ERC rendibilitza la victòria i el PSC recupera l’escó
ERC torna a guanyar a la demarcació, per segon cop consecutiu en unes eleccions generals, i accedeix als dos escons
El PSC recupera l’escó que havia perdut en les estatals del 2016
La victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya del 2016 ha fet forat. Les anteriors eleccions estatals ja van ser un èxit situar-se en primer lloc perquè repetia la victòria de les municipals del 2015, però que no havia pogut mantenir la posició el 27-S ni en les estatals del desembre del mateix any. Ahir, quan s’havia escrutat el 96,1%, els resultats li donaven dos escons (fins ara només n’havia aconseguit un) davant de Junts per Catalunya (que seguia en el segon lloc, com el 2016). L’altre gran canvi ahir es va produir a la cua: perquè tant En Comú Podem com el PP van perdre el seu escó, i en canvi va tornar amb força el PSC, un partit que havia estat dominant en les generals del 2004 i del 2008 (amb dos escons en aquelles eleccions) i que el 2011 i el 2015 ja va anar aguantant amb només un diputat, perdent posicions, cada cop.
Els dos representants d’ERC que aniran al Congrés dels Diputats, si no varia el percentatge d’escrutini, són Xavier Eritja seguit d’Inés Granollers. Per la seva banda, Jordi Turull, en presó provisional, és el candidat que va col·locar Junts per Catalunya. Finalment, per al PSC, hi apareix Montse Mínguez.
Un de cada tres vots de la demarcació de Lleida (amb el 96,1% de vots escrutat, a l’hora de tancar l’edició) eren per a ERC. Un de cada cinc (21,3%) ho erren per a Junts per Catalunya. El PSC aconseguia un de cada sis vots que s’havien dipositat a l’urna. Molt darrere quedaven els altres partits com ara En Comú Podem (8,1%), Ciutadans (8,1%), el Partit Popular (4,9%). Front Republicà va sumar 2,8% i Vox, un 2,5%. A la ciutat de Lleida, els resultats modificaven les posicions, ja que ERC tenia el 26% i el seguia el PSC, amb el 21,5%, i Junts per Catalunya, amb el 13,9%.Ciutadans (12,3%) i En Comú Podem (10,2%) també superaven el Partit Popular (7,1%), Vox (4%) i Front Republicà (2,3%).
Canvi de paradigma
Ara sí, els resultats d’aquestes eleccions estatals situen molt fortament ERC a la demarcació de Lleida, i fins i tot a la capital. En poc més d’un mes, caldrà veure quina musculatura aconsegueix mantenir el PSC per retenir un Ajuntament que ha estat feu socialista des de fa molts anys, tot i que l’últim mandat hagin aguantat el govern amb una coalició que podria passar-los factura. De moment, amb els percentatges de vot a la capital, podria entrar fàcilment un govern de color sobiranista.
El PSC de Lleida ha trobat una mina en el tomb que Pedro Sánchez ha fet en les eleccions. Difícilment haurien pogut ser tercera força (com ara) sense els deu mesos de govern a La Moncloa. TV3 havia donat a mitja tarda un sondeig a partir d’entrevistes a peus d’urna que situava el PSC davant d’ERC, ja que els donava entre 2 i 3 diputats (a cada un), mentre que el tercer a poder entrar al Congrés per Lleida era Ciutadans. El sondeig va esclatar pels aires al cap de pocs minuts de fer-se sòlids els primers escrutinis. Sempre ERC va anar a davant del PSC, i de fet la segona força a la demarcació de Lleida ha estat perquè Jordi Turull es guanyi un escó, tot i no haver pogut fer pràcticament campanya electoral, pel fet d’estar en presó provisional i enmig d’un judici que no volia coincidir amb les eleccions locals i europees del mes de maig (que per calendari seguirà ben actiu) i que, a més, van veure com Pedro Sánchez avançava les eleccions estatals, quan se li van bloquejar la tramitació dels seus pressupostos.
Un ‘fitxatge’ del PP que no manté l’escó
El PP estava de Lleida eufòric en les eleccions estatals del 2016 perquè va aconseguir un diputat que, darrerament, només havia esgarrapat en les eleccions del 2008 i del 2000. Ara, en comptes de repetir amb el seu talismà, va optar per un fixatge, que no ha donat el resultat esperat. Dante Pérez (exalcalde de Gimenells pel Partit Socialista), que s’ha fet conegut més enllà de la demarcació per les seves excentricitats (com ara demanar a la comunitat d’Aragó que s’adherís al seu municipi), havia de mantenir l’escó que havia aconseguit José Ignacio Llorens. Dante Pérez va ser retirat de l’alcaldia per una moció i tampoc va entrar al Parlament (era segon pel PP) en les eleccions del 21 de desembre del 2017.