“És molt difícil demostrar el que no has fet”

Estem molt contents de com està anant l’evolució del judici, perquè si és veritat el que va dir el tribunal, que els atestats en si mateixos no serien font de prova sinó que s’hauria d’anar a buscar una prova documental, una prova testifical que fonamenti el delicte de malversació i aquesta disposició de diners, el que és clar és que fora de les suposicions d’aquests atestats de la Guàrdia Civil, no s’està acreditant el delicte de malversació. Però és que en el cas de la Meritxell Borràs i el seu departament, i en això posarem molt èmfasi, encara menys. Ni prenent per bons els atestats, que nosaltres hi estem totalment en contra, es conclou que ni una sola despesa s’ha produït des de Governació. Entenem que aquesta acusació que es fa a tot el govern de manera indiscriminada i de forma gens curosa, per la qual se li demanen més de set anys de presó, quedarà en evidència que no la poden acreditar.

L’acusació es basa en un acord de govern del 6 de setembre que deia que s’ajudaria i s’impulsaria el referèndum i, per tant, tots som solidaris a fer el que calgui per tirar-lo endavant. Basen l’acusació de malversació en aquest acord de govern. Però quan mires quins actes va implicar aquest acord, quines despeses va generar o les despeses que la Guàrdia Civil i la fiscalia consideren que són constitutives de malversació, t’adones que no han estat provades.

Es va apartar molt. Aquell mes de setembre ella tenia un problema personal molt important, que era el seu pare, que va acabar morint. Jo quan vaig veure que no es recordava que el dia que li van fer la notificació era el dia de la vetlla i l’enterrament del seu pare, em vaig fer una idea de com n’estava, de nerviosa, el dia de la declaració. Ella el mes de juliol, en la reorganització del govern, va perdre les competències en matèria de processos electorals. Van passar a Economia i Vicepresidència. Una de les coses que van quedar provades al judici és que quan hi ha els famosos escorcolls a Economia, allà es troba que hi havia l’àrea de processos electorals. I és més: els correus electrònics que se li van intervenir són ridículs. No hi ha cap prova que acrediti que ella va fer cap despesa ni tan sols que n’estigués al corrent.

Perquè és una acusació contra tot el govern en pes, sense excepció.

No han trobat cap factura d’urnes i paperetes. Si ho haguessin fet no estaríem parlant del cost d’obrir locals públics, del que ha pogut costar l’emissió d’uns anuncis o de la vinculació de la visita d’uns eurodiputats com si fossin observadors internacionals. Intenten forçar al màxim la interpretació. Una cosa és que l’administració de la Generalitat no agradi. Una altra, que sigui deslleial. I una altra cosa és que cometi un delicte. Són tres graons molt diferents. Puc entendre que no t’agradi la política que es fa des de la Generalitat. Cadascú fa la seva. Sobre la deslleialtat... és segons el govern central, perquè ells entenen que justament estaven essent lleials a un programa electoral i a les persones que hi van donar suport. Però és que els delictes de malversació no s’acrediten.

Estava controladíssima. I els funcionaris de l’Estat presumien de l’escanyament que en feien des del punt de vista del control. La major part de les despeses les pagava directament l’Estat. Els fons ni tan sols passaven per la Generalitat. Si controlaves les finances i pagaves tu les despeses, el que no pots venir a dir ara és que se t’ha escapat aquest control. Perquè jo, de document fals de la Generalitat, no n’he vist cap.

I el secretari d’Estat d’Hisenda! Va reconèixer que hi havia controls setmanals i la defensa li vam preguntar si hi havia hagut algun període en què no s’enviés la informació i va respondre que no. La malversació la fonamenten en el fet que no es creuen que el referèndum va ser dut a terme per societat civil. No és que el govern no el volgués dur a terme, és que estava hipervigilat. I com que no es vol creure que es va fer d’una altra manera, hi ha la imputació per malversació.

Evidentment, i espero que el judici serveixi per demostrar-ho. Perquè ens diran el que ens diran, però amb els atestats de la Guàrdia Civil s’han dictat mesures cautelars i hem anat a un judici. Això és una realitat. Esperem que el judici serveixi perquè quan s’hagin d’elevar a prova aquests indicis que formen part d’aquests atestats es faci d’una manera més clara i objectiva.

No, perquè és molt difícil demostrar el que no has fet. El que portaré és el personal del departament de l’exconsellera, perquè ells, si hi hagués hagut delicte, ho haurien de saber. Ells van declarar al TSJC que Borràs és una persona molt prudent. És la prudència personificada. En la causa s’estan destacant declaracions a mitjans de molts consellers i d’ella no se n’ha pogut treure cap. No té formació legal ni jurídica i delega molt. Tenia gent molt potent al seu departament i segons quines coses no les hi haurien deixat fer.

Hi ha la pericial de l’obertura dels locals. Haurem de fonamentar la prova en tots els informes d’intervenció i els del jutjat 13. Nosaltres diem que no hi ha malversació per part de ningú però, segona, hi ha una escala molt important que és que si ens tornéssim bojos i prenguéssim per bona la tesi de l’acusació, a Governació no n’hi ha.

Prové de Vox. Vam fer una qüestió prèvia que el tribunal va dir que es resoldria en sentència. Nosaltres entenem que en la descripció de fets que fan a la interlocutòria de processament no dona peu a pensar que Meritxell Borràs formés part de cap organització criminal en què cadascú es conxorxés per fer un paper diferent. Hem focalitzat la defensa en la malversació i la desobediència.

Ella va declarar que el TC havia anat anul·lant les resolucions que havia anat aprovant el Parlament, no el govern. Malgrat això, ella entén que les seves actuacions no feien res vinculades directament a l’organització del referèndum. A més, entenem la dicotomia personal, moral, política i d’actuació entre fer cas a la gent que els va votar amb un programa electoral que era públic i notori, o assumir un risc de desobediència. Jo a Soraya Sáenz de Santamaría li vaig fer una sola pregunta, que era si havia llegit el programa electoral, i va dir que no. I ella mateixa va reconèixer que era públic i notori perquè ho deien a tots els mítings que volien fer unes plebiscitàries.

Com a defensa de Borràs no ens afecta gaire, perquè no està acusada de rebel·lió ni sedició. Sí que és cert que els meus companys comenten que pel fet que s’hagi ajornat aquesta visualització al moment de la prova documental, tenen por que quedin descontextualitzats. Perquè consideren que exhibir un vídeo contraposat amb el que d’aquella actuació declaren els cossos policials estatals evidencia que hi ha una gran exageració. I coses en les quals falten a la veritat. I això significa que les coses que puguin haver posat a l’atestat també són susceptibles d’aquesta exageració.

És que hi ha hagut la setmana de les muralles humanes, la setmana de les escopinades, la setmana dels nens i els discapacitats, la dels insults i la de les mirades d’odi, Millo amb el Mistol. A les defenses ens hauria agradat que aquestes declaracions haguessin pogut ser contraposades amb els vídeos. Jo crec que el tribunal els veurà, però no els podrà contextualitzar.

Moltes. El nostre deure és portar-lo com si fos un judici normal, amb el convenciment que de moment ens deixen practicar la prova, ens deixen interrogar... Malgrat les connotacions polítiques, socials o personals que hi ha.

Està nerviosa. Quan va declarar es va poder veure. Crec que no sabia ni què li preguntaven. Està afectada per una banda pel fet de tenir companys a la presó i, per l’altra, per una petició de pena tan elevada, i ella ja hi ha estat, a la presó. És el que deia abans: al setembre se li van ajuntar moltes coses a àmbit personal i a vegades al judici fins i tot pot donar una imatge de sobreactuació positiva, però està en tensió. Perquè s’ho pren molt seriosament. I escènicament el Suprem imposa.

És que com que veu tan desproporcionat el temps que fa que hi són els seus companys de govern... Ha fet un diari i allà ho explica. Tots ens ho podem imaginar, perquè va estar a Alcalá-Meco. Fred. Molt fred en tots els sentits.

Perfectament. Perquè la justícia a vegades fa coses que la gent no entén. I jo crec que la justícia s’ha d’entendre, sobretot si parlem de justícia penal. És evident que aquesta presó preventiva no s’ha entès, perquè en el fons estan tancats per un delicte que implica violència. Si alguna cosa es creu des de Catalunya que no hi ha hagut per part de la ciutadania ni dels Jordis o del govern és justament violència. Però encara no hi ha sentència.

Forma part d’aquest deliri a l’hora de quantificar i imputar fets per la malversació. S’haurà de justificar. En el jutjat 13 hi ha informes que en el tema del Diplocat diuen que les despeses de visitants internacionals que són eurodiputats són observadors i un altre d’Hisenda els exclou expressament. Al final no ho saps. Nosaltres no hem participat gaire en la instrucció, perquè la major part ha estat practicada en secret. És la Guàrdia Civil la que ha fet els atestats però les defenses no proposem prova, no participem en l’elaboració de l’atestat, no participem en les declaracions... El judici serà el judici i allà ens defensarem. Per ara ja hem recorregut contra la quantificació de la fiança.

De moment no se’n té notícia.

No hauria de ser així. Personalment l’única cosa que diré és que m’alegro que tots els acusats que s’han presentat hagin sortit escollits, i això per a ells és molt important anímicament, perquè fa que no se sentin oblidats.

Molt. Molt contenta amb la lliga. Aquest any he vist molts partits des de Madrid amb els companys des de l’hotel. Intento no provocar, perquè el meu marit és merengue, i això es porta molt malament (riu). El que més pateix és la vida personal, sobretot pel que fa a les necessitats dels fills.