Política

ELS PROTAGONISTES

El temor d’un tripartit de dretes a Castelldefels

Els pactes seran obligats en uns comicis sense majories absolutes en l’horitzó

Onze candidatures concorreran en les municipals, dues més que el 2015

L’accés a l’habitatge, amb uns preus ara disparats, és un dels principals reptes

MARÍA MIRANDA
PSC
Llicenciada en ciències de la comunicació, té experiència en el món del màrqueting i la comunicació i en l’administració pública. Ha exercit diverses responsabilitats a l’Ajuntament de Castelldefels amb els alcaldes socialistes i al Consell Comarcal. Va ser investida alcaldessa el juny del 2017.
CANDELA LÓPEZ
MOVEM CASTELLDEFELS
Vinculada des dels 20 anys als moviments associatius, ha estat regidora de Joventut i el 2015 va ser investida primera alcaldessa de Castelldefels. Llicenciada en ciències del treball, és la coordinadora d’ICV al Baix Llobregat, membre de la direcció nacional i coordinadora de Catalunya en Comú.
JORDI MARESMA
ERC
Encapçala per primer cop la candidatura d’ERC. Va entrar al govern quadripartit com a regidor de Cultura, Festes i Participació Ciutadana, i està vinculat a Els Grocs, la colla castellera de Castelldefels. Es planteja com a repte un Castelldefels amb un model urbanístic més feminista i assequible i un eix històric que atregui turisme cultural.
ISABEL CABELLO
SOM CASTELLDEFELS
Anteriorment cap del servei de prevenció de riscos laborals del Departament de Justícia, Cabello és regidora de Serveis Socials i Dependència. Destaca la feina feta amb entitats que han permès obrir el servei d’aliments Rebost i el restaurant solidari Imperfect, així com el suport a les 350 famílies desnonades durant el mandat i la inversió en beques menjador.
XAVIER AMATE
JUNTS PER CASTELLDEFELS
Llicenciat en dret i economista, treballa a la banca. Va estar al govern municipal del PP, però el va abandonar el 2013. Va tornar a entrar al govern el 2017, en aquest cas amb Candela López com a alcaldessa, i ara és regidor de Territori, Mobilitat i Platges. Defensa una ciutat on sigui més fàcil viure, posant l’accent en l’habitatge i l’ocupació.
SÍLVIA SOLER
CASTELLDEFELS PER LA REPÚBLICA
Filòloga catalana i treballadora al Termcat, Soler va ser coordinadora de l’ANC a Castelldefels i una de les organitzadores de l’1-O a la ciutat. Planteja la candidatura com una manera de fer política basada en la transparència, la participació continuada de la ciutadania i la confecció de llistes obertes segons la capacitat de les persones.
MANUEL REYES
PP
Conegut popularment com a Manu, aquest advocat, enginyer i economista va exercir l’alcaldia de Castelldefels entre el 2011 i el 2015, de les poques que el PP tenia llavors a Catalunya. Va ser també diputat al Parlament en les eleccions del 2012 i ha estat portaveu del seu partit a l’Àrea Metropolitana.
El PSC, el PP i Cs repeteixen cap de llista, i a ERC Jordi Maresma substitueix Antoni Casas. Movem suma Podem i Guanyem
Els partits d’esquerres alerten d’una possible entrada de Vox si es revaliden els 1.744 vots que va obtenir el 28-A

Castelldefels afronta les eleccions municipals amb un panorama similar al del 2015, tot i que el 26-M hi haurà candidatures noves i canvis d’alcaldables en alguns casos. Hi concorreran un total d’onze llistes, dues més que en els comicis anteriors, algunes de les quals de nova creació, i d’altres, com a resultat de conflictes interns. El PSC –amb Maria Miranda–, el PP –amb Manuel Reyes–i Ciutadans –amb Guillermo Massana– repeteixen cap de llista, mentre que a ERC Jordi Maresma substituirà Antoni Casas. Aquesta és l’única sigla que es manté inalterada, ja que a la resta de candidatures hi ha moviments. Movem, que torna a encapçalar Candela López, suma en aquesta ocasió En Comú Podem i En Comú Guanyem.

Castelldefels Sí que Pot, sorgida del cercle local de Podem, es va presentar el 2015 i va obtenir dos edils, però un procés intern va acabar amb els regidors Isabel Cabello i Àlex Companys expulsats i el conflicte, al jutjat. Cabello i Companys encapçalen ara una nova marca electoral, Som Castelldefels. Merche Gil, que va liderar el sector crític a Castelldefels Sí que Pot, s’hi presenta amb la candidatura ciutadana Amb Tu Castelldefels, nascuda de les protestes ciutadanes per a la construcció de pisos a l’entorn del castell. La històrica CiU, per la seva banda, s’ha desmembrat en Junts per Catalunya, amb Xavier Amate al capdavant, i Units per Castelldefels, amb David Grau com a cap de llista. Grau és un vell conegut de la política municipal, ja que era regidor de CiU quan aquest partit va governar amb el PP durant el mandat 2011-2015. El 2013, Convergència va decidir sortir del govern. Un dels edils convergents, Xavier Amate, va passar a l’oposició, però el segon, Santiago Barona, va ser expulsat del partit quan va decidir romandre al govern. Grau, d’Unió, s’hi va quedar també fins a final del mandat. Completen la llista de les candidatures Vox, que es presenta amb Miguel Philip Taya com a cap de llista, i Castelldefels per la República-Primàries Catalunya. Aquesta candidatura, sorgida amb la idea de treballar per la república catalana des del municipalisme, confia que els vots de “la gent que es va deixar la pell l’1-O i que està desencantada amb els partits sobiranistes” els facilitin l’entrada al consistori, segons la candidata, Sílvia Soler.

El 2015 el PP va guanyar les eleccions amb 8 edils, però un quadripartit format pel PSC, Movem, ERC i Castelldefels Sí que Pot el va enviar a l’oposició –CiU va entrar posteriorment al govern–. Movem i el PSC van obtenir quatre edils cadascú, tot i que el PSC va aconseguir més vots. L’alcaldia es va repartir entre el PSC i Movem, i Candela López es va estrenar com a alcaldessa en un ple amb les escridassades dels partidaris del PP de fons. La socialista Maria Miranda la va substituir en la segona part del mandat. El pacte de govern dels cinc partits ha funcionat raonablement bé. Els cinc partits tenien clar que volien expulsar el PP de l’alcaldia –només hi va estar un mandat– i és força probable que es revalidi el pacte, tot i que en la precampanya no s’ha fet bandera del que el popular Manuel Reyes ha qualificat de “pacte de perdedors”. El balanç que fa el pentapartit del pacte és, en línies generals, positiu. “Hem garantit la governabilitat i l’estabilitat”, assegura Miranda. De moments de tensió, però, no n’han faltat. Com l’1-O, quan el consistori es va negar a cedir les escoles per al referèndum. El republicà Jordi Maresma explica que “la crisi va ser important”, però el partit va valorar que “és necessari mantenir la visió progressista” dels socis de govern. López reivindica el paper de “centralitat” que Movem ha tingut en el pacte de govern. “Hem acostat posicions –afirma–, i hem fet avançar la ciutat en moments complexos.”

En aquestes eleccions, poc s’hauria de moure el tauler. Previsiblement, cap formació obtindrà els 13 regidors de la majoria absoluta, per la qual cosa els pactes seran novament imprescindibles. Els partits d’esquerres alerten d’una possible entrada de Vox si es repeteixen els 1.744 vots que la formació ultradretana va obtenir el 28-A. Una entrada que, segons avisen des del PSC, Movem i ERC, podria acabar amb un pacte entre el PP, Cs i Vox. El candidat popular, Manuel Reyes, ho nega: “No hi haurà tripartit de dretes. Ni Vox tindrà representació, ni en les municipals es vota en clau ideològica, sinó de gestió. Nosaltres estem disposats a dialogar amb tothom que vulgui parlar de gestió.”

Pel que fa al balanç del mandat, el govern destaca la rebaixa del deute en un 40%, actuacions urbanístiques com les reformes de la plaça Joan XXIII i l’avinguda Pineda –aquesta segona, especialment criticada pel PP i per part de la ciutadania– i el canvi de model de platja, amb la pacificació del conflicte entre veïns i guinguetes. També les actuacions en matèria de serveis socials, la creació de nous equipaments i la municipalització del servei de neteja i recollida de brossa i de l’aparcament regulat de la platja. La creació de feina i l’accés a l’habitatge en una ciutat amb els preus disparats apareixen com els principals reptes. El candidat del PP afirma que el govern “a última hora ha comprat tres o quatre pisos”, mentre que l’alcaldable de Movem assegura que s’han projectat un centenar de pisos per a lloguer social.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia