Indignació per un nou veto als drets polítics
Partits independentistes i entitats com ara Òmnium, l’ANC i Drets donen suport a Puigdemont, Comín i Ponsatí i ho consideren una “arbitrarietat”
Cs i el PP pugnen per atribuir-se el mèrit de la decisió
La decisió de la Junta Electoral Central (JEC) l’endemà d’unes eleccions en què l’independentisme va tornar a treure múscul de vetar Carles Puigdemont, Tonin Comín i Clara Ponsatí, els tres primers de la llista de Junts per Catalunya-Lliures per Europa, va provocar una allau de reaccions de suport de les formacions independentistes, però també va visualitzar la pugna entre el PP i Cs per atribuir-se els mèrits de la decisió arran dels escrits demanant la impugnació de les seves candidatures. Els primers a reaccionar van ser els mateixos implicats en un comunicat conjunt en què condemnen el que consideren una “flagrant vulneració d’un dret fonamental com és el del sufragi passiu” i asseguren que no es resignaran a acceptar una resolució que “contradiu la legislació espanyola i europea i que viola, en la tradició de la justícia espanyola quan es tracta de polítics independentistes, un pilar bàsic del sistema democràtic”. Per als tres polítics la presentació del recurs és la “demostració de la connivència entre un sistema judicial que hauria de ser independent amb determinats interessos polítics” i recorden que el darrer informe de l’eurobaròmetre que publica la Comissió Europea situa Espanya en el “grup de cua dels països de la UE en percepció d’independència judicial”. Per això consideren que volen silenciar i apartar una candidatura perquè el que aquesta representa, “la determinació en la defensa del mandat de l’1 d’octubre i de la decisió de milions de catalans a constituir una república, no pugui explicar-se al cor de les institucions europees”.
El diputat electe de JxCat al Congrés, Jordi Sànchez, va ser un dels altres que va reaccionar qualificant de “vergonya democràtica” el veto en un missatge a Twitter fet des de la presó de Soto del Real. Per a Sànchez el fet que s’exclogui Puigdemont i no altres polítics exiliats com el candidat de JxCat en les eleccions de diumenge al Senat, el terrassenc Lluís Puig, és “l’expressió de la persecució particular” contra l’expresident. El candidat a alcalde de Primàries Barcelona també va piular en la mateixa direcció recordant que Ponsatí tanca la llista de la formació a la capital i tampoc havia estat impugnada, fet que demostra que “és una cacicada d’un estat sense cap eina per protegir llibertats”.
ERC també es va pronunciar en contra de la decisió, que va qualificar de “clara limitació” dels drets polítics dels tres afectats i un “intent de silenciar l’independentisme”. En un comunicat, denunciaven que l’Estat espanyol demostra que “només sap censurar, reprimir i limitar drets en la seva persecució cap a l’independentisme”. Després de donar suport a l’expresident de la Generalitat i als exconsellers, asseguren en l’escrit que tenen “dret” a ser a les llistes electorals al Parlament Europeu. ERC també aprofitava per censurar que algunes informacions indicaven que el Tribunal Suprem vol evitar que els “presos polítics” puguin mantenir els drets polítics un cop escollits diputats al Congrés i Senat fent efectiva l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que ja va aplicar al Parlament el jutge Pablo Llarena.
La CUP va mostrar la seva solidaritat en una piulada amb els qui, “a més de patir la repressió, els són negats els seus drets polítics i civils, el seu dret a participar en unes eleccions. Li diuen democràcia i no ho és”, i La Crida denunciava “un nou cop a la democràcia amb una decisió “repressiva i coercitiva. Aquesta és la seva democràcia: Espanya Estat fallit”.
Pugna entre Cs i el PP
En el particular enfrontament per atribuir-se el mèrit de la decisió de la JEC, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, va assegurar: “És gràcies al PP que hem estat atents al fet que un pròfug de la justícia” no es presenti a les eleccions perquè “això és el que fa el PP: treballar per Espanya i per evitar que la justícia espanyola quedi en entredit”. En termes semblants es va expressar el president de Cs, Albert Rivera, que es va alegrar de la decisió perquè “qui fa un cop d’estat i es fuga de la justícia no pot presentar-se a unes eleccions en aquell estat i cobrar un sou públic”.
L’ANC i Òmnium
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium van carregar contra la decisió de la JEC. L’ANC va recordar que tots tres “són titulars del dret de sufragi, excloure’ls és una vulneració de l’ordenament jurídic, no només l’espanyol, sinó també el de la Unió Europea i els tractats internacionals signats pel mateix Estat espanyol”.
Per la seva banda, Òmnium va denunciar: “Estem davant un nou atac flagrant als drets fonamentals del president Puigdemont, Comín i Ponsatí. La Junta Electoral vulnera els drets polítics que hauria de tenir qualsevol ciutadà europeu.” El seu vicepresident, Marcel Mauri, va considerar que la decisió de l’organisme és una “exclusió sense donar cap argument perquè l’únic que podrien esgrimir és l’al·lèrgia a la democràcia. Vulnerar els seus drets és un nou atac a les llibertats col·lectives”. El col·lectiu jurídic Drets considera la decisió de la JEC “un abús de dret molt clar que genera inseguretat jurídica perquè no s’està tractant igual tots els candidats”. El seu president, Sergi Blàzquez, recorda que Puigdemont es va poder presentar a les eleccions del 21-D “en les mateixes condicions exactes que les actuals”, residint a Bèlgica i, en aquell moment, sota ordre de recerca. En les mateixes condicions –hi afegeix–, a l’exconseller Lluís Puig, se li ha avalat formar part de la candidatura al Senat, així com a l’exconsellera Ponsatí formar part de la candidatura barcelonina de Graupera: “Es tracta d’una discriminació i persecució al president i d’una arbitrarietat perquè té tots els seus drets civils i polítics. No hi ha cap ordre judicial que li restringeixi els seus drets.” Els seus i els dels electors potencials que volen votar-lo, conclou.
Blàzquez desconfia totalment dels recursos administratius a l’Estat perquè creu que, després de la JEC, la sala tercera del contenciós del Suprem també actuarà arbitràriament i defensa que, darrere la decisió, hi ha el temor que Puigdemont tindrà garantida la “inviolabilitat en el moment que sigui escollit al Parlament Europeu”. L’única sortida, creu Blàzquez, és forçar un pronunciament urgent del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Si no, conclou, aquest tribunal acabarà invalidant la decisió de la JEC en el futur però ja haurà aconseguit impedir l’elecció de Puigdemont.
La decisió de la Junta Electoral Central (JEC) l’endemà d’unes eleccions en què l’independentisme va tornar a treure múscul de vetar Carles Puigdemont, Tonin Comín i Clara Ponsatí, els tres primers de la llista de Junts per Catalunya-Lliures per Europa, va provocar una allau de reaccions de suport de les formacions independentistes, però també va visualitzar la pugna entre el PP i Cs per atribuir-se els mèrits de la decisió arran dels escrits demanant la impugnació de les seves candidatures. Els primers a reaccionar van ser els mateixos implicats en un comunicat conjunt en què condemnen el que consideren una “flagrant vulneració d’un dret fonamental com és el del sufragi passiu” i asseguren que no es resignaran a acceptar una resolució que “contradiu la legislació espanyola i europea i que viola, en la tradició de la justícia espanyola quan es tracta de polítics independentistes, un pilar bàsic del sistema democràtic”. Per als tres polítics la presentació del recurs és la “demostració de la connivència entre un sistema judicial que hauria de ser independent amb determinats interessos polítics” i recorden que el darrer informe de l’eurobaròmetre que publica la Comissió Europea situa Espanya en el “grup de cua dels països de la UE en percepció d’independència judicial”. Per això consideren que volen silenciar i apartar una candidatura perquè el que aquesta representa, “la determinació en la defensa del mandat de l’1 d’octubre i de la decisió de milions de catalans a constituir una república, no pugui explicar-se al cor de les institucions europees”.
El diputat electe de JxCat al Congrés, Jordi Sànchez, va ser un dels altres que va reaccionar qualificant de “vergonya democràtica” el veto en un missatge a Twitter fet des de la presó de Soto del Real. Per a Sànchez el fet que s’exclogui Puigdemont i no altres polítics exiliats com el candidat de JxCat en les eleccions de diumenge al Senat, el terrassenc Lluís Puig, és “l’expressió de la persecució particular” contra l’expresident. El candidat a alcalde de Primàries Barcelona també va piular en la mateixa direcció recordant que Ponsatí tanca la llista de la formació a la capital i tampoc havia estat impugnada, fet que demostra que “és una cacicada d’un estat sense cap eina per protegir llibertats”.
ERC també es va pronunciar en contra de la decisió, que va qualificar de “clara limitació” dels drets polítics dels tres afectats i un “intent de silenciar l’independentisme”. En un comunicat, denunciaven que l’Estat espanyol demostra que “només sap censurar, reprimir i limitar drets en la seva persecució cap a l’independentisme”. Després de donar suport a l’expresident de la Generalitat i als exconsellers, asseguren en l’escrit que tenen “dret” a ser a les llistes electorals al Parlament Europeu. ERC també aprofitava per censurar que algunes informacions indicaven que el Tribunal Suprem vol evitar que els “presos polítics” puguin mantenir els drets polítics un cop escollits diputats al Congrés i Senat fent efectiva l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal, que ja va aplicar al Parlament el jutge Pablo Llarena.
La CUP va mostrar la seva solidaritat en una piulada amb els qui, “a més de patir la repressió, els són negats els seus drets polítics i civils, el seu dret a participar en unes eleccions. Li diuen democràcia i no ho és”, i La Crida denunciava “un nou cop a la democràcia amb una decisió “repressiva i coercitiva. Aquesta és la seva democràcia: Espanya Estat fallit”.
Pugna entre Cs i el PP
En el particular enfrontament per atribuir-se el mèrit de la decisió de la JEC, el secretari general del PP, Teodoro García Egea, va assegurar: “És gràcies al PP que hem estat atents al fet que un pròfug de la justícia” no es presenti a les eleccions perquè “això és el que fa el PP: treballar per Espanya i per evitar que la justícia espanyola quedi en entredit”. En termes semblants es va expressar el president de Cs, Albert Rivera, que es va alegrar de la decisió perquè “qui fa un cop d’estat i es fuga de la justícia no pot presentar-se a unes eleccions en aquell estat i cobrar un sou públic”.
L’ANC i Òmnium
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium van carregar contra la decisió de la JEC. L’ANC va recordar que tots tres “són titulars del dret de sufragi, excloure’ls és una vulneració de l’ordenament jurídic, no només l’espanyol, sinó també el de la Unió Europea i els tractats internacionals signats pel mateix Estat espanyol”.
Per la seva banda, Òmnium va denunciar: “Estem davant un nou atac flagrant als drets fonamentals del president Puigdemont, Comín i Ponsatí. La Junta Electoral vulnera els drets polítics que hauria de tenir qualsevol ciutadà europeu.” El seu vicepresident, Marcel Mauri, va considerar que la decisió de l’organisme és una “exclusió sense donar cap argument perquè l’únic que podrien esgrimir és l’al·lèrgia a la democràcia. Vulnerar els seus drets és un nou atac a les llibertats col·lectives”. El col·lectiu jurídic Drets considera la decisió de la JEC “un abús de dret molt clar que genera inseguretat jurídica perquè no s’està tractant igual tots els candidats”. El seu president, Sergi Blàzquez, recorda que Puigdemont es va poder presentar a les eleccions del 21-D “en les mateixes condicions exactes que les actuals”, residint a Bèlgica i, en aquell moment, sota ordre de recerca. En les mateixes condicions –hi afegeix–, a l’exconseller Lluís Puig, se li ha avalat formar part de la candidatura al Senat, així com a l’exconsellera Ponsatí formar part de la candidatura barcelonina de Graupera: “Es tracta d’una discriminació i persecució al president i d’una arbitrarietat perquè té tots els seus drets civils i polítics. No hi ha cap ordre judicial que li restringeixi els seus drets.” Els seus i els dels electors potencials que volen votar-lo, conclou.
Blàzquez desconfia totalment dels recursos administratius a l’Estat perquè creu que, després de la JEC, la sala tercera del contenciós del Suprem també actuarà arbitràriament i defensa que, darrere la decisió, hi ha el temor que Puigdemont tindrà garantida la “inviolabilitat en el moment que sigui escollit al Parlament Europeu”. L’única sortida, creu Blàzquez, és forçar un pronunciament urgent del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg. Si no, conclou, aquest tribunal acabarà invalidant la decisió de la JEC en el futur però ja haurà aconseguit impedir l’elecció de Puigdemont.
LES FRASES
El Canadà veta la visita de Puigdemont al Quebec
El Canadà va negar l’entrada de l’expresident Carles Puigdemont a principi d’abril, segons va confirmar l’ACN. El líder de JxCat va recórrer ahir la decisió al Tribunal Federal canadenc. Puigdemont tenia previst realitzar una visita al Quebec convidat per la Société Saint-Jean-Baptiste (SSJB) de Mont-real, però l’expresident assegura que el govern canadenc va revocar “arbitràriament” la seva autorització electrònica de viatge (AEV) necessària per entrar al país just un dia abans de la data prevista inicialment per a la seva sortida.
Segons la seva defensa coordinada per l’advocat Gonzalo Boye i amb la col·laboració del lletrat quebequès Stéphane Handfield, ara el govern canadenc tindria fins a 90 dies de marge per proporcionar els motius de la revocació del permís per entrar al país. Les autoritats canadenques estarien obligades a donar aquesta informació, segons fonts de la defensa de Puigdemont.
El president de la SSJB, Maxime Laporte, va denunciar que “Ottawa no té autoritat ni legitimitat per denegar als quebequesos convidar líders internacionals”. “És absolutament vergonyós que el Canadà sigui còmplice de l’autoritarisme espanyol denunciat de manera unànime per l’Assemblea Nacional del Quebec”, va lamentar en un comunicat el líder d’aquesta associació que defensa la sobirania quebequesa.
