Política

Lluís Puig Gordi

Candidat de JuntsxCat al Senat i l'alcaldia de Terrassa

“És el moment de la política activista; tots som necessaris”

“Les discrepàncies, lluny d’amagar-les, les hem de treballar amb normalitat, valentia i generositat”

“Volem garantir que ningú suspengui mai més Catalunya, demostrar que la nostra lluita és democràtica, fer present la vergonya de l’exili”

D’ençà que som a l’exili, tot el meu temps es destina a aquesta causa. I reconforta saber que hi ha tanta gent que també ho fa
Molts líders europeus ens han confessat que senten enveja de la cohesió amb què actua el poble català, però ho hem de fer millor

Exiliat a Brussel·les des de l’octubre del 2017, Lluís Puig, conseller de Cultura del govern del president Carles Puigdemont, es presenta com a cap de llista de Junts per Catalunya al Senat i com a alcaldable a la seva ciutat, Terrassa, on va néixer l’any 1959.

Fa més d’un any que va marxar de Catalunya, com hi viu, lluny de casa?
Estem bé, però no negaré que és trist no poder veure créixer els fills de prop o acompanyar els pares en el final de la vida. No obstant això, l’exili no és un tema personal ni tracta de com ens sentim: és una fatalitat en una societat que se suposava democràtica i lliure davant la qual no podem restar impassibles. La bona notícia és que la gent és molt conscient i realment la lluita és constant i compartida. La societat catalana és única al món.
L’independentisme està desunit com fan veure des d’alguns sectors?
Molts líders europeus ens han confessat que senten molta enveja de la cohesió amb què actua el poble català. Està clar que ho hem de fer millor en l’àmbit polític. Ara bé: diversitat d’opinions? És clar! En algunes ocasions no expressades en el millor moment o de la millor manera? Segurament! Però som conscients de tot el que ens ha passat i de les condicions en què estem? És un miracle! Només que poséssim una mica més d’accent en totes les coses extraordinàries que tant políticament com socialment hem assolit en aquest viatge, ens aniria molt millor. I les discrepàncies, lluny d’amagar-les, les hem de treballar amb normalitat, valentia i generositat: és el que més ens ajudarà a progressar i a fer-nos forts. La uniformitat és estàtica!
Com segueix el judici dels presos polítics al Suprem? Quina valoració en fa?
No és diferent de la que fem tots: és una farsa plena d’irregularitats, com tot el procés. No poden deixar de sorprendre’m les mentides sota jurament que es posen públicament de manifest per part dels testimonis de l’acusació. Tota l’estima als companys i companyes que ho pateixen en primera persona.
Vostè manté el compromís polític intacte? Què l’ha portat a ser el cap de llista de JxCat al Senat?
Soc a l’exili fent política: és clar que el meu compromís està intacte! Seré allà on em demanin els meus companys i companyes de partit i la ciutadania decideixi, exercint aquest compromís de la millor manera que em sigui possible.
Recentment també ha estat nomenat alcaldable de la formació a Terrassa. Creu que podrà exercir també la política municipal? Podrà compatibilitzar els dos càrrecs des de la distància, o hi veu un retorn en el curt o el mitjà termini?
Catalunya viu moments excepcionals, amb els representants polítics i liders socials empresonats, exiliats i milers de persones d’àmbits ben diversos represaliades i amenaçades per la seva ideologia, sense que hi hagi hagut ni un bri de violència. La nostra acció política no es pot explicar, doncs, en termes ordinaris. És el moment de la política activista i de l’activisme polític, cadascú des del seu espai i el seu llenguatge, però tots som necessaris. Ens manca encara més organització, però tothom va interpretant bé on som i què toca. Estem aprenent molt com a comunitat i això ens mena irremeiablement a construir una societat millor. El que és rellevant no és si tornar o no, sinó el que pugui representar que acabi l’exili. Volem reparar tots els danys i volem construir un país nou –i millor!– en llibertat. Això ho hem de fer a Europa, a Madrid, a la Generalitat i als municipis; també en tots els espais civils, que és on anem més avançats. D’ençà que som a l’exili, tot el meu temps i energies es destinen a aquesta causa. I és reconfortant saber que hi ha tanta gent que també ho fa.
Amb quins objectius es marca la seva candidatura al Senat?
Volem garantir que ningú suspengui mai més Catalunya, volem que sigui un argument més de cara al món per demostrar que la nostra lluita és democràtica i que som molts, volem fer present la vergonya de l’exili i la presó a les institucions espanyoles. En definitiva: anem a plantar cara a la precarietat civil i política de l’Estat, mentre construïm la República catalana.
En el cas de Terrassa, tot indica que de les eleccions del 26 de maig en sortirà un ajuntament molt atomitzat. Quina seria la seva opció de govern?
Amb tots i tothom els que estem al costat de la llibertat d’expressió, el respecte als drets fonamentals i el respecte a les nostres institucions democràtiques i la sobirania del poble. O sia: amb tots els que no van signar l’article 155. A l’altra banda de la línia roja, amb amplada d’una autopista de tres carrils per banda, hi ha el PSOE, el PP, Ciudadanos i les bandes feixistes paramilitars.
Elimina el PSC de les equacions?
Mentre continuïn aferrats a l’aplicació del passat i futur 155 no hi tenim res a parlar. No tenen cap altra proposta positiva que aplicar l’estratègia fallida del PP? Ensenyar els presos polítics com a botí de guerra, i parlar en nom de tots els catalans sense atrevir-se a preguntar-ho als ciutadans directament són part dels seus discursos de campanya que no porten enlloc… estan en mode autodestrucció. Seria senzill pensar a poder rectificar i demanar a les persones de Catalunya què en pensen de tot plegat, oi?
Terrassa s’ha convertit en la tercera ciutat de Catalunya en aquest mandat. Pot créixer encara més?
El creixement demogràfic no és una bona dada per si mateixa, ha d’anar acompanyada d’un creixement proporcional de qualitat de vida de les persones. En el cas de Terrassa, el “portes obertes” que ha promogut el PSC durant dècades ha estat negatiu perquè tan sols ha considerat el creixement quantitatiu oblidant completament el qualitatiu. És justament aquest creixement desordenat el que explica, per exemple, que la taxa d’atur a Terrassa sempre sigui percentualment superior a la de les ciutats amb contextos socioeconòmics similars que ens envolten. Nosaltres el que hem de fer créixer és la qualitat de vida de tots els terrassencs i terrassenques millorant les seves condicions laborals; reduir al màxim la segregació escolar, fomentar una sòlida educació per als nostres infants, potenciant les pràctiques esportives saludables des de ben petits i incentivant el seu interès pel món de la cultura; vetllar encaridament perquè els nostres avis tinguin la més còmoda de les velleses, etc. Així és com ha de créixer Terrassa i no en nombre d’habitants. De fet, el creixement demogràfic promogut pel PSC ha estat paral·lel a una clara davallada de la qualitat de vida de les persones. Cal invertir aquesta tendència.

L’àrea metropolitana del Vallès

Puig considera que la proposta de Fem Vallès de fer una àrea metropolitana més enllà de Barcelona té sentit. “L’estructura actual de la regió metropolitana té més de trenta anys i ha quedat obsoleta. Ja no dona respostes a moltes de les poblacions que la configuren, en matèries com ara la mobilitat o el creixement econòmic. L’àrea metropolitana del Vallès és una bona idea que cal que treballem entre tots per donar-li la forma apropiada i poder generar més recursos socials i econòmics dels que l’actual configuració dona a una zona creadora de riquesa i d’exportacions de primer nivell.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.