Sílvia Romero va néixer el 1976, a Sant Feliu de Guíxols. És tècnica de promoció econòmica en un ajuntament del Baix Empordà. Vinculada des de molt jove amb l’esquerra, va entrar en política de la mà de Tots per Sant Feliu, partit en què es va involucrar, diu, per treballar per a la ciutat. Va fer el pas a ERC per coherència amb la seva visió independentista.
Sílvia Romero liderarà ERC a Sant Feliu de Guíxols prenent el relleu de Jordi Vilà, un referent republicà a la ciutat que ha capitanejat la formació els darrers anys. Romero, que abans formava part de Tots per Sant Feliu, s’ha proposat des dels valors republicans potenciar tot el talent que, diu, té la població. Romero critica la manca d’un projecte clar i definit per a la població per part dels diferents governs, que ha portat Sant Feliu a un cert immobilisme. Per això, i des de l’experiència de formar govern aquest mandat amb Tots per Sant Feliu –que ha tingut l’alcaldia– i el PSC, Romero creu que cal pensar en clau municipalista per impulsar un projecte consensuat, especialment perquè la població es veu abocada als pactes amb unes eleccions amb deu candidatures.
Quin és el projecte d’ERC per a Sant Feliu?
El d’una ciutat cohesionada, conscient de la seva força, del seu potencial, que el vol esprémer al màxim des d’una ciutat dinàmica. I tot això ho fem des de valors republicans. Uns valors que representen la igualtat, la justícia social. Volem estar molt atents a les polítiques socials i fer costat a la gent, que és el nostre principal actiu. Tot per fer les coses amb la gent, que potser és el que ha faltat una mica aquest mandat.
Com definiria el pas d’ERC pel govern?
ERC ha estat influent des del primer moment. Sense el suport d’ERC no s’hauria donat un canvi polític a la ciutat. Era un pacte necessari. Nosaltres vàrem donar a Tots per Sant Feliu i al PSC l’oportunitat de proposar un nou model, que vàrem fer entre tots. Des d’aquell primer moment som decisius i, al llarg de tot el mandat, el suport d’ERC en els projectes que ha tirat endavant el govern ha estat clau, principalment perquè molts d’aquests ja formaven part del nostre programa.
Posi alguns exemples.
El primer exemple: l’aparcament de la Corxera; és ERC qui el proposa en el seu programa; de fet, va ser una de les nostres condicions. La segona: la regidoria de Transició Nacional per implicar el govern de la ciutat en el procés d’independència del país. Nosaltres hem tingut un Ajuntament sobiranista i independentista gràcies al fet que ERC ho va incloure en el pacte de govern. Tot això ha impregnat l’acció de govern. També és veritat que hem estat molt responsables a l’hora de mantenir el pacte en els moments més difícils i crítics del procés.
Sant Feliu, a diferència de Girona, va aguantar com també ho van fer Calonge i Sant Antoni o Castell-Platja d’Aro. Per què?
Vàrem patir perquè és veritat que rebíem un gran nombre de pressions, però el que teníem molt clar, des del moment de la signatura del pacte, és que el que era realment important era que la ciutat fes un canvi d’inèrcia. Calia passar de l’immobilisme que havíem trobat a consensuar un objectiu comú i posar-lo en marxa. I això és va prioritzar des dels tres equips, si bé he d’admetre que qui va rebre més pressió va ser ERC. Realment vàrem fer un gran exercici de responsabilitat entenent que era important per al govern de la ciutat. Implicava mantenir uns projectes i acabar de tirar endavant un seguit d’objectius que ens havíem fixat.
Un treball a tres que dona experiència perquè amb el rècord de deu candidatures estan abocats a l’aritmètica del pacte. Com ho veu?
Sí, és tot un rècord. Personalment com a demòcrata penso que és bo que els governs deixin d’estar polaritzats entre dues forces que es va intercanviant en funció de si ho ha fet més bé o no. És bo que es vagi cap a governs col·legiats. Uns governs de consensos que moltes vegades estan per sobre de les mateixes ideologies i que han d’apostar pel municipalisme, que té molt més a veure amb treballar per a la ciutat. Introduir diferents mirades sempre enriqueix. Ens trobarem governs amb tres o quatres partits... i és veritat que pot ser difícil governar, però ho veig com una cosa positiva.
Quins són els principals reptes que ha d’afrontar la ciutat els propers anys?
Sant Feliu ha tingut el problema que no ha mantingut en el temps un projecte estratègic de ciutat. Ha anat variant molt en funció dels diferents equips de govern que l’han governat i, fins i tot, ha passat moments de gran immobilisme. Ha imperat el no fer res per no fer res malament, que és molt pitjor que equivocar-se. Canviar això és el gran repte. Per ERC és clau haver dirigit la ciutat cap a un objectiu que és el de tornar a recuperar aquella capitalitat que havia tingut al segle XIX. Sant Feliu ja va ser una ciutat bressol de talent artístic, humanístic i, també, polític o empresarial. Les capacitats ja hi són i nosaltres hem enfocat cap aquesta direcció. Volem tornar a ser capital al territori a través dels nostres principals valors.
I, els projectes clau, quins són?
Sens dubte un dels rellevants és el Museu Thyssen. Per nosaltres no és només un museu, així no s’ha conceptualitzat. Estem parlant d’un centre d’art, de producció artística, de conservació i d’exhibició. També destacar el Museu d’Història de la Ciutat i tot allò que tingui a veure amb la cultura i la cultura popular. Aquest és un projecte estratègic de ciutat que ha d’impregnar la resta d’activitat econòmica que té a veure amb el comerç, la restauració, l’hostaleria i el nostre model econòmic turístic sostenible i de qualitat. Aquesta és la missió cap on han d’anar dirigides les polítiques per fer per avançar la ciutat, sempre amb un model clar, definit i de futur.
Quins són aquests valors, en aquests moments?
La cultura i el patrimoni. Tenim una cultura de consum i de prestigi, com són els festivals o el projecte del Museu Thyssen, però a tot això cal tenir en compte com comentava el nostre gran capital humà. Nosaltres pensem que Sant Feliu continua sent una ciutat productora de talent i ens hem proposat aprofitar-ho i potenciar-ho.