La defensa de Cuixart retreu a Marchena que “vulneri drets”: “El tribunal va acceptar percepcions d’agents de l’1-O”
El president del tribunal talla la professora de filosofia Marina Garcés quan afirmava que l’1-O va “al·lucinar”
La defensa de Jordi Cuixart i el president del tribunal de l’1-O, Manuel Marchena, han protagonitzat aquest dimarts una nova topada durant la declaració d’un testimoni al Tribunal Suprem. Durant la declaració de la professora de filosofia de la UOC Marina Garcés, Marchena l’ha interromput en diverses vegades quan ha fet el que considerava “valoracions personals”, com quan ha afirmat que l’1-O va “al·lucinar”. “Les valoracions personals no tenen cap interès, ha de prescindir-ne encara que li encantaria esplaiar-se”, li ha dit.
L’advocat Benet Salellas ha protestat i ha remarcat que el tribunal sí va acceptar “les percepcions dels testimonis de l’1-O quan eren agents policials”. Salellas ha denunciat una “vulneració de drets fonamentals continuada” i ha optat per no fer més preguntes. “Molt millor”, ha conclòs Marchena. Durant la seva declaració, Garcés ha dit que l’objectiu d’En Peu de Pau era promoure la “desobediència civil no violenta”.
Les topades entre la defensa del president d’Òmnium Cultural i el president del tribunal han estat una constant en els últims dies. Marchena ha tallat respostes de testimonis quan ha considerat que la seva declaració s’encaminava cap a una valoració de caràcter polític o ha declarat impertinents preguntes dels advocats que creia que anaven en aquesta mateixa direcció.
El testimoni de Garcés ja ha començat amb un primer avís de Marchena cap a la professora després que aquesta hagi afirmat que tenia un “cafè pendent” amb Cuixart perquè estava “sent difícil” fer-lo a la pregunta habitual de si coneixia algun dels acusats. “Li pregunto la relació, no si té algun cafè pendent”, li ha dit.
Garcés ha començat el seu relat sobre l’1-O dient que el dia abans tenia “febre”, fet que també ha provocat la intervenció del president del tribunal: “No cal que ho expliqui, la febre no té cap transcendència jurídica i no em repliqui”, li ha dit. Poc després, la professora ha afirmat que el dia 1 va “al·lucinar”, fet que ha fet intervenir de nou Marchena. “Si és professora de filosofia ho ha de saber, no ve aquí per comunicar el seu grau d’al·lucinació o el seu estat febril, ve exclusivament a explicar què va passar”, li ha dit, “totes les valoracions personals no tenen cap interès, n’ha de prescindir encara que li encantaria esplaiar-se i fer matisacions”. Marchena ha insistit que “les valoracions personals no interessen a al tribunal” i ha demanat “no perdre el temps”.
Salellas ha intervingut immediatament per retreure a Marchena que el tribunal sí que va acceptar “les percepcions dels testimoni de l’1-O quan eren agents policials”. Marchena li ha replicat que “una cosa són les percepcions sensorials i una altra les percepcions sobre una al·lucinació” i l’ha convidat a fer una altra pregunta.
La defensa de Cuixart, de fet, ha denunciat una “vulneració de drets fonamental continuada” quan Marchena no ha permès a la testimoni respondre a la pregunta de quin missatge va traslladar en la roda de premsa de presentació del moviment En Peu de Pau. I han tornat a topar quan Salellas ha preguntat per una referència a la “por”. “Si va en la línia que el testimoni expliqui sentiments de por, no serà declarada pertinent”, ha avisat. Salellas ha dit que, si no la permetia, no faria més preguntes. “Molt millor”, ha conclòs Marchena.
La declaració de Garcés encara ha provocat un altre moment de tensió, quan Marchena ha advertit la testimoni que no podia “estar llegint un guió”, després de veure que Garcés tenia uns papers sobre la taula. Marchena li ha dit que la llei no ho permet i que no ha demanat permís. “Em sembla que pot tenir unes notes”, ha replicat Marchena.
“Les porres trenquen moltes coses”
Durant la seva declaració, Garcés ha explicat el contingut d’alguns dels decàlegs fets per En Peu de Pau. “Recollien de forma breu, sintètica i comunicable la tradició més bàsica de la desobediència civil no violenta, que té un llarg recorregut històric”, ha dit, tot afegint que es recollien “consignes” per fer-les “comunicables i compartibles en uns moments d’octubre que comença a donar-se una important criminalització de la protesta”. Es tractava, ha insistit, de “pràctiques habituals en tost els moviments socials de resistència passiva” quan hi ha una actuació policial.
Garcés ha remarcat que “les porres trenquen moltes coses, també les que no es veuen”, com ara la “confiança en el teixit social”. “Tenint en compte totes les fragilitats que es produeixen en una societat quan irromp la violència estatal”, ha dit, la revolta a la que es refereix un dels decàlegs “forma part de la tasca de cures”.
Durant la seva declaració, Garcés ha explicat la seva participació a la concentració davant del Departament d’Economia el 20-S. La professora de filosofia ha dit que hi va anar per “iniciativa pròpia” i sense que la convoqués ningú. “No vaig rebre cap ordre ni cap convocatòria, de ser així potser no hi hauria anat”, ha indicat.
Garcés ha descrit un ambient “d’expectativa”, “tranquil” i amb “una intuïció compartida que alguna cosa canviava de veritat, que entràvem en una nova situació política”. També ha respost a Salellas que no va veure “cap acció hostil ni d’agressivitat”.