Rufián: “El front PSOE-Cs, si pot, aplicarà el 155”

“Estic convençut que em jutgen per les meves idees, no pels meus fets. Votar no és un delicte i, en canvi, impedir-ho per la força sí.” Aquestes frases, expressades per Oriol Junqueras al Suprem, van ser projectades ahir a l’acte de final de campanya d’ERC a les comarques gironines, on la seva visualització va arrencar el primer gran aplaudiment dels assistents. Des del centre cultural La Mercè de la capital gironina, el número 2 dels republicans en la candidatura al Congrés per Barcelona, Gabriel Rufián, va recordar que el 28-A “és una cita amb la història”: “Ens juguem moltes coses. Hem d’omplir les urnes de veritats i, des de l’ajuntament més petit del país fins a la institució més gran, hem de plantar cara a la salvatjada que hi hagi nou demòcrates a la presó per un referèndum.”

“Ens enfrontem a dos fronts, a una dicotomia”, va subratllar Rufián. “Un és el del PP, Ciutadans i Vox. És un front irreal, que no suma. En canvi, n’hi ha un altre que pot ser real, que és el del PSOE i Ciutadans, que és tan nociu o més que el primer.” Hi va afegir que la unió “PSOE-Cs és la del feixisme cool i que, si pot, aquest front aplicarà el 155”: “Si el republicanisme català és fort, això no passarà. ERC és l’únic obstacle.” D’altra banda, va llançar dos missatges. Un “a la direcció del PSOE i al mal anomenat PSC”: “Dormiu bé i teniu la consciència tranquil·la després de no moure ni un dit per l’alliberament dels nostres companys a la presó? Si teniu moral, la resposta és que no.” I, tot seguit, Rufián va adreçar el segon missatge “a la bona gent”: “Ens dirigim al socialisme catalanisme que queda i que vota el PSC, que havia tingut unes sigles glorioses. Els que encara pensen a donar suport als socialistes, els dic que, si comparteixen els valors de la democràcia, de la justícia social i de l’antifeixisme, és que són dels nostres!”

Durant l’acte, la candidata d’ERC al Congrés per Girona, Montse Bassa, va explicar que va decidir encapçalar la llista per la seva germana Dolors i per la resta de presos polítics i exiliats, per l’activisme de la gent i per totes aquelles persones que l’han acompanyada “hores, hores i hores” a la presó del Puig de les Basses: “Vaig convertir la ràbia que sentia en energia positiva. Em vaig adonar que les llàgrimes no els traurien de la presó, que no volem anar de victimisme. Hem de lluitar contra la repressió espanyola i treballar per la independència de Catalunya. La meva germana em va requerir durant la campanya que no perdés ni una hora a anar-la a veure, sinó que treballés per tal de sortir a guanyar, a guanyar i a guanyar.”