Cap a la segona volta electoral
ERC prioritzarà els acords municipals amb forces progressistes i republicanes
JxCat espera el permís de la JEC perquè Forn protagonitzi actes de campanya, un dels quals amb Puigdemont
JxCat apel·la a la perspectiva de futur per contrastar amb Maragall
Un cop superat l’entrebanc de la Junta Electoral Central (JEC), amb permís del que pugui dir avui el Tribunal Constitucional sobre el recurs del PP contra la candidatura de Carles Puigdemont a les eleccions europees, l’independentisme afronta la campanya per al 26-M –que començarà oficialment demà a la mitjanit– com una segona volta. ERC, envalentida per la primera victòria independentista en unes espanyoles a Catalunya, vol construir aliances postelectorals als municipis “amb forces de caràcter progressista i de compromís absolut amb el projecte republicà”. Aquest va ser el criteri que va delimitar ahir el portaveu de la formació, Sergi Sabrià, després de presentar els cartells i eslògans de campanya de les municipals (Impuls republicà) i les europees (A Europa, drets i llibertats).
Junts per Catalunya tot just ahir rebia l’autorització de la JEC per imprimir les paperetes, fet que els dificulta l’enviament postal al cens. Puigdemont creu que no hi ha “cap possibilitat” que la justícia veti la seva candidatura europea, ja que està convençut que el recurs del PP al TC “no té cap recorregut”, segons va dir ahir a RAC1.
A Calàbria s’enorgulleixen de ser la primera força en nombre de candidatures al Principat. Han passat de 715 llistes el 2015 a les 807 d’enguany (el 100% dels municipis de la regió metropolitana). “Es tracta de passar d’una etapa de resistència a una altra de construcció de la república des de la base, municipi per municipi”, va explicar Sabrià. Per als republicans, sens dubte la cirera seria que l’exconseller Ernest Maragall assolís l’alcaldia de Barcelona per “liderar el procés independentista des de la capital sense complexos”, i es venen com “l’única alternativa real” al govern de Colau, malgrat la possibilitat, també real, de governar amb els comuns després del 26-M.
Pel que fa a Brussel·les, celebren que Junqueras pugui competir amb Puigdemont en un duel directe, malgrat l’anomalia democràtica que representa que l’un sigui a la presó i l’altre, a l’exili.
Tant ERC com JxCat viuran un moment d’una forta càrrega simbòlica el dimarts 21, en plena campanya, quan els presos polítics diputats electes al Congrés i al Senat recullin l’acta, fet que comportarà la renúncia a l’escó al Parlament. En el cas de l’exvicepresident, d’entrada el seu pas per la Carrera de San Jerónimo es preveu fugaç. “Nosaltres volem que Junqueras entri per la porta del Congrés tal com han dictat les urnes i faci el mateix al Parlament Europeu”, va avançar Sabrià.
La JEC, entretinguda en l’intent d’apartar el president de la cursa europea, no ha resolt encara les peticions dels republicans perquè Junqueras participi en cinc actes electorals. En aquesta ocasió, el partit intentarà que també pugui ser entrevistat per ràdio. D’altra banda, es preveuen mítings a les presons de Wad-Ras i Quatre Camins. L’acte d’inici de campanya a Barcelona tindrà lloc a la platja del Bogatell, però s’han programat actes simultanis en altres capitals. La nit electoral se seguirà a l’estació del Nord. Els republicans es gastaran en les municipals poc més de 2 milions d’euros i en les europees, 1,2 milions.
Forn, també a la JEC
No només Puigdemont i Junqueras estan pendents, per raons diferents, de les resolucions de la JEC. El candidat de JxCat a les eleccions municipals a Barcelona, el pres polític Joaquim Forn, també. I és que JxCat preveu que el seu cap de llista intervingui per videoconferència des de la presó en almenys tres actes electorals. Així ho van explicar ahir els codirectors de la campanya dels de Puigdemont a Barcelona, Josep Rius i Mercè Homs, en una roda de premsa a la seu electoral de la formació, al barri de Gràcia.
En la trobada també es van donar a conèixer els cartells electorals, en què apareixen els dos primers de la llista, Forn i l’exconsellera Elsa Artadi. Homs va recordar que la fotografia de Forn és d’arxiu, ja que està empresonat a Soto del Real, i que, també per això, han triat un color neutre de fons. Les lletres, però, “són del groc de llibertat”. L’eslògan triat és Creiem en Barcelona.
El primer dia que Forn ha de participar en la campanya és demà mateix, amb motiu de l’inici oficial. L’endemà, divendres, farà una roda de premsa des de la presó, com ja van fer els presos que eren candidats per a les eleccions del 28-A. La tercera aparició seria una conversa amb Puigdemont i Artadi el dia 17 de maig, i l’última és el míting de final de campanya, el dia 24.
Rius va explicar que les idees centrals de la campanya són Junts, per la “transversalitat” de la candidatura; Canvi, per la necessitat de rellevar l’alcaldessa Ada Colau, i Futur, ja que el 26-M no només es decidirà l’alcalde “dels pròxims quatre anys, sinó dels pròxims vint anys”. “I ho ha de fer algú amb lideratge, energia i una perspectiva de futur important”, va subratllar Rius. En aquest sentit, el codirector de la campanya va puntualitzar que aquest missatge “no va en contra” de l’alcaldable d’ERC, Ernest Maragall, sinó que simplement “és una obvietat”.
En plena competència amb ERC, la CUP i Barcelona és Capital per l’electorat independentista, Rius va evitar situar JxCat dins l’eix esquerra-dreta, perquè la candidatura és, al seu parer, “transversal”, ja que inclou persones procedents de CDC com ara Joaquim Forn, amb un “origen a la UGT” com ara Neus Munté i procedents del PSC com ara Ferran Mascarell. Malgrat els pronòstics de les enquestes, Rius va defensar que estan disposats a “plantar cara” i a “guanyar”.
