“Del procés només se’n parla en cercles de confiança”

Perquè això és contribuir perquè hi hagi un govern sensat i perquè s’ha demostrat que quan el PSC és al govern això li va bé a Tarragona, perquè augmenten les inversions. El dia de les eleccions ens juguem garantir les pensions, la dignificació de les persones amb discapacitats, el subsidi per als aturats de més de 52 anys...

Nosaltres estem il·lusionats per consolidar el que hem iniciat aquests últims vuit o nou mesos al govern: una sanitat universal, un pacte per erradicar la violència de gènere, consensuar el Pacte de Toledo, millorar el salari mínim interprofessional (que volem seguir augmentant) i dedicar el 5% del PIB a educació. Això i acabar el desdoblament Altafulla-Tarragona, l’A-27 i afrontar el termini de les concessions de les autopistes, entre moltes altres coses. Sabem que tot això, amb la dreta, no es farà.

S’ha avançat en aquests mesos. Està en proves el nou tram Vandellòs-l’Hospitalet fins a Vila-seca. I fa pocs dies que es va anunciar que s’adjudicaven obres per implantar l’ample de via internacional de Castelló a Vandellòs i s’està portant a terme el tercer carril.

Nosaltres proposàvem en el pressupost per al 2019, que no es va aprovar, un ingrés mínim vital. Posàvem la primera pedra. A Tarragona hi ha prop de 16.000 possibles beneficiaris, que significava una aportació d’uns 2 milions d’euros. Crear un comissionat per lluitar contra la pobresa infantil va ser la primera decisió del govern de Sánchez.

Ens cal una millor administració dels ingressos, posar fi a la corrupció i una política fiscal que faci que els que tenen més aportin una mica més, via impostos, que puguem redistribuir. Hem d’impedir el que passa ara, que a Tarragona hi ha 158.000 pensionistes que estan molt intranquils perquè algun guru del PP diu que caldrà reduir les pensions un 40% (una mitjana de 400 euros menys) perquè siguin sostenibles. No succeiria amb uns pressupostos amb més recursos.

Efectivament és més complicat accedir a la informació quan he estat a l’oposició. Sovint, et responien amb evasives. Quan hem estat al govern, som els que elaborem les propostes de les lleis. Llavors et pregunten a tu. Quan els socialistes estem al govern facilitem molt millor la informació que quan està al govern el PP.

Quan Rajoy va tenir majoria absoluta no intentaven cap consens. En aquest últim període (també és cert que només teníem 84 diputats) buscàvem el consens i, sempre que podia ser, superior al de la meitat més u.

Ens falta corregir l’article 49 de la Constitució que parla de “disminuidos” i ha de dir “personas con discapacidad”. Hem de passar de la caritat assistencial a garantir que tenen els mateixos drets que la resta de persones. També tenim pendent acabar d’adaptar la legislació espanyola al que demana la Convenció de les Nacions Unides, han quedat pendents diferents informes, ja teníem el del Consell d’Estat. Encara hi ha lleis que discriminen les persones amb discapacitat, com ara dificultant l’escola inclusiva o bé en l’accés al món laboral.

La directiva europea sobre el canvi climàtic i energies renovables del novembre del 2018 indica que el 2030 el 35% de l’energia ha de ser de fonts renovables. Hem de fer un gran esforç. Les centrals d’Ascó i de Vandellòs, com les altres de l’Estat espanyol, no han de tancar, s’han d’anar substituint per altres indústries de generació d’energies renovables. Hi ha un personal especialitzat que no es pot perdre. Tancar-les seria condemnar poblacions senceres. Nosaltres hem posat la data límit. Ara estem a prop de tenir, per primera vegada, un acord i un calendari per deixar de generar energia nuclear. Hem de trobar el camí per substituir la nuclear per la hidroelèctrica, l’hidrogen, l’eòlica...

Els mitjans de comunicació i els polítics gastem rius de tinta sobre això. Però al bar de la cantonada on vaig a fer un tallat als matins, només sento que es queixen de les pensions i de la sanitat o de la dificultat que un familiar tingui plaça a les residències, o sigui de la manca de polítiques socials que milloren la vida de la gent.

No massa. Se’n parla en els cercles de confiança. El tema ha crescut poc en aquests dos últims anys. Nosaltres, des del catalanisme sensat, intentem una solució basada en el diàleg.

La societat està dividida en blocs irreconciliables. Però ens respectem i preferim no discutir-ho. No ens volem enfrontar. Cal una solució que ens torni a unir al voltant de les polítiques socials.

Nosaltres hem estat partidaris de diàleg/negociació/pacte. Ja ho deia en Pere Navarro i també ho manté Iceta.

Només hi pot haver una solució, diàleg dins de la llei, amb respecte per les opinions de tothom. I sense perdre de vista la realitat.

Entre tots hem de fer que s’articuli millor l’Estat. Hi ha una part de la població de Catalunya, que no és majoritària però sí que és considerable, que hem d’aconseguir que s’hi senti a gust.

Els socialistes defensem les institucions democràtiques. El pacte de la Constitució, en què van participar el PSOE, el PSC, el PCE o CDC, significa la derogació del franquisme. Una constitució democràtica i un Estatut del qual neix el nostre autogovern. Avui nosaltres som la garantia que es posi en perill. Les reformes constitucionals requereixen grans majories, no és suficient el 51%, cal majories molt àmplies.