Puigdemont i Sànchez es retroben per videoconferència
Els dos candidats lliguen la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats amb el vot per Junts per Catalunya el 28-A
El cap de llista fa una crida a no tenir por de les dretes espanyoles a l’hora de votar
Emotiu retrobament a distància entre Carles Puigdemont i Jordi Sànchez, entre l’exili i la presó. Una connexió per videoconferència entre Soto del Real (Espanya) i Waterloo (Bèlgica) va fer possible ahir que els caps de llista de Junts per Catalunya en les eleccions espanyoles i europees poguessin enraonar de tu a tu en un acte electoral a la seu de la formació. Feia 553 dies des de l’última conversa en persona. L’eloqüent imatge del que significa la repressió amb els dos dirigents fent campanya de costat en una pantalla va tenir un marcat component emocional que Puigdemont no va poder reprimir quan Sánchez, després de la mitja hora estricta amb què la Junta Electoral Central li va permetre intervenir-hi, es va haver d’acomiadar: “Em venen a buscar, em recorden que estic a la presó i el temps que ens havien donat s’ha acabat.”
Sànchez, amb el llaç groc a la solapa, que també llueix durant l’interminable judici al Tribunal Suprem, va fer una crida a “anar a votar sense por” i “amb la dignitat de l’1-O”: “No hi ha res pitjor que anar a un col·legi electoral amb por de si guanyaran els uns o els altres.” En aquest sentit, Puigdemont va insistir que el 28-A no és un plebiscit entre Pedro Sánchez o les tres dretes, sinó entre el 155 o l’esperit de l’1-O, que JxCat vol “continuar” al Congrés.
El candidat va demanar el vot per contribuir a fer que els presos polítics i els exiliats tornin a casa en llibertat. “No hi ha vot que ens pugui ajudar més a sortir de la presó i tornar de l’exili que el vot per nosaltres”, va reclamar.
“L’esperit de l’1-O garantirà que el nostre desig d’abraçar-nos sigui realitat”, va correspondre-li Puigdemont. “Et vull veure pujant a la tribuna del Congrés dels Diputats amb tota la teva dignitat amb els companys, adreçant-hi com a home lliure”, va desitjar-li el president legítim.
D’altra banda, el candidat al 28-A va advertir que no renunciarà a la reivindicació del dret a l’autodeterminació. “Potser no guanyarem demà passat o a l’abril o al maig, però no renunciarem a ser-hi fins que el guanyem. Altres batalles que semblaven impossibles en aquella Espanya de fa vint o trenta anys es van guanyar gràcies a la persistència i a la lluita pacífica de molta gent”, va recordar Sànchez, que va rememorar l’objecció de consciència que ell mateix va practicar. “Tothom creia que el servei militar era inamovible i al final va desaparèixer”, va comparar.
El cap de cartell de la formació va posar en relleu la incongruència que en l’última campanya electoral, del 21-D, no tan sols no va poder participar en actes de JxCat, sinó que va ser castigat dins la presó amb la incomunicació temporal per haver deixat enregistrat un missatge per telèfon adreçant-se als votants.
L’última vegada que els dos líders de la Crida es van veure en persona l’un era president de la Generalitat i l’altre, de l’Assemblea Nacional Catalana. Moltes coses van quedar al tinter ahir, començant perquè tots dos haurien volgut comentar la visita que Oriol Sànchez, fill del candidat, va fer a Puigdemont a la Casa de la República de Bèlgica.
A primera fila hi havia una nodrida representació de JxCat, entre els quals, el tàndem de Sànchez, Laura Borràs. El candidat va finalitzar la intervenció recordant que acte seguit es retrobaria amb els companys presos. Fins ahir havia pogut participar en dues rodes de premsa, sempre en dies que no hi havia judici. Avui es reprèn.
ERC es desmarca de Torra per la polèmica de Coripe
Coripe es va colar ahir de ple en la campanya electoral per l’afusellament i la crema d’un ninot de Carles Puigdemont. El número dos d’ERC, Gabriel Rufián, va demanar responsabilitats polítiques als socialistes, ja que l’alcalde de la localitat sevillana és del PSOE, però no és partidari que la polèmica acabi a la justícia. “Ens semblaria una barbaritat que algú estigui davant d’un jutge per això”, va afirmar Rufián, en contrast amb l’anunci del president, Quim Torra, de portar el cas a la fiscalia per un presumpte delicte d’odi. “Si aquest ninot hagués estat penjat a Catalunya amb la cara de Pablo Casado i la col·laboració dels Mossos tots estaríem camí cap a l’Audiencia Nacional”, va lamentar Rufián.
El president exiliat va assegurar que no es tractava d’un atac contra ell, sinó “contra el que representa el llaç groc, la bandera, el desig de llibertat i la idea de la independència i la República”.
L’alcalde de Coripe, Antonio Pérez, es va disculpar, però va insistir que es tracta d’una tradició com una altra en forma de sàtira i no creu que desprengui odi. En una entrevista a Catalunya Ràdio, la va comparar amb les falles.