El sobiranisme protestarà divendres davant la delegació del govern espanyol per la “censura” a la llista de Puigdemont
Òmnium Cultural, l’ANC, ERC, JxCat i la CUP consideren insòlit el veto de la JEC a la candidatura de l’expresident
L’ANC i el Consell per la República presentaran una Iniciativa Ciutadana Europea perquè s’activi l’article 7 dels tractats per suspendre els drets a vot de l’Estat a la UE
Partits i entitats sobiranistes han fet aquest dilluns una crida per a manifestar-se el pròxim divendres davant la delegació del govern espanyol després que la Junta Electoral Central (JEC) hagi vetat Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí a la llista de JxCat per a les eleccions europees. Òmnium Cultural, l’ANC, ERC, JxCat i la CUP denuncien com a “censura” i “manipulació electoral” la decisió de la JEC i reclamen mantenir la “lluita pels drets civils i polítics” de l’expresident i els exconsellers. “No callem! Sortim al carrer!”, ha piulat l’ACN. Òmnium ha qualificat el veto com “un fet insòlit en qualsevol país democràtic”.
Per la seva banda l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i el Consell per la República (CpR) han anunciat que presentaran dijous una Iniciativa Ciutadana Europea per obrir un procés sancionador a escala europea contra Espanya.
Les entitats demanaran a la Comissió Europea (CE) que activi l’article 7 dels tractats europeus que preveu iniciar un mecanisme per suspendre els drets a vot d’un estat membre de la Unió Europea que posi en risc l’estat de dret. Segons l’ANC i el CpR amb aquesta iniciativa pretenen “ajudar a la democratització” d’Espanya i “al reconeixement dret d’autodeterminació”.
L’expresident Carles Puigdemont, els exconsellers Toni Comín, Lluís Puig, i Clara Ponsatí, la presidenta de l’ANC Elisenda Paluzie i l’exvicepresident de l’Eurocambra, l’ecologista francès Gérard Onesta, participaran en la presentació de la proposta a Brussel·les.
Les entitats consideren que a l’estat espanyol s’han produït “greus violacions” dels valors europeus establerts als tractats com “dignitat humana, llibertat, democràcia, igualtat, l’imperi de la llei i el respecte pels drets humans”.
Un cop les entitats presentin la iniciativa a la Comissió Europea, aquesta tindrà dos mesos per decidir si la registra. Per fer aquest primer pas la CE ha de considerar que aquesta proposta no queda fora de les seves competències, no és abusiva, frívola o vexatòria ni és contrària als valors europeus.
Si Brussel·les nega el seu registre, les entitats ja han avançat que recorreran la decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. En canvi, si passés aquest primer filtre i la CE registrés la proposta, l’ANC i el CpR tindrien un any per recollir 1 milió de firmes a favor de la iniciativa en almenys 7 estats membres de la UE.
L’executiu de la UE no té obligació d’impulsar cap proposta encara que aconsegueixi els suports necessaris. L’ANC i el CpR admeten que és “un procés llarg”, però asseguren que aquesta eina de petició ciutadana “obliga a la CE a prendre una posició” sobre aquesta qüestió. Tot i això, no només pretenen “forçar la Comissió europea a pronunciar-se”, sinó també “continuar amb la internacionalització de la causa catalana pel dret a l’autodeterminació”.
Actualment, Polònia i Hongria són els únics dos estats membre de la UE que estan immersos en un procediment sancionador arran de l’activació de l’article 7 dels tractats europeus per part de la Comissió Europea, en el primer cas, i de l’Eurocambra, en el segon. Aquest article preveu un mecanisme pel qual eventualment la UE pot suspendre el dret a vot d’un dels seus membres en les decisions que es prenen a escala europea si considera que ha posat en risc l’estat de dret. Tanmateix, aquest pas requereix la unanimitat de la resta de socis europeus.