Wikileaks afirma que l’Equador vol lliurar Assange

Desenes de seguidors i defensors de Julian Assange, el fundador de Wikileaks, es van concentrar ahir davant l’ambaixada de l’Equador a Knightsbridge, Londres, on està refugiat des del 2017, arran dels rumors que podria ser entregat a la justícia britànica. La informació va ser publicada al Twitter de Wikileaks: “Un alt càrrec del govern equatorià ha dit a Wikileaks que Julian Assange serà expulsat en qüestió d’hores fent servir el pretext de l’escàndol dels papers d’INA.”

L’escàndol es refereix a la investigació contra el president de l’Equador, Lenín Moreno, per la compra de propietats a través de paradisos fiscals, coneguda com els papers d’INA. En un altre tuit diu que Moreno l’acusa d’haver violat les normes del seu asil diplomàtic i assegura que les acusacions es produeixen “després que Wikileaks informés de l’existència dels papers d’INA sobre l’escàndol de corrupció extraterritorial que afecta el seu govern”. També afirma que “ja hi ha un acord amb el Regne Unit per entregar-lo”. Segons The New York Times, Moreno podria haver acordat l’entrega d’Assange als EUA a canvi de l’alleujament del deute de l’Equador. Ahir es podia veure policia armada davant de l’ambaixada.

En un comunicat, el govern de Quito va dir que no comenten “rumors, teories o conjectures que no estan documentats”. Algunes fonts van indicar que no han pres cap decisió. Per la seva banda, un portaveu de Downing Street va declarar que “és un afer del govern equatorià” i que “s’han produït contactes per buscar una solució”.

Si fos expulsat, Assange seria detingut automàticament per les autoritats britàniques per haver violat la llibertat sota fiança que li van imposar el 2012. Wikileaks ha publicat, a més, una resolució de la Cort Interamericana de Drets Humans, segons la qual l’Equador té l’obligació internacional de no entregar una persona emparada per l’asil polític.

La defensa d’Assange creu que hi ha una ordre d’extradició secreta decretada pels EUA, que el vol jutjar per espionatge i traïció, i podria ser condemnat a pena de mort. L’origen de les tensions es remunta al 2010, quan Wikileaks va publicar 90.000 documents classificats relacionats amb accions militars dels EUA a l’Afganistan, 400.000 documents secrets sobre la guerra de l’Iraq i 250.000 cables diplomàtics del Departament d’Estat dels EUA. Es tracta de la filtració més gran de documents confidencials de la història, afecta un gran nombre de països i exposa les males praxis dels EUA.

Mesos més tard, va ser acusat per la fiscalia sueca d’assetjament sexual i violació de dues dones i es va emetre una ordre de detenció contra Assange. El desembre del 2010, va ser detingut a Londres i posat en llibertat sota fiança després que els seus seguidors paguessin 280.000 euros. El maig del 2012, la Cort Suprema britànica va decretar que havia de ser extradit a Suècia per ser interrogat per les al·legacions. El juny del 2012, va entrar a l’ambaixada equatoriana a Londres i hi va demanar asil polític, que li va ser concedit per por que, si l’entregaven, els seus drets fonamentals serien violats. El temor d’Assange sempre ha estat que Suècia el volgués extradir als EUA. La justícia britànica mai li ha volgut facilitar un salconduit perquè pogués marxar a l’Equador.

El 2015 Suècia va retirar les al·legacions d’assetjament, i el 2017, les de violació, perquè havien prescrit, i aquell mateix any l’ONU va concloure que havia estat “detingut de manera arbitrària”. La situació a l’ambaixada es va complicar amb el canvi de govern de Rafael Correa a Lenín Moreno el maig del 2017. Moreno li va tallar internet acusant-lo d’interferir en la seva política exterior. El desembre passat, Assange va emprendre accions legals contra el govern equatorià per haver violat els seus drets i llibertats fonamentals.