tractors o altra maquinària agrícola i s’ha referit a “tanquetes agrícoles”, en referència a maquinària amb tracció per eruga.

Concentracions a Travessera de Gràcia

En la mateixa línia, un sergent de la Guàrdia Civil ha relatat que davant aquesta caserna es van fer diverses protestes a la tardor de 2017 on els manifestants els deien, segons ell, “gossos, feixistes i algun que altre fill de puta”. També els cridaven “Fora les forces d’ocupació” i “Els carrers seran sempre nostres”. No obstant això, a preguntes de l’acusació popular ha admès que no hi va haver “cap intent d’assalt” a les dependències de la Guàrdia Civil.

L’advocat Jordi Pina li ha preguntat perquè no es van incloure expressions com “gossos o fills de puta” en cap escrit de la Guàrdia Civil, cosa que no ha sabut respondre. L’agent ha admès a Pina que no hi va haver cap guàrdia civil lesionat.

Tot i dir que ell no viu a la caserna, ha afirmat que durant les concentracions “les famílies amb nens estaven allà dins” i que estaven “limitats per sortir” perquè “la gent increpava”. El sergent ha comentat que el 21 de setembre va veure almenys dues patrulles de Mossos, però no ha pogut donar detalls sobre si la policia catalana van fer algun perímetre de seguretat, perquè ell estava al seu lloc de treball i mantenien un “contacte limitat”.

El sergent ha declarat que la concentració que va tenir lloc la nit del 21 al 22 setembre, quan a dins hi havien els detinguts del 20-S va acabar passades les quatre de la matinada. L’advocada Marina Roig li ha fet notar que a les diligències consta que va finalitzar a dos quarts d’una.