Viladecans dona suport a Tamara i Adrià
Un miler de persones es manifesten contra el confinament i l’exili dels dos activistes perseguits judicialment
“Tamara, no estàs sola.” “Adri, et volem a casa.” “La solidaritat és la nostra millor arma.” Aquestes van ser algunes de les consignes que més van corejar ahir als carrers de Viladecans el miler de manifestants que van voler donar el seu suport a Tamara Carrasco i Adrià Carrasco el dia en què es compleix un any del confinament de la primera al seu municipi i la fugida a Bèlgica del segon, després d’haver estat acusats de rebel·lió, sedició i terrorisme. Una emoció carregada d’emotivitat però també de denúncia d’una repressió que busca “atemorir-nos, injectar por i crear un relat de violència”, com va assegurar l’Adrià a través d’un vídeo des de Bèlgica, en què va denunciar diverses accions repressives al voltant de l’1-O, però també altres lluites.
La protesta va estar encapçalada per la Tamara, els pares de l’Adrià i Roger Español, i va comptar amb la presència, entre d’altres, de Laura Borràs, Elisenda Paluzie, Vidal Aragonès i David Fernàndez. Al final de la marxa la Tamara va explicar que l’últim any ha estat “molt dur” per la prohibició de sortir de Viladecans, amb comptades excepcions –per anar a treballar, tot i que ara està de baixa, i per comparèixer al jutjat de Gavà–. Però que tot i el seu segrest “en una presó sense barrots” després d’un any “en què les clavegueres de l’Estat van trucar a la nostra porta”, la seva convicció de ser innocent l’ha dut a un aprenentatge durant el qual ha continuat militant i no s’ha deixat enfonsar “pels que volen desmobilitzar el poble”.
LA XIFRA
Un cas que continua als llimbs
Rosa M. BravoLa duresa del procés que estan vivint els dos militants del CDR es manifestava ahir especialment en el rostre de Sergi Carrasco, pare de l’Adrià. La família conviu des de fa un any amb la incertesa de no saber com acabarà tot plegat, entre altres coses “perquè cap jutjat se’n vol fer càrrec, ja que no hi ha res”, segons Carrasco. És a dir, cap motiu que justifiqui la persecució judicial. El pare de l’Adrià es referia al periple viscut des de l’operació policial llançada l’any passat que va acabar amb la Tamara traslladada a l’Audiencia Nacional, que va decidir rebaixar l’acusació de terrorisme de la Guàrdia Civil a un cas de desordres públics i remetre la causa a Catalunya perquè un jutjat se’n fes càrrec. Cap dels dos que els pertocaria ha volgut assumir el cas, pel que continuen les mesures cautelars dictades per l’Audiencia. El cas de l’Adrià és similar, ja que ni un jutjat de Granollers ni un de Vilanova s’ha fet càrrec del cas, i no es veu encara la fi a la incertesa judicial.
