Casado està escrivint...

No fa pas gaire, la mostra més visible que estàvem en campanya electoral era la profusió de cartells amb la cara dels candidats a tot arreu. Ara, la campanya comença molt abans i es cola per tots els canals de comunicació, fins i tot els més personals: el mòbil (pràcticament una extensió més del cos per a molts homínids), les tauletes i els ordinadors. O dit d’una altra manera: per WhatsApp, Twitter, Facebook i Instagram.

Els estrategs dels partits polítics ja fa temps que han descobert les meravelles de les xarxes socials i dels serveis de missatgeria instantània per vendre els seus discursos a la carta, és a dir, adaptats als gustos de cada segment de votant. Fins i tot, a través dels representants escollits pel poble, s’han fet aprovar una llei que permet als partits polítics garbellar les opinions dels ciutadans a les xarxes i enviar-los propaganda electoral a través de mitjans digitals sense el seu consentiment. La nova llei de protecció de dades ha estat recorreguda pel Defensor del Poble de l’Estat davant el Tribunal Constitucional (TC), però no es preveu que aquest es pronunciï de forma ràpida i, encara menys, abans de les eleccions del 28 d’abril.

Això vol dir que, si ho volen, Pedro Sánchez, Pablo Casado i companyia poden enviar-te un missatge al mòbil per convèncer-te de les bondats del seu partit o, encara millor, de les maldats del rival. Una altra cosa és que s’hi atreveixin. “Si rebem spam en un espai que fem servir per a converses privades pot ser que provoquin una reacció de rebuig”, alerta Sílvia Martínez, directora del màster de gestió i estratègia en mitjans socials de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Ben diferent és que els missatges polítics de WhatsApp t’arribin d’una forma no invasiva. Aleshores, poden ser tremendament eficaços, com s’ha demostrat en diverses campanyes electorals. “La comunicació de tu a tu és més atractiva per persuadir [possibles votants] –assenyala Martínez–, sobretot si prové d’un entorn de confiança, si t’arriba d’un amic que coneix els teus gustos.”

Aquest és el cas de molts missatges de text, fotos, mems i vídeos no oficials i sense vinculació aparent amb cap partit polític que apareixen a les pantalles de mòbil dels usuaris i es fan virals de seguida perquè, molt sovint, “fan ús de l’humor i tenen un component emocional” destacat que fa que qui els rep els comparteixi, exposa l’experta en xarxes socials i campanyes electorals. A més, aquest tipus de canal facilita que els simpatitzants d’un partit o d’una ideologia política siguin “proactius” a l’hora d’estendre aquests missatges.

Els missatges de WhatsApp són també un canal ideal per escampar notícies falses o rumors sense cap base. Així va passar, per exemple, en les eleccions andaluses, en què van circular un gran nombre d’informacions incertes sobre els immigrants, que van afavorir l’ascens de la ultradreta. “Com que arriben a través d’un canal de conversa privada és més difícil contrarestar les mentides”, remarca Martínez. Vaja, que si el veí diu que ho ha viscut, deu ser veritat.

La missatgeria instantània ha acaparat bona part del protagonisme en aquesta campanya electoral per la polèmica sobre la possibilitat que els partits la facin servir per enviar els seus missatges sense consentiment, però els savis de la comunicació política treballen amb totes les eines a l’abast, especialment les xarxes socials, per la seva capacitat de diversificar i adaptar-se a cada perfil d’usuari. Facebook, tot i que darrerament sembla que ha iniciat un cert declivi, “és molt important perquè té encara una massa molt gran d’usuaris” subratlla la professora de la UOC; Instagram resulta molt útil per arribar al públic més jove, i Twitter, per la seva rapidesa, facilita la reacció immediata dels candidats. De fet, és la xarxa preferida pels polítics per adreçar-se, sense intermediaris, als ciutadans.

La creixent importància de les xarxes socials i la missatgeria no vol dir, però, que s’hagin de deixar de banda els canals tradicionals. La gent gran, especialment, s’informa a través de la ràdio i, sobretot, la televisió, i la imatge d’un míting ple de gent encara és una de les més buscades pels polítics, encara que sigui per fer-la circular per WhatsApp.