Demarcació de Girona
Bassa (ERC): “Avui estem més a prop de la llibertat”
La candidata va dedicar la victòria a la seva germana, l’exconsellera, empresonada des de fa més d’un any, i a tots els presos i exiliats
Assegura que aniran a Madrid a defensar la independència
No va ser fins a tres quarts d’onze de la nit que els responsables d’ERC a Girona van començar-se a creure’s que havien aconseguit per primera vegada a la seva història en unes eleccions generals el tercer diputat. El creixement d’ERC a la demarcació va servir a la cap de llista de la candidatura, Montse Bassa, per considerar que s’havia fet un nou pas endavant cap a la independència: “Podem dir que avui estem més a prop de la llibertat”, va afirmar emocionada. Les seves paraules, a la seu d’ERC de Girona, envoltada dels altres dos diputats electes, Joan Margall i Laia Cañigueral, el senador Jordi Martí i el president de la federació gironina d’ERC, David Mascort, van ser rebudes amb aplaudiments pels assistents a la nit electoral. Però Bassa va començar el seu discurs amb un record per a la seva germana, l’exconsellera Dolors Bassa, tancada a la presó des de fa més d’un any: “Per ella, hem guanyat!”, va exclamar, i hi va afegir tot seguit: “Per ella, per la Carme, per l’Oriol, per en Raül i per tots els presos i exiliats.”
Montse Bassa va assegurar que anirà a Madrid “amb ganes de mirar als ulls als de la repressió” i a defensar la independència. Abans que Bassa, que va estar acompanyada tota la nit electoral de la seva família, va parlar Mascort. El president gironí d’ERC va considerar que han guanyat les eleccions a Girona “els que han dit de què anaven aquestes eleccions: de repressió o llibertat.” I va concloure que els votants “han dit prou a la repressió i que només amb el diàleg es resoldrà el conflicte”.
A primera hora del vespre, quan el recompte tot just començava, Bassa va explicar que havia parlat per telèfon amb la Dolors feia tot just unes hores, i que li havia demanat que si guanyaven sortissin a celebrar-ho. Entristida, va explicar que l’exconsellera lamentava que hauria de seguir la nit electoral sola a la cel·la, però que li era igual si s’obtenia una bona victòria per a l’independentisme.
El recompte de vots es va seguir amb molta contenció a la seu d’ERC. Quan es van conèixer les enquestes que els donaven tres diputats, ni els més optimistes s’atrevien a donar-ho per probable. Molts, directament, potser escamats per l’experiència d’enquestes en jornades electorals anteriors, asseguraven que no podia ser i que si es donés el cas seria una victòria aclaparadora. L’escepticisme, però, a poc a poc, va anar cedint espai a l’esperança, primer i a la confiança, després. I pensant no només en la força d’ERC al Congrés, sinó també en la de tot l’independentisme. En aquesta línia, el senador Jordi Martí destacava que l’independentisme faria un gran salt passant de 17 diputats a 22. Reflectia així un sentiment que, més enllà de la comprensible satisfacció de ser els guanyadors a la demarcació i al país, transcendia el partit, i que la quarantena d’assistents van expressar abans dels discursos amb crits de “Llibertat, llibertat.”