“Calonge s’està morint i cal actuar”

Volem convertir novament l’Ajuntament en la casa de tots; on la gent se senti còmoda, sense tants problemes i burocràcia. Volem que els veïns i veïnes del municipi tornin a sentir l’Ajuntament com un element seu.

Hi ha hagut un retrocés molt gran. L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni s’ha tancat per al ciutadà. Fa temps que ho veiem i, a més, ho anem denunciant. L’Ajuntament, ara mateix, és tancat a la majoria de veïns i veïnes. Nosaltres som servidors públics, i això el polític ho ha de tenir molt clar. I aquí a Calonge i Sant Antoni el concepte de servidor públic no s’acaba d’entendre. Crec que hi ha un problema molt important de distanciament entre els govern i la gent, que és la que hi viu i paga els seus impostos.

Calonge i Sant Antoni s’està morint i cal actuar; és un poble dormitori. Des de l’Ajuntament s’aposta per fer moltes coses, però aquestes són molt ambicioses i molt grans. I, en aquest procés, s’estan deixant el que realment importa: el municipi, els nuclis. Estem totalment estacionalitzats. Es fan fires? Sí, però i la resta? Està bé que es facin fires, però no tot passa per aquí. Mirem al nostre voltant..., hi ha un gran nombre de locals, aquí, al nucli antic de Calonge, per posar un exemple, que estan tancats.

Principalment estem davant d’un problema de comunicació molt gran. Penso, fent una metàfora, en una escala. El govern és dalt de l’escala i el poble, la gent, és a baix. Hem de passejar, sortir al carrer i escoltar la gent i, evidentment, rebre les crítiques; i hem de preguntar a la gent què pensen que es pot fer per fer avançar el municipi.

Tenim un castell molt i molt bonic, on s’han abocat molts i molts diners, i a sobre no és de propietat municipal, que tenim tancat. Estem invertint a casa d’un altre i aquesta està tancada. Com es fa això? Doncs donant les claus del castell a la gent, les entitats de la població. Les associacions del municipi estan preparades per fer un gran nombre de coses. Conec el teixit, hi he estat vinculada des de petita. Ara mateix ens enfrontem a dos hàndicaps: que no s’escolta la gent i que tenim edificis municipals o públics d’un enorme potencial totalment tancats, on les entitats no podem fer absolutament res de res. Quan parlem de donar les claus ho fem en clau metafòrica per explicar la necessitat de canviar la manera de fer entre administració i veïns, a Calonge i Sant Antoni. No hem de pensar, només, a fer grans càtedres. Volem treballar per governar per a la gent i no de manera presidencialista.

Com el més tancat que hi ha hagut dels set anys que fa que soc regidora. L’alcalde ha estat l’alcalde de tot i de tothom. Als plens només parla ell, ningú del seu equip. Ha estat un mandat totalment personalista. A més, i és rellevant, no hi ha hagut una acció conjunta, perquè els grups que formen el govern han defensat els seus respectius programes. No s’han aturat a pensar que han de treballar com un equip de govern. En el cas d’haver-hi un projecte, no ho han demostrat. L’acció ha estat impulsar grans temes molt personalistes, amb grans inauguracions, coses grans, escultures, però de les coses que la gent realment toca i necessita no se n’han preocupat. Tenim un projecte clar per escoltar els veïns. Nosaltres el que tenim treballat, estiguem sols o amb pactes, és un projecte clar. No pactarem vots.