Candidats a Europa
Els jutjats de Madrid es fan seus els criteris de la defensa i la fiscalia i aixequen el vet a Puigdemont, Ponsatí i Comín, que s’incorporen de nou a la llista
La sentència recalca que la situació de rebel·lió només és imputable a Llarena per haver retirat l’ordre i no haver acceptat el lliurament acordat amb la justícia alemanya
El president a l’exili denunciarà la JEC
Puigdemont, Ponsatí i Comín tornen a encapçalar les llistes de Lliures per Europa després que la justícia espanyola s’hagi vist obligada a rectificar els criteris de la Junta Electoral Central, que els va expulsar de la candidatura amb arguments jurídics inexistents. La sentència, però, no ha agradat al PP, que ahir va anunciar que presentarà recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Paral·lelament, Puigdemont va anunciar ahir noves mesures legals contra la Junta Electoral, a la qual té previst denunciar per prevaricació.
Tal com van insistir els quatre membres de la Junta Electoral que van emetre un vot particular al vet, així com els advocats de la defensa, la fiscalia, el Suprem i els jutjats contenciosos administratius de Madrid, els tres polítics catalans tenen tot el dret a formar part d’una llista electoral i a ser escollits per la ciutadania.
Així, i pel que fa a la problemàtica del cens, el magistrat Tomás Cobo, que signa la sentència, assenyala que la inscripció en el cens electoral “no és condició necessària per a l’exercici del dret de sufragi passiu”, però, si ho fos, els tres candidats “estan indiscutiblement inscrits en el registre”. Pel que fa al nucli del problema, el delicte de rebel·lió, Cobo és clar: “La rebel·lió no priva de la condició legal d’elector ni és una causa legal d’inelegibilitat.” I recorda que això es posa de manifest amb la recent candidatura de Lluís Puig en les eleccions espanyoles.
Toc d’atenció a Llarena
Però, a més a més, el magistrat recull les posicions ja expressades per la defensa i insisteix i recalca que la situació de rebel·lió processal en què es troben avui els candidats és directament imputable a la decisió del magistrat instructor del Tribunal Suprem que va retirar unilateralment i per pròpia voluntat les ordres d’extradició emeses contra ells en la causa contra el procés independentista. Tenint en compte, tal com assenyala el magistrat Cobo, que el tribunal de Schleswig-Holstein ja havia acordat el lliurament de Puigdemont sota certes condicions, considera que “és indiscutiblement fals que la situació de rebel·lió en la qual es troba a Espanya li sigui imputada a ell de manera personal”.
Contra la nova resolució del magistrat del jutjat contenciós administratiu número 9 de Madrid es pot presentar recurs al Tribunal Constitucional. De fet, ahir mateix, el president del PP, Pablo Casado, va anunciar que hi recorreran. “A un pròfug de la justícia no se li hauria de donar el benefici de representar el seu país a les institucions comunitàries”, va etzibar fent cas omís del pas de Puigdemont pels tribunals alemanys i de la seva estada a la presó fins que el van deixar en llibertat, només acusat d’un presumpte delicte de malversació, per la qual cosa s’acordava el seu lliurament, que després va ser rebutjat.
Puigdemont contraataca
“Quan hi ha un abús de llei, no pot quedar impune; hem de defensar-nos”, sentenciava ahir el president a l’exili tan bon punt es va conèixer la resolució del magistrat. Puigdemont advertia que adoptar resolucions per limitar candidatures que no agraden als membres d’un organisme com la JEC “és dinamita per a un sistema democràtic”, motiu pel qual considera que cal “assenyalar els que estan fent una mala praxi”. Més enllà de les possibles mesures legals que pugui emprendre contra els membres de la Junta Electoral Central, com ara denunciar-los per un delicte de prevaricació, Puigdemont es va mostrar satisfet amb el resultat final. “Hem demostrat que teníem raó, que teníem els nostres drets, que no ens vam equivocar”, va subratllar a TV3.
No obstant això, va puntualitzar que està “molest perquè falten només vint dies per a les eleccions del 26-M” i fins avui no han pogut “imprimir les paperetes” per remetre-les als ciutadans, fet que significa que ell i la seva candidatura han estat objecte d’“un perjudici electoral” i que ara han de “recuperar el temps perdut”.
“Tenim un problema logístic, perquè hi ha poc temps per imprimir milions de paperetes, però estem convençuts que hi ha molta gent que les buscarà”, va afirmar des de Waterloo (Bèlgica). No en va, el vet de la Junta Electoral Central a Puigdemont també ha permès posar la candidatura de Lliures per Europa a la primera escena de la política.
Obstacles i una empenta
La diputada electa de Junts per Catalunya al Congrés Laura Borràs va denunciar que el “desfici” de l’Estat espanyol per perjudicar la candidatura de Carles Puigdemont ha endarrerit la impressió dels 5,5 milions de paperetes de la formació quan falten només tres dies per a l’inici de la campanya electoral –la nit de dijous a divendres– i en dificulta, si no n’impossibilita, la tramesa a domicili, de manera que JxCat se situa en “un clar desavantatge” i concorre “en desigualtat de condicions”. “Es vol dificultar la presència del president Puigdemont, és una cursa d’obstacles”, va subratllar Borràs després de la reunió de l’executiva, però abans de tenir l’autorització definitiva de la Junta Electoral Central (JEC) per imprimir les paperetes. JxCat estudia fórmules alternatives per fer-les arribar als electors, sense concretar quines. L’eurodiputat Ramon Tremosa denunciava a Twitter que “el perjudici ja està fet i la JEC ja ha causat el dany que volia”.
El principal protagonista, Carles Puigdemont, es congratulava amb una piulada del “molt bon treball jurídic al darrere de cada victòria aconseguida” i agraïa al diputat electe d’En Comú Podem al Congrés el suport mostrat a les xarxes socials. Jaume Asens havia piulat que “la democràcia i el dret” havien “guanyat”, i havia donat l’enhorabona públicament al president exiliat, al seu advocat Gonzalo Boye i als números 2 i 3 de la candidatura europea, Toni Comín i Clara Ponsatí.
El secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, va defensar que la justícia espanyola havia actuat “sense cap tipus d’interferència” política en la decisió d’avalar la candidatura europea de l’expresident de la Generalitat i els exconsellers Comín i Ponsatí, malgrat que “molts s’entestin a insinuar-ho”. “Cal respectar les decisions del poder judicial més enllà d’opinions i interessos”, demanava. Ciutadans considera una “vergonya” que la legislació espanyola, en contraposició amb d’altres d’europees, va dir la portaveu, Inés Arrimadas, permeti que un “pròfug de la justícia” pugui presentar-se a unes eleccions, encara que va assegurar que respectaran les decisions judicials i ahir no van anunciar cap recurs en contra, a diferència del PP.
Tot i que els obstacles a la candidatura de Puigdemont han estat reals, el vet de la Junta Electoral Central podria haver actuat finalment de bumerang i esdevenir una empenta a una candidatura que, recordem-ho, s’enfronta també a la llista republicana, que encapçala un pres polític, Oriol Junqueras, també processat en la mateixa causa independentista, però privat de llibertat a la presó de Soto del Real.
De fet, la participació dels presos polítics en les eleccions del 28-A ja va comportar més d’un maldecap jurídic als membres de la Junta Electoral, que finalment van haver de donar permís als candidats a la presó perquè poguessin participar en els actes electorals i ser entrevistats pels mitjans d’acord amb els seus drets polítics com a candidats, pendents ara d’entrar al Congrés.
Torra acudirà personalment a declarar al TSJC
El president de la Generalitat, Quim Torra, acudirà personalment a la seu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a declarar com a investigat per haver mantingut els llaços grocs en campanya electoral i no utilitzarà la prerrogativa de sol·licitar al jutge que l’interrogui al seu despatx. Serà dimecres de la setmana vinent, en plena campanya per les municipals i les europees, quan compareixerà al Palau de Justícia per declarar.
El president Artur Mas va fer el mateix l’octubre del 2015, quan va acudir al TSJC com a imputat pel procés participatiu del 9-N. Milers de persones van acompanyar-lo a l’entrada, juntament amb prop de 400 alcaldes sobiranistes amb les vares alçades.
D’aquesta manera, Mas tampoc va fer ús de la prerrogativa que permet als presidents de la Generalitat demanar al jutge instructor que els prengui declaració al despatx oficial, al Palau de la Generalitat, a diferència del cas contra els “indignats” acusats d’assetjar el Parlament, en què Mas va ser interrogat per videoconferència durant el judici i, prèviament, en la fase d’instrucció, quan va respondre per escrit.
La data per a la declaració de Torra la va triar l’Oficina de la Presidència d’entre diversos dies de maig i juny proposats pel tribunal. Es preveu que assisteixin a la declaració, a més del fiscal superior de Catalunya, Francisco Bañeres, que firma la querella, un lletrat de Vox, que actua d’acusació popular.