Política

Josep Piferrer

CAP DE LLISTA D'ERC A PALAFRUGELL

“Hem fet un gir a diversos aspectes del municipi”

Diu que les reformes de carrers són urgents i que n’hi havia d’acumulades

Creu que el servei és millor i promet control i duresa contra els incívics

Josep Piferrer (1958) és un dels militants més veterans d’ERC a Palafrugell, però no va fer el salt a la primera línia fins al 2015 i ha acabat arribant a l’alcaldia, pel trencament del pacte entre el PSC i CiU. Mestre de professió, ha exercit en diverses escoles del municipi i referma el seu compromís que aquest mandat que començarà serà el seu segon i darrer al consistori.
Quin canvi reivindica entre la feina de l’anterior govern, encapçalat pel PSC, en el primer equador del mandat, i el d’ERC, en la segona meitat?
Un canvi positiu. Estem convençuts que hem fet un gir a diversos aspectes de la ciutat, amb molta més obra pública en aquests dos darrers anys respecte als dos anteriors. La nostra màxima és posar els diners al carrer. Sense cap necessitat de tancar el pressupost amb dèficit, però tampoc amb superàvits i un excés de diners a la caixa.
Els amoïnen les queixes per les obres en carrers cèntrics aquestes setmanes?
Durant els anys de crisi es van deixar de fer obres necessàries i anem endarrerits. Per avançar, cal que sempre hi hagi algun carrer aixecat. I, després del carrer de Sant Sebastià, ara n’estem abordant d’altres, com ara els de la Lluna, Cervantes i Horta d’en Fina, al nucli antic. A més de les actuacions a altres zones, com ara el clavegueram de Tamariu i el seu passeig, la reforma del carrer Carrilet i la reforma de Can Genís, l’antic Museu del Suro i la restauració de la torre de Can Mario.
Un dels punts calents de la campanya és el servei d’escombraries, que ja havien criticat al PSC. Quina solució té?
Hem fet molta feina aquests darrers mesos i estem relativament satisfets en alguns aspectes, tot i que és evident que no hem arribat allà on volíem. Crec que en els sis anys anteriors s’havia fet molt menys perquè Palafrugell fos més net, mentre que nosaltres hem canviat de concessionària de la recollida selectiva, ara tenim contenidors per a totes les fraccions a totes les àrees de recollida, i aquest primer trimestre hem registrat un augment considerable de vidre i envasos reciclats, i sense coincidir amb Setmana Santa.
Però l’incivisme persisteix.
Sí, hem lluitat també contra els trastos i no ens n’hem acabat de sortir fins ara. Hem estrenat una parella d’agents cívics i hem activat una campanya informativa que deixa clar que les multes als incívics són de 400 euros. I també hi ha 200 expedients sancionadors oberts, la gran majoria dels quals a particulars enxampats in fraganti o a partir de pistes a les deixalles. És un problema d’una minoria, però l’estem atacant, encara que estiguem en campanya. I per als trastos, a més de concertar la retirada com ja es fa amb les restes de poda, ja hem trobat un terreny a la zona industrial per construir una segona deixalleria, més propera i amb una vocació de servei més veïnal.
Extremarien els controls?
Volem desplegar diversos plans. En sentit de control i sancionador, reestructurar el cos de policia per crear una brigada verda, que vetlli pels bons usos. També als tancats de fusta, que no poden ser petits abocadors. Caldria habilitar un sistema amb plataformes o remolcs per simplificar la neteja i retirada d’objectes. Revisar el contracte, i separar les àrees de Serveis, Medi Ambient i Neteja, amb responsables específics, i expandir el porta a porta a més zones, com ara els nuclis del litoral, tot i que estem limitats perquè només podem ampliar la inversió prevista un determinat percentatge cada any.
Quins projectes d’obres i equipaments duen en el programa?
Continuar el pla de millora de carrers, on ja en tenim diversos en llista d’espera per renovar serveis primer i després reurbanitzar-los. També volem fer una pista nova per a patinatge a l’escola Barceló i Matas, que obrirà a les tardes, en horari lectiu farà funcions de gimnàs escolar i permetrà alliberar la pista annexa del pavelló de patinatge per a esports de pista. També proposarem ampliar l’aparcament del Casal, amb una estructura semisubterrània que garantirà 100 places més per a la rotació de vehicles, amb la primera hora i mitja gratuïta; un altre aparcament dissuasiu a tocar de l’escola Barceló i Matas, a 10 minuts a peu del centre, i altres obres en equipaments.
Quines?
Prosseguir amb la reforma del recinte dels Ametllers i culminar la darrera fase del Museu del Suro, on ja tenim la concessió de la subvenció del Feder aprovada. També s’adequarà l’antiga casa de Cal Ganxó, amb una mostra derivada cap al món del vi, que té lligam amb la producció surera de taps i encara genera una activitat productiva més petita que fa un segle, però de molta qualitat i passa desapercebuda. Aquesta derivació cap a l’àmbit del vi pot atraure nous públics que potser ara no venen només a veure una exposició sobre el suro.
Pel que fa a l’economia i el comerç, quines seran les seves apostes?
L’Institut de Promoció Econòmica ha fet una molt bona feina que s’ha de continuar. Hi ha qui el vol trossejar, però l’ocupació, l’activitat econòmica o la dinamització de la zona industrial, que és un dels aspectes que cal potenciar, estan interrelacionades. Un bon resum de la feina feta és l’èxit del recent Flors i Violes, o la remuntada del comerç, amb més botigues que obren respecte de les que tanquen i la nova junta de l’associació de comerciants.
Com avança l’activitat al sòl industrial?
És un procés lent, però ens estan presentant plànols de diverses activitats noves i ens consta que hi ha tres o quatre empresaris més fent consultes per adquirir més parcel·les.
Un altre dels debats és acabar de desdoblar l’avinguda Espanya. Ho preveuen?
La desdoblarem. S’hi ha estat treballant, perquè el projecte no casava amb el POUM, però hi ha consens amb Urbanisme per solucionar-ho. Serà, però, una obra cara, perquè no disposem de les contribucions que en altres trams han aportat superfícies comercials. Tot i que es pot afrontar potser en dues fases: primer el tram entre la plaça Floreal i l’Estadi, i després fins a l’avinguda del Mar.
Quan van arribar a l’alcaldia, van anunciar el projecte d’un parc central. Han definit on i com serà?
El duem en el programa, entre les 200 propostes. I encara no hem decidit l’emplaçament, perquè volem engegar un procés participatiu per triar lloc i unes característiques que tothom s’arribi a sentir una mica seves.
Aprofundiran en participació sobre el pressupost?
De moment, només als nuclis, on hi ha uns consells que funcionen i que coneixen les necessitats. A Palafrugell, encara hi ha molta obra a fer i per posar una inversió mínima no val la pena. Potser acabaríem arreglant carrers on viuen més veïns, en comptes d’aquells per on passa més gent.
Quins plans tenen respecte a la pressió fiscal?
Si els ingressos municipals creixen per sobre o igual que l’IPC dels salaris, per revisions cadastrals o més activitat econòmica, no apujarem les taxes. Però s’han de garantir els increments de salari dels treballadors municipals.
Respecte als pactes, què pot avançar?
Soc hereu de la tradició d’ERC a Palafrugell, que és avançar amb qui pactarem, i és que no farem alcalde cap constitucionalista, com ja vam signar i vam complir el 2015 amb l’ANC, i apostarem per un govern local republicà i independentista. Si tenim l’alcaldia, m’hi dedicaré en exclusivitat, sense compaginar-la amb la Diputació o cap acta al Parlament o al Congrés. I mantinc el compromís d’un màxim de dos mandats, com ja va fer Sergi Sabrià. Aquest és el darrer cop que ens presentem, jo i bona part de l’equip que m’acompanya. L’any que ve ja tindrem perfilat qui encapçalarà el cartell el 2023.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.