Junqueras: “No facilitarem un govern d’extrema dreta”
El líder d’ERC demana, en la primera roda de premsa des que és a la presó, una “victòria àmplia” per fer prosperar el referèndum a Madrid
Aposta per la multilateralitat per assolir la República
“En cap cas, ni per acció ni per omissió, facilitarem un govern d’extrema dreta a l’Estat espanyol.” Així de clar és el principal missatge que va voler llançar ahir el president i cap de llista d’ERC en les eleccions al Congrés, Oriol Junqueras, en la seva primera roda de premsa, muntada a la seu d’ACN per videoconferència des de Soto del Real, des que va entrar a la presó. “Això no vol dir que regalarem el nostre suport, serem absolutament exigents amb la resta de condicions i accions”, puntualitzava tot seguit. Junqueras, que en tot cas tampoc va descartar un escenari de repetició electoral si volen fer renunciar ERC als seus principis, deixava clar que facilitarà si és possible un govern de Pedro Sánchez sense posar línies vermelles prèvies “que esdevinguin un xec en blanc a la ultradreta”, per bé que els republicans tampoc li donaran “cap xec en blanc que limiti les aspiracions de fer república”. En aquest sentit, el líder empresonat va demanar una “victòria molt àmplia” de l’independentisme a Catalunya com a millor eina per fer avançar la solució del referèndum, que veu “inevitable”, i obligar el PSOE a moure’s del seu actual i contundent no. Per això, conscient que les enquestes apunten a un frec a frec amb els socialistes, també alhora va alertar: “El vot que anirà al PSC servirà per a un govern amb Ciutadans, i som una opció molt millor.” “Seria una pena que perdéssim l’oportunitat que l’independentisme guanyés per primer cop unes eleccions espanyoles a Catalunya, i guanyessin els que van donar suport al 155”, etzibava. Així, si bé evitava posar-se terminis, també deixava clar que una victòria d’ERC “els escurçaria”.
El líder republicà, que va confirmar que agafarà l’acta de diputat al Congrés però no va avançar esdeveniments sobre les posteriors eleccions europees, a les quals també es presenta, va ratificar el compromís personal i del partit per assolir la República, tot i la seva situació de presó, amb el diàleg i la construcció de majories més àmplies com a via per arribar-hi. I si bé creu que al llarg del procés hi haurà “components d’unilateralitat”, defensa que, en tractar-se d’un projecte polític complex, la solució final “ha de ser multilateral, en el sentit que afecta àmbits molt diferents”. En aquesta tasca de suma hi implicava també les institucions, a qui demanava, en ser interrogat sobre com haurien de respondre a la sentència al judici, que “de moment el que han de fer és governar i complir amb les seves obligacions”, com a manera de “construir confiances” amb els ciutadans i ajudar que siguin “molts més” els que després entenguin la “resposta democràtica” que es vagi donant a les situacions.
Junqueras va riure quan se li van plantejar les acusacions d’autonomisme i d’haver oblidat l’1-O que rep ERC des de part de l’independentisme. “De debò algú diu això? Seriosament? No és per res, perquè jo estic aquí a la presó.... Ho trobo increïble, em fa riure i tot”, contestava. En aquest sentit, es refermava també en la negativa a les llistes unitàries perquè ERC i JxCat representen “espais polítics diferents”, i de fet ja estan juntes per exemple en el govern. “L’objectiu és molt més important que els retrets entre nosaltres”, constatava, després de deixar clar que ERC s’ha entès i se seguirà entenent “amb l’espai postconvergent”, per bé que està oberta a ampliar aliances per bastir “les majories que decideixi el poble i que coincideixin amb els nostres objectius”.
Junqueras, per cert, que va denunciar el seu judici penal com una “anomalia”, enviava una “abraçada fraternal” al president Puigdemont, reiterava el compromís de seguir-s’hi entenent i de treballar pel retorn de presos i exiliats, i li agraïa els “esforços i el sacrifici” gràcies als quals es pot “donar continuïtat” al projecte.
LES FRASES
534 dies i 100 minuts
òscar palauEren les 10 en punt del matí i, 534 dies després de ser empresonat i encara 34 més des de l’última roda de premsa per presentar les urnes de l’1-O, Oriol Junqueras apareixia somrient a l’altra banda del fred plasma per afrontar la cita amb els mitjans més feliç de la seva vida. “Us trobo molt a faltar a tots, és una alegria retrobar-vos”, se sincerava al centenar de periodistes que atapeïen la redacció d’ACN, i les milers de persones que ho seguien per tots els canals. Seia a la mateixa sala i pupitre que Jordi Sànchez la vigília, si bé els tècnics de l’agència que van accedir a Soto del Real aquest cop el van enfocar en una presa menys humiliant, sense la bandera espanyola ni el retrat reial custodiant-lo.
Junqueras, àvid de micròfon després de tanta abstinència, va arrencar cenyint les respostes, però va anar greixant la màquina a mesura que avançaven les preguntes, i al cap de poc ja tornava a ser ell en estat pur, embalant-se en respostes que esdevenien mítings, davant d’un cert nerviosisme dels que esperaven torn. “Ja veieu que no he perdut passió explicativa”, constatava ell mateix avançat l’acte, mentre li oferien un got d’aigua contra la calor. Al final hi havia més temps del que s’havia anunciat, i tothom va poder buidar més o menys el pap. Bé, tothom menys ell, perquè després de saludar els companys de mòdul, altre cop els seus fills, Lluc i Joana, i els escuders a les llistes, Gabriel Rufián i Diana Riba, va deixar un darrer avís: “El dia que surti n’hi ha per estona, pot ser que batem el rècord mundial.” I és que, recordava, Fidel Castro feia discursos d’hores, i el general Prim s’hi va arribar a estar tres dies en tornar de Mèxic. “Al meu, poc li faltarà, val més que feu relleus”, bromejava Junqueras, dibuixant somriures agredolços. De moment, ahir s’hi va estar 100 minuts justos, abans de tornar a la cel·la. L’esperarem amb candeletes i que xerri tant com vulgui. Però al carrer.