Iglesias festeja el PSC per evitar el pacte PSOE-Cs

El candidat d’Unidas Podemos, Pablo Iglesias, va aterrar ahir a l’acte central d’En Comu Podem a la plaça de Can Fabra de Barcelona i va tirar l’ham per intentar pescar vots entre militants d’esquerra d’altres formacions. Primer ho va fer amb els del PSC alertant-los que en els debats televisius va preguntar diversos cops a Pedro Sánchez si descartava un acord amb Cs i que “era tan fàcil com dir sí, i no ho descarten”, per afegir-hi immediatament que si els números ho fan possible “els poders econòmics pressionaran” perquè hi hagi un govern de Rivera i Sànchez i que “això no es un govern d’esquerra, ni garantirà els drets socials ni apostarà per un diàleg a Catalunya”.

Precisament l’esquer del diàleg també va servir-li per intentar convèncer votants de la CUP i d’ERC que no els van donar suport a les eleccions catalanes del 21-D perquè ara ho tornin a fer perquè “el conflicte polític a Catalunya no se solucionarà ni amb la presó ni amb els jutges, sinó negociant”. Malgrat tot, es va mostrar convençut que molts ja tenien previst votar el candidat per Barcelona, Jaume Asens, perquè “és una garantia per a Catalunya” per la seva capacitat d’arribar a acords amb els seus coneixements de dret i d’encarar “un diàleg necessari entre Catalunya i Espanya”. Precisament Asens no va assistir a l’acte com estava previst però el mateix líder de Podemos el va disculpar perquè estava preparant el debat televisiu d’anit.

Un Iglesias més contingut i menys loquaç que en anteriors ocasions va defensar la gestió d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona com a exemple que “es pot governar d’una altra manera”. I això li va servir per lloar aquelles accions que ha desenvolupat a la capital que vol traslladar arreu de l’Estat: l’augment de la inversió social, la creació d’una empresa d’energia neta pública i el dentista gratuït. Iglesias es va comprometre també a recuperar els 60.000 milions que els bancs deuen a l’Estat espanyol i a aplicar l’article 47 de la Constitució perquè la població tingui dret a un habitatge digne intervenint “en les pràctiques especulatives i baixant el preu dels lloguers”.

L’alcaldessa de Barcelona va ser la darrera a intervenir, després de la candidata al Senat, Noelia Bail; la candidata a les eleccions europees, Maria Eugenia Palop; Aina Vidal i Gerardo Pisarello, números tres i cinc al congrés per Barcelona, i el també aspirant a senador, Joan Mena. El PSOE va ser, a banda de les formacions de dreta, l’ase dels cops de la majoria d’intervencions, que es poden resumir en el parlament de Colau en què qualifica la formació de Sánchez com un jonc que “es mou a esquerra i dreta segons bufa el vent”. Va qualificar de vergonya que “sistemàticament enviï senyals” que prefereix pactar amb Cs. Però Colau va ser especialment bel·ligerant amb ERC, amb la qual va tenir una “decepció” perquè no són aliats en l’aplicació de polítiques progressistes i, en canvi, “pacten amb la dreta corrupta catalana” retallades, concerts econòmics escoles privades i no perseguir el frau fiscal.