La JEC de tots els vets
La Junta Electoral Central i les provincials han estès el zel des del 2017 prohibint des del groc a les fonts i els llaços fins a Puigdemont a les europees del 26-M
Improvisa normes amb els candidats presos tot i dir que no és competent
Censura telenotícies i documentals a TV3
Veta Abascal (Vox) a A3 i ara Carmena a la pública
Si no sabria distingir la veu de Segundo Menéndez, no posa cara a Andrés Betancor i abans del judici televisat al Suprem contra els líders del procés no hauria distingit Luciano Varela o Ana Ferrer, no tingui complex de mal ciutadà. Tots ells integren un dels òrgans més opacs i aliens a la rendició de comptes de la democràcia espanyola, la Junta Electoral Central, que hiverna en l’obscurantisme cada dia de cada legislatura i actua amb zel inquisidor a l’alça des del 2017 quan arbitra els detalls de les campanyes electorals. Formada per vuit magistrats del Tribunal Suprem triats per sorteig i per cinc catedràtics en actiu de dret, ciències polítiques o sociologia que són elegits al Congrés pels partits majoritaris, la JEC té la seu al Congrés i la seva funció és vetllar per la transparència i objectivitat dels processos electorals. És així com en dos anys ha vetat candidats, ha tret pancartes dels balcons, ha canviat el color de fonts, ha dictat la graella de TV3 i ha improvisat quins drets té un pres preventiu que és candidat. I tot amb el segell de la casa: no posar mai veu ni cara a les decisions i no oferir mai cap roda de premsa.
Retirar llaços grocs
El camí a les eleccions generals del 28-A va arrencar amb la JEC atenta al balcó de la Generalitat, on els presos i exiliats eren recordats amb una pancarta i un llaç groc. En resposta a un recurs de Cs, la JEC va ordenar la retirada de pancartes sobre els presos i exiliats, llaços grocs i estelades d’edificis públics. Com a conseqüència de la dilació de Quim Torra i del fet de substituir la pancarta inicial per una amb el llaç blanc abans de la definitiva a favor de la llibertat d’expressió, el president està citat el 15 de maig al TSJC per desobediència. Es dona la paradoxa que l’únic llaç groc institucional visible en quinze dies de campanya sense ser vetat per la JEC ha estat el del ninot de Puigdemont –afusellat i cremat– a la festa municipal de Coripe (Sevilla)
Proscriure candidats
El pronunciament més extrem de la JEC ha estat el vet a Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí com a candidats a la llista de Lliures per Europa. Tot i que si Puigdemont i la resta són a l’estranger és perquè ho ha volgut Pablo Llarena, que va decidir quins són els delictes que ell vol perseguir i quins no, la JEC obvia la deixadesa del jutge instructor i desvia la càrrega d’una pretesa fuga a tres electors que la justícia espanyola sap on són. Pel constitucionalista Javier Pérez Royo, els tres vetats “estan en ple ús dels seus drets polítics”. “Puigdemont, Comín i Ponsatí no s’han declarat en rebel·lia ni han fugit de l’acció de la justícia, han comparegut davant de l’autoritat judicial competent, belga, alemanya o escocesa, sempre que s’ha requerit la seva presència”, relata Pérez Royo en un article a Eldiario.es. L’advocat Gonzalo Boye, suplent d’urgència de Puigdemont, alerta que Espanya s’arrisca a la nul·litat de les eleccions europees per l’extralimitació de la JEC. Ni el president de la JEC ni el vicepresident ni les catedràtiques vocals a proposta del PSOE i Podem han validat el vet, sinó que n’han discrepat en vots particulars.
No hi ha cap llei que digui que els presos preventius no poden sortir a fer campanya. Si inicialment la JEC es va desentendre de tots els drets dels presos desviant la competència al Suprem, el fet que el Suprem es declarés no competent va acabar forçant la JEC a improvisar normes de protecció als drets d’elegibilitat dels presos. Per reblar la paradoxa, dos membres del tribunal que jutja els presos –els magistrats Luciano Varela i Ana Ferrer– són alhora membres de la JEC i, tot i presumir en cada comunicat de no intervenir en els debats per pulcritud, el cert és que la seva doble condició laboral obliga Manuel Marchena a suspendre el judici quan es reuneix la JEC.
Papereta amb foto o no
Tot i haver vetat Puigdemont, la JEC ha entrat en detalls com ara la presentació de les paperetes i la de JxCat fora de Catalunya –amb el nom Lliures per Europa– tindrà el rostre de Puigdemont dibuixat. “Per a l’Estat espanyol només podem ser candidats com a dibuix, no com a éssers humans. Coses de la democràcia plena”, ironitzava Puigdemont a Twitter.
Alterar la graella de TV3
A més de censurar el tractament informatiu a actes inèdits com la manifestació a favor dels presos a Madrid i de censurar als telenotícies expressions com ara “exili” i “presos polítics”, la JEC entra ara a corregir la graella dels documentals que pot emetre TV3 i condemna el Sense ficció sobre el dia a dia dels familiars dels presos.
Groc en fonts i solapes
Si bé la JEC –que no es reuneix mai fora del Congrés dels Diputats– és considerada menys propera a la realitat sobre la qual arbitra, en el cas de les eleccions catalanes del 21-D va ser la Junta Electoral de Barcelona la que va aprofundir les prohibicions fins als detalls més petits. Gràcies a un recurs del PP, el llum groc amb què aleatòriament eren tenyides les fonts de Barcelona va ser prohibit per lligam amb l’independentisme, com si un indecís pogués canviar el vot en funció del color de l’aigua que veu hores abans. Gràcies al PSC, es va prohibir el llaç groc a la solapa als membres de les meses electorals.
Debat: ni Vox ni Carmena
La JEC va frustrar la invitació d’Atresmedia a Santaigao Abascal (Vox) perquè la ultradreta no tenia representació fora d’Andalusia. A Junqueras (ERC) i Sànchez (JxCat) no se’ls va permetre acudir als debats, ni físicament ni a través de mitjans telemàtics. Ara, davant les municipals del 26-M, la JEC ha sorprès vetant Manuela Carmena en els debats en mitjans públics perquè entén que la marca Más Madrid no és continuació d’Ahora Madrid tot i que la candidata era i és la mateixa alcaldessa en tots dos casos.
Activisme espanyolista
La no rendició de comptes dels membres de la JEC no impedeix que alguns d’ells siguin activistes espanyolistes a les xarxes socials exhibint un biaix contra l’independentisme sobre el que arbitren en campanya. El més actiu és Carlos Vidal Prado, que, tot i ser àrbitre electoral, a Twitter exigia al ministre Josep Borrell vetar actes de Puigdemont a Brussel·les. Després del 28-A, Vidal Prado lamentava que “uns 800.000 vots a Vox han estat electoralment inútils” –per a la suma amb PP i Cs, amb els quals ell s’identifica– i “resten escons al centredreta”. Vidal Prado repiulava el 28-A la denúncia d’Ignasi Guardans a Twitter sobre el “conflicte social” a Catalunya perquè una dona d’una mesa no va donar la mà a la cap de llista de Cs, Inés Arrimadas.