Política

L’exdirector del CatSalut diu que el Ministeri de Sanitat va interessar-se per les atencions i va oferir col·laboració

David Elvira argumenta que els 1.066 informes mèdics es van canalitzar pels circuits habituals i no es va fer “res diferent”

La xifra de ferits no inclou aquells que van ser atesos fora del sistema públic de salut català

L’exdirector del Servei Català de la Salut (CatSalut), David Elvira, ha explicat al Suprem que el dia 1-O el secretari general de la conselleria va rebre una trucada del secretari general del Ministeri de Sanitat i Consum per “interessar-se per les atencions i oferir col·laboració”. “Se’ls va agrair l’interès però se’ls informa que estàvem atenent amb els nostres recursos totes les incidències”, ha manifestat.

Elvira també ha dit que, amb el 155 en marxa, es va oferir tota la informació que se’ls va demanar sobre l’informe que ell mateix va elaborar recopilant les 1.066 atencions mèdiques a causa de les càrregues de l’1-O fet que ha qualificat d’“exercici de transparència”. A preguntes del lletrat de Junqueras i Romeva, Andreu Van den Eynde, ha detallat que van ser professionals de 92 centres sanitaris els que van atendre els ferits i que no es va usar cap circuit diferent per recopilar les dades, sinó que es va fer pels canals habituals. A més, ha detallat que les atencions en mútues o hospitals privats no es van comptabilitzar perquè no formen part del Servei Català de la Salut.

Elvira va ser qui va fer –per iniciativa pròpia, segons ha dit– l’informe que recopilava totes les atencions a ferits de l’1-O. Segons ha dit, es van registrar 1.066 atencions, 991 d’elles el mateix dia del referèndum i 75 entre els dies 2 i 4 d’octubre. Entre ells, hi havia 12 representants de cossos policials (9 CNP, 2 Guàrdia Civil i 1 Mosso d’Esquadra). Ara bé, l’exdirector del CatSalut ha deixat clar que aquestes xifres només compten els proveïdors del sistema públic i que no té en compte atencions fetes o bé a mútues o centres privats, ni tampoc els serveis mèdics propis de les policies.

A preguntes del lletrat Andre van den Eynde, ha descrit que la majoria van ser per contusions i policontusions, i que també van registrar-se traumatismes cranials, d’esquena o lumbars, crisis d’angoixa i algunes fractures. Per fer-ho ha destacat que van seguir els mateixos criteris aplicats per a “grans concentracions de població i esdeveniments i grans moviments de població”. “No hi va haver cap circuit diferent”, ha remarcat subratllant la validesa de l’informe, elaborat per professionals de 92 centres d’atenció públics.

Quan analitzava les xifres d’atenció sanitària per regions sanitàries, Elvira ha explicat que a l’Aran la quantitat de ferits atesos per les actuacions policials va ser major que la que es va registrar a l’àrea metropolitana parlant en termes de percentatge sobre la població real de l’àrea afectada.

A més, ha dit que si algun dels ferits va necessitar més d’una atenció o diagnòstic o va anar a visitar-se a diversos centres, el sistema “conciliava totes les dades perquè no es comptabilitzessin més d’un cop”.

A preguntes de la lletrada de Cuixart, Marina Roig, ha dit que el Departament de Salut “mai va posar en dubte” les dades perquè forma part d’un “registre que omplen els professionals”. I ha dit que, en aplicació del 155, es va entregar tant l’informe com la base de dades al ministeri i que va ser “un bon exercici de transparència”. “No era que posessin en dubte les dades sinó la necessitat de tenir més informació”, ha manifestat.

L’advocada de l’Estat, Rosa Maria Seoane, ha qüestionat el títol de l’informe per referir-se a “ferits per les càrregues policials dels cossos espanyols”, però Elvira ho ha justificat dient que era una denominació que “es corresponia amb les actuacions policials”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.