Ja fa temps que, des de l’alcaldia de Gimenells i el Pla de la Font (Segrià), Dante Pérez denuncia l’adoctrinament de l’escola pública catalana. Com a cap de llista del PP per Lleida en les eleccions generals, aposta, si cal, per un 155 llarg i “complet” que també intervingui l’ensenyament i els mitjans de comunicació.
Per què el PP ha de tornar a governar?
Perquè té una contrastada experiència de govern, ha demostrat que sap gestionar l’economia i no es basa en l’esperit de venjança que sembla que mou les formacions més noves. A més, és qui ha aturat el cop d’estat a Catalunya amb l’aplicació del 155. És el partit dels fets, no de les paraules buides com Ciutadans o Vox.
Defensa que els populars són els únics capaços de frenar el moviment independentista, però, amb set anys de govern, no van poder evitar-ne l’avenç. El 155 va ser massa tou?
Mariano Rajoy va creure que el 155 s’havia de consensuar amb Ciutadans i el PSOE, però aquí va fallar el sentit d’estat sobretot de Ciutadans, que de manera oportunista va posar com a condició la convocatòria d’eleccions de manera immediata i va limitar l’abast de la intervenció.
Quin 155 aplicarien ara, si el creiessin necessari?
De més llarg abast i complet. Inclouria la intervenció total de TV3 i Catalunya Ràdio per tal de garantir la pluralitat i sancionar a qui difami sobre determinats polítics, la intervenció de la cúpula dels Mossos perquè no hi hagi comportaments deslleials com els que ara es veuen al judici, i la revisió dels continguts escolars, sobretot dels llibres d’història. Pablo Casado ha après dels errors que, de bona fe, va cometre Rajoy buscant consens pel 155. Si Quim Torra segueix desobeint o complint a mitges, com fa ara, Casado serà molt més ferm que Rajoy: el seu no serà un 155 descafeïnat.
Fa temps que vostè assegura, ja com a alcalde, que a les aules catalanes s’adoctrina. És generalitzat?
Totalment. Els professionals no ho fan de manera descarada, però és una pluja fina constant. Jo quan estudiava ja tenia professors que parlaven malament d’Espanya i deien que Catalunya és un element aliè i diferent d’Espanya, i als llibres d’història es fa èmfasi en la corona catalanoaragonesa, que no va existir mai. I ara també tenim les vagues polítiques dels últims anys, on els professors insten els alumnes a participar-hi.
Ha arribat a dir que a les aules s’està inoculant odi.
Estic convençut que sí. Molts professors així ho corroboren, però no poden denunciar-ho perquè són minoria i tenen la pressió del sindicat majoritari, la Ustec, que és el braç executor d’Òmniun i l’ANC a les escoles.
Es plantegen que l’Estat recuperi competències de la Generalitat com ara les d’ensenyament?
No s’ha de descartar mai res, però hi ha mecanismes alternatius, com ara reforçar el paper de l’alta inspecció de l’Estat perquè revisi els continguts escolars o garantir el 25% d’hores lectives en castellà que estableixen les sentències del Tribunal Suprem i el Constitucional.
Assegura que es genera odi cap a Espanya, però hi ha qui pensa que el que s’ha alimentat és un sentiment hostil d’Espanya cap a Catalunya i que les polítiques del PP en tenen gran part de responsabilitat. Què diria a qui ho creu així?
Que el PP és ferm en les seves idees i que quan la Constitució es veu amenaçada no pot exercir cap més paper que el que ha exercit. Però que en cap cas pretén un acarnissament o té cap ànim de revenja, cosa que sí passa amb Vox i Ciutadans.
Hi ha un frec a frec molt gran amb aquests partits. Tem que els robin vots?
Ciutadans és un partit buit, sense cap plantejament seriós, que va clarament a la baixa. El competidor més directe, pel perfil de votant del PP, és Vox. Tot i que està mostrant la seva veritable cara ara quan reclama la tinença d’armes.
Pactaria el PP amb Cs i Vox?
Sí, però un pacte amb Vox suposaria limitar moltíssim, si no descartar completament, propostes de Vox per radicals, com ara la tinença d’armes i qüestions relacionades amb la igualtat de gènere.
Tem un pacte entre Pedro Sánchez i Ciutadans?
Estic convençut que, si surten els números, pactaran. Ciutadans ha demostrat que es gira d’allà on ve el vent i tenen moltes ànsies de tocar poder.
I quina és la seva proposta per als dos milions de persones que van votar sí a la República catalana?
És que jo crec que dos milions de persones no són independentistes. Ho diuen els mitjans de comunicació, però no ho són perquè no estan disposades a fer cap sacrifici personal per la independència, estan disposades a manifestar-se i ja està.
Com calibra a què estan disposades?
És obvi. No hi estan disposats ni ells ni els que governen ara la Generalitat. Tot i que el govern de Torra desobeeix en temes menors com ara els llaços, amb prou feines parla ara de la independència.
Potser perquè en comptes de buscar una solució política s’ha judicialitzat el conflicte i la majoria dels seus predecessors al govern estan empresonats?
No hauria de ser així. Si realment l’objectiu és la independència, haurien d’entendre que el tema dels presos és al marge.
Al marge? Podrien ser els propers.
Jo veig molta covardia, en els dirigents polítics, perquè han vist que el PP, que és qui ha escapçat el moviment independentista, està en disposició de tornar al govern.
Creu que al judici s’ha aportat alguna prova de la suposada violència exercida?
No soc jutge, però queda clar que hi va haver pressió que es podria considerar violència per intimidatòria. Sap què és violència, també, i jo l’he viscut? Que, sent alcalde de Gimenells, Puigdemont digués als vilatans que si algun alcalde no volia cedir locals municipals l’1 d’octubre el paressin pel carrer, el miressin als ulls i li preguntessin si els robaria el seu dret legítim a votar.
Entenc que li pogués resultar incòmode, però això és violència?
Venint d’una institució pública com és la Generalitat, sí. Que s’insti les masses a coaccionar alcaldes que simplement estan disposats a complir la legalitat, això és violència.
Què opina de les mesures impulsades per Pedro Sánchez?
El Consell de Ministres fa anuncis cada divendres sense disposar d’ingressos, com ara apujar el salari mínim de manera brusca quan tots els experts recomanen que sigui gradualment. Em sembla que passa com a l’època de José Luis Rodríguez Zapatero, que estan negant el que és evident. Hi ha l’amenaça d’una nova crisi econòmica, de manera que el que cal fer és tornar a apostar per polítiques de contenció de la despesa i del dèficit, que s’està disparant.