“Per canviar el model ens calen l’esport i la cultura”

L’anterior cap de llista, Antonio Lorente, va tenir un problema de salut a principi del 2018. Vam parlar amb ell i li vam dir que s’ho agafés amb calma i que quan decidís alguna cosa, ens ho digués. Al setembre, ens va dir que no continuaria en primera línia i prioritzaria la família i recuperar-se del tot. Vam posar el mecanisme per triar el candidat i va ser quan vaig rebre la confiança dels companys, amb molta il·lusió i molta responsabilitat per tot el que suposa ser el candidat del PSC de Lloret. Ara, la feina és fer un projecte en què puguem cabre tots, perquè el nostre lema és Lloret de Mar, Lloret de tots. Lloret ha de ser plural, que és el que és, de fet, i formar un equip de campanya i un equip de projecte per fer la millor candidatura i un programa representatiu, ambiciós i inconformista.

El PSC [3 edils de 21] feia tretze anys que no governava. És evident que governar és un pas important, perquè ser en l’oposició és anar a remolc, a la crítica, que pot ser constructiva o destructiva, però a remolc del que fa el govern. En canvi, quan ets a govern, decideixes, marques el ritme i pots dir no només que vols aconseguir una cosa, sinó que ja n’estàs fent d’altres. Governar ens ha donat una possibilitat molt important de transformar el poble. Volem mantenir els fonaments de la feina feta.

Pensem que hem fet coses positives que s’han d’ampliar i complementar. Per posar exemples, l’Antonio [Lorente] va tirar endavant el contracte del transport metropolità [el concurs del bus], que va ser una negociació molt complexa. Però ara tenim un servei...

Sí, un millor servei. Autobusos de més qualitat i més freqüència. Hem guanyat molt amb el canvi de contracte. Creiem que, seguint el camí obert, hauríem de fer el mateix: parlar amb la Generalitat i transformar en freqüències, preu i qualitat el transport interurbà.

Cap a Blanes, per exemple. És un transport que fa servir molt la ciutadania, tant de Lloret com de Blanes. Una altra cosa: en Cristian [Fernández] ha aconseguit que tinguem una oficina d’habitatge. Tenim moltes primeres residències, moltes segones i molts habitatges d’ús turístic (HUT). Hi ha molts habitatges buits. El fet de tenir una oficina d’habitatge de la Generalitat que gestiona l’Ajuntament ens ajudarà a resoldre problemes. El que volem fer, i hem inclòs en el nostre programa, és un pla integral de l’habitatge, amb la intenció de tenir un parc propi de lloguer social per a la gent que ho necessiti i a un preu raonable, i volem regular les ocupacions il·legals i gestionar de millor manera els pisos buits parlant amb entitats bancàries i grans tenidors, buscant el consens i evitar la crispació.

Volem posar les persones en el centre de la política. Això és un canvi de paradigma, un enfocament diferent. Creiem que Lloret és de tots, hi cabem tots, i ho hem de portar a la pràctica de manera transversal a tot l’Antament, a totes les regidories. Aquest és el repte. De totes maneres, si vols posar les persones en el centre, has de fer polítiques amb les persones com a protagonistes.

Per exemple, en habitatge volem fer el pla integral d’habitatge. En educació, portem en el programa l’ampliació i l’habilitació de la Lola Anglada [llar d’infants municipal]. És un edifici antic i hem d’ampliar-lo i remodelar-lo una mica. Volem posar aules P0, per a infants de menys d’1 any, a les dues llars d’infants que tenim [Lola Anglada i Pops]. Fins ara, els nens de menys d’un any no poden anar a les llars d’infants municipals. […] També hem d’exigir a la Generalitat que tinguem un institut escola.

Hem de fer que l’activitat econòmica es diversifiqui. No podem viure únicament del turisme. Per tant, hem de buscar activitats complementàries, sense renunciar al turisme, que tampoc vol dir turisme a qualsevol preu, sinó que ha de tenir valor afegit. S’ha de basar en l’esport i la cultura per girar cap al model que volem. Duen valor afegit i poden coexistir amb el gaudi de la gent de Lloret. Vindrien famílies i gent que gaudirien de les instal·lacions esportives i els equipaments culturals i farien vida als comerços de la ciutat. […] S’han de reforçar els recursos humans que vetllen pel turisme esportiu, perquè així podrem aprofitar més les instal·lacions que tenim. A més, volem treure més rendiment del teatre, que les escoles puguin utilitzar les seves instal·lacions. I que el parc de Can Xardó sigui l’eix de la cultura a Lloret i inclogui una escola municipal de música. A Can Xardó hi ha lloc i es podria fer.

Com a partit, hem intentat que la política municipal sigui només política municipal. I el que és l’eix nacional ho deixem per a la política nacional. Sempre hem defensat aquesta política de coherència. A nosaltres ens preocupen les polítiques per a persones de Lloret. Per tant, ens aïllem una mica de tot el discurs d’eix nacional, perquè és molt més important que la gent tingui accés a un habitatge que no pas parlar de fronteres.

Són conteses diferents i no es poden vincular. És cert que és un bon resultat per als socialistes i ho encarem amb una mica més de responsabilitat.